Quan vaig venir a Barcelona havia de buscar-me una llibreria. Pels que roseguem lletres, això és tan important com buscar un lloc on tallar-se els cabells o trobar el forn on fan el millor pa.
Hi ha un truc que no falla per saber si una llibreria és una llibreria i no un simple dispensador de llibres, que no és el mateix.
Acosteu-vos a una de les encarregades o encarregats. Doneu-li el títol i autor d'un llibre que no sigui una novetat. Cal que sigui un llibre més o menys conegut per la lletraferidura, més o menys canònic dins de la literatura catalana.
El primer signe que les coses van bé és que l'encarregada o encarregat no et faci repetir ni títol ni autor. El segon, és que l'encarregat o encarregada, te'l vagi a buscar a l'estanteria directament o, si no el tenen, que no hagi de consultar a l'ordinador per saber-ho.
Pel contrari, si en recitar tu el títol i l'autor, l'encarregat o encarregada, arrufa el nas i fa una ganya de fàstic, canvia el nom del títol i el de l'autor i es refugia rere la pantalla de l'ordinador, ooooooooooooooooooooh, no ha passat la prova.
A Barcelona, després de practicar el ritu d'iniciació en diversos establiments, un senyor alt i prim i amb llacet al coll, va saber tractar-me amb la professionalitat justa com per fer-m'hi tornar a les lleixes de la seva llibreria.
La llibreria es diuDocumenta i ell és el senyor Josep Cots i enguany celebren els seus 35 anys d'existència. Per festejar-ho, han organitzat tres actes:
El primer serà el debat Cultura visual i literatura a l'inici del segle XXI el proper dijous dia 18 de març a les 20:00.
Hi participaran el Julià Guillamon, escriptor i crític; David Guzmán, presentador del programa de televisió Qwerty; Pau Vidal, escriptor, traductor i enigmista i Javier Aparicio, professor de la UPF i crític literari.
El segon acte serà la nit del divendres dia 19 de març a les 00:00. Un after-hours on les copes seran substituides per lletres i on es preveu que passi de tot.
El tercer, és un concurs literari. Es tracta d'escriure 1000 paraules a partir d'una fotografia que se'ns proposa.
Ja ho sabeu, tots els actes es fan a la Llibreria Documenta (Cardenal Cassanya, 4) de Barcelona.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Que vagi molt bé.