(Del blocUlisses20) M'arriba extraoficialment. Em demanen que no declare la font. Sobretot perquè és tan directa a la pròpia notícia que, les conseqüències, serien immediates. Terribles. I els càstigs no es farien esperar sobre algunes persones. Un senyor Douguet, o Duguet, que fa de director general del Decathlon a Sant Antoni de Benaixeve, al Camp de Túria. De fet, segons monsieur Duguet, el pitjor del Camp de Túria, és la quantitat de gent que encara parla valencià, que ell no considera una llengua germana del català, no. Ell diu que tret del castellà, la resta de llengües no espanyoles no són llengües, sinó dialectes. Així que si tu et presentes a la selecció de personal, per trobar-hi feina, i et demanen les llengües que domines, juga-te-la que si parles valencià et marquen aquella casella d'indesitjable. En tot cas, t'obliguen que no l'uses davant els clients mai. Almenys si vols conservar la feina. Bé, alguns francesos ja se sap, com entenen el respecte per les llengües, per la llibertat i el respecte, quan hi ha en qüestió no solament la llengua i la llibertat, sinó els mínims que durant anys ells, els francesos, van defensar davant Europa i el món. Comencem, doncs, una campanya a favor de la llengua, una altra més, que no contra Decathlon, ni els seus productes, ni els seus clients, ni els seus treballadors. Malgrat els Duguet, alguns francesos, i una qualitat/preu dubtable, d'alguns dels seus productes. No res, una campanya blocaire, a través de la xarxa, dels amics, contra els inútils, els desgraciats, i els ignorants que ataquen el Camp de Túria, que es pensen que poden arribar ací, plantar la seua empresa i instal·lar tot de manies i pegues xenòfobes i racistes.
PD1: l'accionista majoritari de DECATHLON és el grup ALCAMP, que és també accionista de LEROY MERLIN. Per a redonir la informació, una gran part dels productes venuts en DECATHLON són fabricats a la Xina. PD2: I com be diu l’amic J.B. “Hi ha Esports Arnau i Altarriba a València, i hi un munt de llocs on comprar els estris esportius que no siga el Decatholon on treballa el senyor Duguet i cal ajudar-lo a entendre el seu greu error. En una societat capitalista avançada i democràtica no cal cascar-los ni en el cap ni en els collons, que és per on es reprodueixen aquests paràsits, sinó en la butxaca. Ajudem-lo a recapacitar i, de pas, anar de pet cap a l'atur. Té uns efectes immediats. Féu-ne la prova i teniu l'èxit assegurat.”
Josep (Benaguasil) |
dimarts, 16 de març de 2010 | 17:30h
Haveu provat a entrar en "Atencion al cliente" del web de Decathlon i enviar una queixa? Primer heu de triar el centre, després entrar en "contactar", després en "consulta".
M'agradaria fer un parell de puntualitzacions al respecte de Decathlon: 1. Roba i apareills esportius de qualitat mai els trobareu allí: continue recomanant, com sempre, acudir a les botigues locals especialitzades. 2. Puc demostrar que al Decathlon de S. Antoni de Benaixeve hi ha dependents que parlen en valencià: No més cal que tu el parles. (Ja saps com quan baixes a València o entres a "El Corte Ingles ": és una qüestió en primer lloc nostra i no de l'altre. 3. També puc demostrar que al Decathlon de Barcelona (baixant la rambla dels Estudiants a mà esquerra) no sols parlen en català, a més a més, el cartells estan escrits en català.
He de dir que sóc un consumidor dels productes de Decathlon i que em sap vertaderament greu que aquestes històries, que creia superades, seguisquen passant, però està vist que per totes bandes i allà on menys t'ho esperes te'n trobes d'aquests que van pel món xafant fort, que tracten la terra que els acull d'incivilitzada. Una terra a la qual cal -lògicament- culturitzar amb la seua particular visió cultural, que com és tan bona i superior, per això mateix els ha portat ací. A aquests colonitzadors de "pacotilla" (perdoneu però no tinc en aquest moment l'homòleg valencià) caldrà fer-los veure i tastar el sabor amarg del seu error, que no és que estan ací pels seus diners sinò pels nostres. Que estan ací perquè les senyores i senyors d'El Camp de Túria els mantenim el negoci i en justa compensació han de tractar-nos amb la dignitat i consideració que es mereixem (no diuen que el client sempre té raó?), perquè si aquesta gent tan ignorant i mal parlada (per allò del patois valencià) decidim fer-los el buit hauran de plegar amb tota la seua cultura superior i anar-se'n per on han vingut. Jo propose que anem, un a un o en colla, i demanem que estiga en valencià tot allò que no està: rètols i publicitat. Propose Que demanem que ens atenguen en valencià d'una manera explícita, si no ho aconseguim, que ho reclamem. Propose que els Umflem a reclamacions i, per suposat, mentre no es satisfaga la nostra petició NO COMPREM RES. Au! a treballar, que hi ha molta feina.
Josep (Benaguasil) |
dimarts, 16 de març de 2010 | 09:31h
és la nostra capacitat per suportar pixorros com aquest Duguet i empassar-nos les paraules que aquests colonitzadors ens llancen. He comprat al Decathlon, poc, però a partir d'ara no hi compraré res de res. I m'agradaria que ho sabera aquest gavatxet.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
Primer heu de triar el centre, després entrar en "contactar", després en "consulta".
M'agradaria fer un parell de puntualitzacions al respecte de Decathlon:
1. Roba i apareills esportius de qualitat mai els trobareu allí: continue recomanant, com sempre, acudir a les botigues locals especialitzades.
2. Puc demostrar que al Decathlon de S. Antoni de Benaixeve hi ha dependents que parlen en valencià: No més cal que tu el parles. (Ja saps com quan baixes a València o entres a "El Corte Ingles ": és una qüestió en primer lloc nostra i no de l'altre.
3. També puc demostrar que al Decathlon de Barcelona (baixant la rambla dels Estudiants a mà esquerra) no sols parlen en català, a més a més, el cartells estan escrits en català.
Per tant, ací hi ha més suc del que s'aparenta
A aquests colonitzadors de "pacotilla" (perdoneu però no tinc en aquest moment l'homòleg valencià) caldrà fer-los veure i tastar el sabor amarg del seu error, que no és que estan ací pels seus diners sinò pels nostres. Que estan ací perquè les senyores i senyors d'El Camp de Túria els mantenim el negoci i en justa compensació han de tractar-nos amb la dignitat i consideració que es mereixem (no diuen que el client sempre té raó?), perquè si aquesta gent tan ignorant i mal parlada (per allò del patois valencià) decidim fer-los el buit hauran de plegar amb tota la seua cultura superior i anar-se'n per on han vingut.
Jo propose que anem, un a un o en colla, i demanem que estiga en valencià tot allò que no està: rètols i publicitat. Propose Que demanem que ens atenguen en valencià d'una manera explícita, si no ho aconseguim, que ho reclamem. Propose que els Umflem a reclamacions i, per suposat, mentre no es satisfaga la nostra petició NO COMPREM RES.
Au! a treballar, que hi ha molta feina.