Hi ha coses que són intocables. Afers delicats i humanament sagrats. Ningú, amb un criteri mitjanament calibrat, dubta de que l'entrevista d'anit, que la Sra. Terribas feu al M.H. President Montilla fou un massatge. Lluny de l'estil incisiu que ha estat emprant anys enrere. També m'estranyà que qui l'entrevistàs fóra precisament la mateixa directora de la TVC. Com si la casa no tinguera un altre massatgista.
Anit, em recordava certs estils massatgils que hi ha a Canal 8/ buit amb el M.H. Camps. Ara bé, l'estil que el senyor Salvador Sostres traspua i escola en l'article del seu bloc (Assumptes privats), ara sí, em sembla demencial. Literalment. Me'l pensava amb més enginy i classe. M'ha remembrat la mala manera que tenen en certa premsa espanyola i, per extensió, l'espanyola de colònies. Sols em ve al cap aquella frase de F. Nieztsche:
"Qui es passa quaranta anys intentant matar el drac i no ho aconsegueix, esdevé drac ell mateix."
Hi ha gent que volem un estat propi. Però sent dir que, caldria que fóra condició sine qua non que siga de molt més nivell que le que ens priva de llibertats bàsiques. I, crec, que en sabem i podem. Fins i tot, per a millorar el tracte acurat dels afectats per la Síndrome de Down.
No m'estranya que en Sostres haja anat a raure al diari impúdic del senyor de la piscina amb coloraina de pseudo dissenyadora de movida madrilenya.
josepblesa |
dimecres, 17 de març de 2010 | 10:23h
que defenia Saura i, a mi em semblà que era una manera de passar-li la patata calenta i la culpa. És més, l'entrevista d'urgència, em sembla un salva-vides per a que s'agafaren Montilla i els socialistes. De les carreteres que tot estava bé i carregà sobre governs anteriors que no havien fet els deures. Perquè no 'salvà' ni excusa Nadal? seguint la mateixa tònica...que de Saura. Tots són i estaven treballant en els seus llocs de faena.....però el col·lapse és una evidència. Les mancances de les infrastructures també. Quan arribaren al tema de les elèctriques es passà de puntetes, al meu parer, que ja havien hagut multes anteriors però estem en una societat de mercat. Que és una manera també de salvar-les. Com si no sabéssem que en l'estat espanyol, les elèctriques i els altres serveis bàsics pertanyen a la banca. Tenen de mercat lliure el mateix que Rouco Varela de cristià. La façana i l discurs. Que Montilla és un encaixador i de difícil penetrabilitat, no ho dubta ningú. Però que Terribas podia haver trencat eixes virtuts en molts moments, tampoc. El tema, però, és la mala manera de relacionar Montilla amb el fill mongòlic de la sra. Mònica Terribas. Això em sembla intolerable. Que era el leitmotiv de l'apunt.
Per a que estem acostumats per aquí l'entrevista va estar molt bé (només cal veure les reaccions) però no aguanta la comparació amb el que es fa en altres països on aquesta mena d'entrevistes són habituals i molt més dures.
Per la resta del que dius, que de fet és l'argument principal del post, totalment d'acord.
Perquè un servidor no té un nivell, encara, adequat D'ANGLÈS
josepblesa |
dimecres, 24 de març de 2010 | 23:40h
Però e sembla pel que he pogut veure qua als EUA, allò és molt independent i heavy.
Ací, qualsevol que piula una miqueta més fort li donen les tremolors d ela mort. recorde l'entrevista de Sala Martín a Montilla, i com Sala és mig americà, doncs viu i treballa més allà que ací, en Montilla deixà l'entrevista tot ofès.
Són dos mons: amb un sentit de la democràcia fonda i l'altra superficial.
Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
Que Montilla és un encaixador i de difícil penetrabilitat, no ho dubta ningú. Però que Terribas podia haver trencat eixes virtuts en molts moments, tampoc. El tema, però, és la mala manera de relacionar Montilla amb el fill mongòlic de la sra. Mònica Terribas. Això em sembla intolerable. Que era el leitmotiv de l'apunt.
Un b7 i gràcies pel comentari
Per la resta del que dius, que de fet és l'argument principal del post, totalment d'acord.
Ací, qualsevol que piula una miqueta més fort li donen les tremolors d ela mort. recorde l'entrevista de Sala Martín a Montilla, i com Sala és mig americà, doncs viu i treballa més allà que ací, en Montilla deixà l'entrevista tot ofès.
Són dos mons: amb un sentit de la democràcia fonda i l'altra superficial.
Una abraçada Jaume.