Aquest vespre, reunits amb les AAVV de Serraperera i Banús, hem pogut arribar a un acord per poder fer el carril bici pel centre de Cerdanyola (Sant Casimir,avda Espanya, Avda. Argentina). El darrer tram del carril, a l´avda. Argentina, que requeria fer d´un sol sentit de circulació el carrer, si no volíem perdre tots els aparcaments, havia generat una forta oposició entre els veïns del barri. Potser hi ha equipaments que ,per responsabilitat, s´han de fer malgrat tinguin una certa oposició veïnal, en el cas d´un carril bici, crec que és millor repensar-lo si hi ha un fort rebuig popular.
L´acord al qual hem arribat és de congelar la construcció del tram de l´Avda Argentina, entenent que per aquest tram ,potser en una primera fase, poden conviure cotxes i bicis amb certes garanties de seguretat.
Haurem, però, de prendre algunes mesures per baixar la conflictivitat, reduir la velocitat i millorar la urbanització de l´Avinguda.
He demanat, també, a l´Associació de Veïns de redactar conjuntament un Pla de promoció de l´ús de la bicicleta al barri, i així poder anar valorant les accions i infrastructures que hem de construïr.
A Cerdanyola, com a qualsevol ciutat occidental, hem d´anar substituint molts desplaçaments en cotxe per desplaçaments a peu i en bicicleta. Poc a poc, els cotxes han de perdre protagonisme a les ciutats. Probablement haurem de sacrificar "comoditats" quan anem en cotxe, i possiblement anirem perdent aparcaments a la superfície. Podem fer-ho poc a poc, i construint alternatives sòlides i eficaces de transport públic i aparcaments soterrats, però hem d´anar per aquí. Inexorablement.
Cerdanyola té un projecte global d´ús de la bicicleta. Resumint-lo molt es tractaria de poder anar per qualsevol carrer en bici. En els carrers peatonals convivint amb els peatons, en la immensa majoria de carrers veïnals convisquen amb els cotxes a velocitat màxima de 30, i en les vies principals forçosament amb carrils bici segregats, per seguretat de les bicicletes. Al nostre entendre aquest és el cas de sant Casimir,Espanya, Argentina. De moment el segregarem al primer tram, i probarem si funciona bé a Argentina com a "zona 30".
Aquest principi :"En bicicleta per qualsevol carrer", entra en contradicció amb una visió molt extesa encara entre la gent de crear carrils-bici com a circuits o itineraris per les bicis. El fet que el concepte de "en bicicleta per qualsevol carrer" no estigui encara prou sociabilitzat és un dels arguments principals que m´ha fet repensar la oportunitat de fer el carril bici a l´avda. Argentina, i repensar-ho per més endavant.
Permeteu-me, finalment, una reflexió de marcat tó personal. Jo estic molt convençut de la bondat de la proposta de carril-bici inicial. Haver de fer una mica de marxa enrera, podria haver-me dolgut, o tenir sensació d´un cert fracàs, i en canvi no és així com em sento. Em sento satisfet. Poder realitzar projectes és molt satisfactori, però poder-los fer acompanyat de la voluntat i il.lussió de la majoria encara és millor.
La meva pregunta és: arriba aquest carril bici a Badia, Barberà, Ripollet...?
Per la via de Sant Cugat connectarà en breu amb la xarxa del Parc de l´Alba i UAB.
La connexió amb Badia, Barberà i Ripollet encara no hi és, però si el projecte sobre elpaper per que sigui possible.
Jo he passat en bici alguna vegada per Av. Argentina, i sincerament trobo més segur circular pels carrers laterals que aquests sí tenen menys trànsit i a menys velocitat. Probablement haguès estat més assenyat convertir en Zona 30 algun d'aquests carrers els quals ara ja són més semblants a una Zona 30 que no pas l'Av. Argentina.
Les entitats d'usuaris de la bicicleta i, cada cop més, els tècnics especialistes en el tema, insisteixen en que tota introducció d'infraestructures aptes per circulació de bicicletes, hauria d'enmarcar-se en un pla de mobilitat per tota la ciutat, amb un disseny específic de la xarxa per bicicletes, cosa que no s'ha fet a Cerdanyola. Això inclou els carrils bici, però també les zones 30, les de prioritat invertida o, fins i tot, els carrers de vianants. A més, cada cop queda més clar que els carrils bici no són la infraestructura universal per la bicicleta, i que només s'ha de construir allà on sigui necessària. Ara s'aposta més per una seguretat vàlida per tothom, com són les zones 30, on la baixa velocitat dels cotxes permet convivència amb bicicletes, i també representa més seguretat per vianants ja que per exemple poden creuar els carrers sense haver d'enfrontar-se a un trànsit tan hostil.
Pel que fa als carrers peatonals i de prioritat invertida, hem guanyat una pila de km, els darrers anys....i cal continuar.
Pel que fa als carrers de Serraperera, certament poden ser qualsevol dels carrers paralels, altenatives vàlides i més segures. Ja sabeu que la meva opinió és que l´avda Argentina seria més segur un carril bici, però de moment, hem arribat a l´acord de pacificar el trànsit i la velocitat....i probarem com va, i si realment és compatible amb l´ús segur de la bici. Junts haurem d´anar-ho analitzant.