Seguim recordant anècdotes divertides (que no, no arriben a frases cèlebres). Entre les més divertides d'aquesta setmana, tindríem el rànquing d'excuses que feia servir la gent quan trucava a la revista per veure si els queia del cel una entrava. Un noi va afirmar ser el veí del pis d'estudiants on Els Amics de les Arts van començar a tocar, i va dir que per això li feia tanta il·lusió assistir als Premis. A més de múltiples amics de cosins de cunyats de parents de treballadors de la revista o de premiats, que necessitaven amb urgència aconseguir una entrada (quan aquestes estaven esgotades, òbviament). I tot això és per continuar parlant d'Els Premis, i poder linkar aquests dos vídeos, dues cròniques més pels que no ho van poder veure en directe...
