Sòcrates gaudia, en l’antiga Grècia, d’una gran reputació de persona sàvia. Un dia algú el va anar a trobar per dir-li:
-Saps què acabo de sentir d'un amic teu?
-Un moment, l'atura Sòcrates. No em diguis res sense haver passat abans per una proba, la dels tres sedassos.
- Com, els tres sedassos?
-Mira, sí, replica el savi. Abans de posar-nos a explicar tota mena de coses dels altres, convé aturar-se un moment per filtrar això que ens agradaria dir. Filtrar-ho per tres sedassos successius.
El primer sedàs és el de la veritat. Ja has verificat si el que vols explicar és veritat?
- No. Només n’he sentit a parlar.
- Molt bé. Així doncs que no saps si és veritat.
Intentem filtrar-ho una altra vegada utilitzant un segon sedàs, el de la bondat. El que em vols fer saber del meu amic, diríem que és una cosa bona?
- No, no. Al contrari.
- Així doncs, continua Sòcrates, em vols explicar una cosa lletja sobre ell i tanmateix no estàs segur que sigui veritat.
Encara pots passar una proba més perquè ens queda un tercer sedàs, el de la utilitat. Em serà útil d’alguna manera saber el que el meu amic podia haver fet?
- No, realment no.
- Doncs, va concloure Sòcrates, si el que m’has d’explicar no és ni veritat, ni bo ni útil, aleshores, a què treu cap que m’ho vulguis explicar?Conte anònim
La rumorologia, però, és un fet inherent a l'ésser humà, tan antic com l'espècie. Per què existeix aquesta complaença en el morbo, en les desgràcies i tafaneries dels altres? Tal vegada per oblidar-nos de les nostres pròpies i veure, com diu el refrany castellà, "que en todas partes cuecen habas".
Sigui com sigui, tal com diu l'Anna P., seria un bon exercici anar recordant, personalment i col·lectiva, aquesta història. I així, evitar de caure en la temptació de la mentida, la tafaneria i la maledicència inútils.
als mitjans que són una escola per a tothom. Hi ha teles que són una escola de des-educació. Pel que surt a APM, sembla que no s'apliquen el conte "savi".
És una estratègia perfectament orquestrada que explota la part fosca de la humanitat.
Si al públic l'acostumen a un entreteniment (que sempre fa falta) menys vergonyós i de més qualitat, també li acabarà agradant. Però, és clar, no interessa. No interessa la formació de la massa i tot allò que se'n deriva. Especialment el despertar de l'esperit crític.
Bon dia!
puc explicar el que sigui perquè tot seria veritat, bo i útil. Passa-t'ho bé!