Deu ser que les vaques magres afecten també la blogosfera, però tinc la sensació, ja amb cert pòsit, que els blocs se'ns aprimen. D'una banda, piulem més al twitter o al Facebook o a les xarxes socials que sigui. De l'altra, la capacitat de generar opinió en un entorn de sobreinformació i saturació d'opinió dificulta cada cop més la tasca dels qui podem anomenar franctiradors, els qui anem a la nostra. Cada cop més la xarxa reflecteix la mateixa realitat que hi ha al món desvirtualitzat. I en aquestes condicions, llançar un missatge audiovisual -més lent d'elaborar, això sí- acaba arribant a més persones. Ho prova el fet que el muntatge "Decisions de llibertat" hagi assolit pràcticament les 700 reproduccions o que "Contra el nacionalismo" en porti prop de 400", tot i ser exemples d'un amateurisme evident. Les coses podrien estar anant per aquí.
I, de passada, deixeu-me dir que davant el panorama desolador que deixa entreveure CiU amb un retorn al poder catastròfic sense haver completat el procés de sobiranització, amb una gent que només pensa a recollir la fruita que els socialistes han podrit, i uns socialistes sense ganes de rectificar, contents i feliços de perdre cada cop més escons i emmudits davant la desastrosa aparició televisiva de Montilla ahir (pobret, ara que triplica l'audiència queda en evidència), davant de tot això la meva esperança és que Laporta confirmi la seva candidatura i que la gent pugui triar una llista independentista més si no volen votar Esquerra ni tornar a les velles urpes autonomistes de CiU. Si més no, comença plantant cara a La Vanguardia, que no és poc.
Tinc la sensació que, pel que fa a les enquestes, tothom escombre cap a casa. De tota manera, seria un fracàs brutal que l'augment de l'independetisme dels ultims anys, no es plasmés en la composició del nou parlament. Des de el meu punt de vista hi ha dues coses fonamentals: 1) Que ERC + Reagrupament + Laporta sumats treguin bastant més dels 21 diputats actuals que té Esquerra. 2) Que els 54 diputats actuals formats per PSOE + PP + CC haurien de baixar com més millor. Només si es compleixen aquestes dues premises podrem sentirnos satisfet. I per això hem de treballar tots plegats. Esquerra està intentant rectificar mitjançant la proposta del referendum multiopció -per cert, una proposta molt interessant i que l'hauriem de tenir en compte - però em temo que aquesta rectificació arriva tard i, encara avui, la proposta és un pèl imprecisa i ambigua. Es per això que la davallada electoral d'Esquerra és inevitable, siguem realistes. Per tant, és imprescindible que la candidatura formada per Laporta + Reagrupament + els que falten, sumin més diputats que no pas els que perderà Esquerra. I si no és així l'haurem ben bé cagada. I ja sé que Laporta pot tenir ganxo, però molt em temo que l'atomització del món independentista i, el que és pitjor, les ganivetades, els mals rotllos, les envejes i l'afany de protagonisme entre independetisme ens passarà factura a les eleccions.
Aquesta proposta de referèndum és una còpia del que volen fer a Escòcia, una de les opcions que tenen a Escòcia. Esquerra, és que de veritat, no n'encerten ni una. És greu. Perquè a Escòcia es poden fer les preguntes que vulguin, si volen un estat federal, l'autonomia actual, o la independència per dos motius clars:
1. Allà el govern britànic ni prohibeix, ni renega, ni evita o prohibeix aquest tipus de referèndums.
2. El govern britànic, i els partits de totes les opcions, pendran nota i acceptaran la voluntat del poble escocès.
En definitiva, a Catalunya no té sentit un referèndum d'aquestes característiques, perquè per començar els resultats no seran admesos pel govern espanyol, no els tindran en compte. I, a més, l'estat federal que seria una de les opcions, és inviable.
Jo creia que Esquerra ja havia après la primera lliçó, que és que no hi ha més alternativa que l'estat català independent o l'autonomia de règim comú. Però ni així. I alguns encara us alarmeu que Esquerra estigui caient en picat. Mare de Déu, ni quan proposen un referèndum s'enteren de la festa. I creuen que la gent som imbècils.
El referèndum amb tres o quatre caselles o opcions, és un absurd, en aquest país. Espanya no és la Gran Bretanya.
Andreu i Xavier, tot passa per la mobilització. Com més ens acostem a les urnes i més siguem els que atorguem el nostre vot a una opció autocentrada, menys opcions darem als autonoespanyolistes. La clau rau en saber atreure el personal als col·legis electorals per votar l'opció que autocentrada que sigui, però a votar-ne una. De la capacitat de mobilitzar propis o/i aliens en depèn residualitzar l'espanyolisme, especialment el que duu pell de xai.
De tota manera, seria un fracàs brutal que l'augment de l'independetisme dels ultims anys, no es plasmés en la composició del nou parlament.
Des de el meu punt de vista hi ha dues coses fonamentals:
1) Que ERC + Reagrupament + Laporta sumats treguin bastant més dels 21 diputats actuals que té Esquerra.
2) Que els 54 diputats actuals formats per PSOE + PP + CC haurien de baixar com més millor.
Només si es compleixen aquestes dues premises podrem sentirnos satisfet. I per això hem de treballar tots plegats.
Esquerra està intentant rectificar mitjançant la proposta del referendum multiopció -per cert, una proposta molt interessant i que l'hauriem de tenir en compte - però em temo que aquesta rectificació arriva tard i, encara avui, la proposta és un pèl imprecisa i ambigua. Es per això que la davallada electoral d'Esquerra és inevitable, siguem realistes.
Per tant, és imprescindible que la candidatura formada per Laporta + Reagrupament + els que falten, sumin més diputats que no pas els que perderà Esquerra. I si no és així l'haurem ben bé cagada.
I ja sé que Laporta pot tenir ganxo, però molt em temo que l'atomització del món independentista i, el que és pitjor, les ganivetades, els mals rotllos, les envejes i l'afany de protagonisme entre independetisme ens passarà factura a les eleccions.
1. Allà el govern britànic ni prohibeix, ni renega, ni evita o prohibeix aquest tipus de referèndums.
2. El govern britànic, i els partits de totes les opcions, pendran nota i acceptaran la voluntat del poble escocès.
En definitiva, a Catalunya no té sentit un referèndum d'aquestes característiques, perquè per començar els resultats no seran admesos pel govern espanyol, no els tindran en compte. I, a més, l'estat federal que seria una de les opcions, és inviable.
Jo creia que Esquerra ja havia après la primera lliçó, que és que no hi ha més alternativa que l'estat català independent o l'autonomia de règim comú.
Però ni així. I alguns encara us alarmeu que Esquerra estigui caient en picat. Mare de Déu, ni quan proposen un referèndum s'enteren de la festa. I creuen que la gent som imbècils.
El referèndum amb tres o quatre caselles o opcions, és un absurd, en aquest país. Espanya no és la Gran Bretanya.
Que entre tots ho sàpiguen fer!!!
Salut!!