Aquesta nit s’entreguen els premis Enderrock, guardons que ha prestigiat una de les revistes que més i més bé treballa per la cultura musical del país, i que s’atorguen als millors grups, discos i cançons de la música catalana. I això és d’agrair.El fet que hi hagi projectes empresarials com el que representa Enderrock fa que s’estimuli, que es dignifiqui i que s’elevi el nivell de la música que es fa a casa nostra. I si actualment tothom (o gairebé) coincideix a dir que la música en català passa per un dels millors moments de la seva història quant a creació, m’imagino que alguna cosa hi tenen a veure iniciatives com aquesta, que no només li donen suport sinó que a més actuen de dinamitzadores i d’amplificadores de la feina que es fa.
Avui, arreu dels Països Catalans es fa més música que mai i d’una gran qualitat. Només cal parar l’orella i escoltar, per més que en determinats llocs sembla que encara costa déu i ajuda arribar a punxar música en català. Quan ens deixarem de prejudicis i acceptarem que la indústria musical catalana, com tantes i tantes altres, té un segell identitari propi i de qualitat? A tots plegats no ens ha de costar tant fer-li costat i protegir-la.
Una bona mostra d’això són els premis Enderrock d’enguany, una amalgama perfecta d’artistes i grups consolidats amb joves promeses i realitats que pugen i empenyen fort. I com deia, d’arreu dels Països Catalans. Només cal donar un cop d’ull a la llista de premiats: Aquí tenim en Quimi Portet, Els amics de les arts, els Mazoni, els Whiskyn’s, el Cesk Freixas o el Pep Gimeno Botifarra, entre molts d’altres.
Tots ells triats per la gent que els escolta, que els segueix i que els admira. I ja se sap que la saviesa popular no s’equivoca mai.
Per obrir aquest bloc us enllaço Els amics de les arts i ‘L’home que treballa fent el gos’, un tema de Bed&Breakfast, millor disc de l’any. I per tancar-lo, us proposo els ‘Vitralls’, de Whiskyn’s, millor cançó de l’any. Uns que arrenquen amb força i uns altres que es van acomiadar aquest estiu.
