La nit de sant Ovidi passada, durant la tertúlia amb Núria Cadenes, es
va comentar la qüestió de la vestimenta de l'Ovidi, que solia actuar
vestit de negre. No sé si vaig arribar a dir que el negre és el color
que identifica (majoritàriament) els anarquistes, però sí que vaig
explicar que Ovidi sentia admiració per Léo Ferré, a qui coneixia
personalment, el qual també admirava el nostre artista. Férré actuava
sempre vestit de negre, en contrast amb la cabellera blanca, i com a
senyal inequívoc de la seua militància ideològica.
No sé si ho
feia sempre que la cantava, però el concert del Teatre dels Camps Elisis
de París el comença amb la cançó "La camisa roja". Ix vestit amb una
camisa d'aquest color, però al final se la lleva i acaba la cançó tot
dient, en relació a la camisa, que sempre es pot tenyir. Davall duia la
seua camisa negra.
Sí, és roja... i això no és tot...
Si sabíeu què és i d'on ve...
Toqueu-la
Tela...
Tela?
Però és una vela!
Corda...
Corda?
Però feta de la misericòrdia
Seda...
Faig versos... però no seda!
Fil?... setí?... nylon?
No, no...
Aquesta camisa és molt més que això
Escolteu bé. Seieu... escolteu bé...
Aquesta camisa... aquesta camisa...
És poesia
.../...
El llit de Joséphine Quan hi ha passat el patró d'Austerlitz La vella pelegrina Del meu Pare Noel que venia antany
.../...
La còlera de Déu Quan posa un mocador a la mà d'un assassí El somriure d'aquells Que només tenen ja llàgrimes i no els queden mans.
pel vidèo de la canço d'en Ferré. El seu "anarquisme" era bastant heteròdox, i crec que en alguna cançó diu que cal cremar totes les banderes, incloses les negres. En tot cas, al primer recital que va fer a Barcelona (al Palau de la Música Catalana, i ja mort Franco), el sindicat de músics i la CNT van fer el boicot pel fet de portar música enllaunada... per a mi ha estat un dels millors recitals que he viscut. A moltes gravacions i discs seus, i a molts recitals, també a Barcelona posteriorment, hi participà en Toti Soler, company artístic de l'Ovidi. Un dels primers LP de l'Ovidi ("Un dia que durarà anys", potser es el títol... en tot cas, la coberta del disc era fosca) em recorda molt a les composicions de Léo Ferré. La roba negre també pot ser a que sobre l'escenari el negre resalta les faccions del rostre. Gràcies per la bona música, salutacions.
Sé que en alguna ocasió havia rebut queixes per fer recitals amb música enregistrada. Més d'una volta he explicat que fa molts anys vaig llegir en una revista un cas d'aquests, i Ferré es defensava amb l'argument que si duia tots els músics que calia molt poca gent de la que solia anar a escoltar-lo podria pagar l'entrada.
Ovidi anava de negre en homenatge a Johnny Cash, the Man in Black:
«Well, there's things that never will be right I know, and things need changin' everywhere you go, but 'til we start to make a move to make a few things right, you'll never see me wear a suit of white.
«Ah, I'd love to wear a rainbow every day, and tell the world that everything's OK, but I'll try to carry off a little darkness on my back, 'till things are brighter, I'm the Man in Black.»
Qu'el Johhny Cash diu que va de negre per tots els desafortunats i això ho cantava en l'època qu'els afroamericans començãen a rebotar-se, conque imagina't per a on van ês tirs: Cash tammé es va especialißar en concerts en les presons...
...i Miquel Pujadó -el qual, per cert, ve dimâts 30 a l'Alcúdia- tammé va qâsi sempre de negre o & una camisa roja, tal qual Ferré en el vídeo este.
Gràcies per la bona música, salutacions.
Bona nit!
«Well, there's things that never will be right I know,
and things need changin' everywhere you go,
but 'til we start to make a move to make a few things right,
you'll never see me wear a suit of white.
«Ah, I'd love to wear a rainbow every day,
and tell the world that everything's OK,
but I'll try to carry off a little darkness on my back,
'till things are brighter, I'm the Man in Black.»
...i Miquel Pujadó -el qual, per cert, ve dimâts 30 a l'Alcúdia- tammé va qâsi sempre de negre o & una camisa roja, tal qual Ferré en el vídeo este.