D’acord amb el Conveni Europeu del Paisatge, el paisatge és qualsevol part del territori, tal com és percebuda per les poblacions, el caràcter de la qual resulta de l'acció de factors naturals o humans i de les seues interrelacions.

Els paisatges són un recurs bàsic que s’ha de gestionar amb les ferramentes tècniques i legals corresponents i s’ha de concertar amb polítiques de participació pública. La importància dels seus valors ecològics, patrimonials i estètics es complementa amb la utilitat que tenen com a entorn recreatiu.

1.1.      Percepció ciutadana de l’entorn paisatgístic

En la diagnosi qualitativa hem fet una primera prospecció per tal de conéixer quina és l’opinió que mereix a la ciutadania l’entorn natural del municipi de Burjassot.

Hom es queixa d’un municipi constret per les infraestructures viàries i ferroviàries, del qual no es pot eixir a peu en moltes direccions doncs les autovies suposen veritables murs que oposen grans dificultats per a ser travessats

Alguns ciutadans manifesten que tan sols es pot anar a passejar donant voltes al parc de la Granja, doncs els accessos a l’horta no estan clars i en el cas que la ciutadania els conega es troben en lamentables condicions de salubritat per residus abandonats, falta de neteja i nul·la senyalització, fets que contribueixen directament a què aquesta possibilitat no siga considerada una opció atractiva per la població.

Tot i que la bellesa del paisatge és un acte interpretatiu que protagonitza l’observador amb la seua percepció estètica, la qualitat del paisatge és el grau d’excel·lència d’aquest. La gestió i millora dels valors més importants del paisatge és la via per aconseguir aquesta excel·lència paisatgística.

Hem de ser conscients del procés de degradació paisatgística que progressivament ha patit el municipi. Burjassot històricament, tal com indica Cavanilles, havia estat “uno de los pueblos que los de la capital prefieren para su recreo, y para pasar con comodidad parte del verano. por lo qual se ven allí buenos edificios y deliciosos jardines”. Des d’aquest panorama citat fins al de l’actual de ciutat menuda de l’AMV, amb tots els condicionats que això implica, s’han donat una sèrie de transformacions que comporten una pèrdua de qualitat paisatgística. Aquestes transformacions han anat acompanyades d’una mancança en la gestió del paisatge, les conseqüències de la qual són visibles.

Per tant, anem a analitzar quin n’és l’estat i a diagnosticar quins són els problemes que pateix el paisatge de Burjassot. Vorem quins problemes hi ha a dins de cadascuna de les seues unitats i subunitats pel que fa a la percepció de l’entorn. El nostre objectiu derivat serà identificar els valors a potenciar i a gestionar per tal de millorar-los i assolir en la mesura d’allò possible aquest grau d’excel·lència, com a meta que justifique diverses accions a desenvolupar.

1.2.      Unitats de paisatge: condicionants i valors a gestionar

Amb l’objectiu de no crear confusió, per tal de coincidir amb altres estudis que es realitzen des de l’Ajuntament referents a l’ordenació territorial, anem a utilitzar en la mesura d’allò possible la mateixa divisió d’unitats paisatgístiques que s’està utilitzant en l’ordenació territorial, donat que en el Pla de Participació Pública del Pla General d’Ordenació Urbana de Burjassot (en avant PGOU) s’anuncia un taller de participació del fòrum de l’Agenda 21 en el mateix.

Les unitats de paisatge que s’han delimitat són horta, casc urbà, casc antic, zona universitària i poliesportius, solars i zona industrial (l’anomenarem sòl terciari-industrial). L’estudi del PGOU considera també com a unitat paisatgística el reducte d’horta, i hi inclou una petit reducte que queda entre la séquia de Montcada i la de Tormos, que nosaltres inclourem a dintre de la unitat horta per tal d’explicar que aquest reducte és part dels processos de degradació que existeixen en aquests espais. Així mateix, i amb més motiu tenint en compte el menut tamany del municipi, ens hem decidit a comentar amb major profunditat el sector de casc urbà proper a la CV-35, per a analitzar les característiques sensitives específiques d’aquest espai i les conseqüències definitives per al municipi que pot tenir gestionar-ne bé o malament el seu paisatge i les seues components ambientals.

Unitat de paisatge: Horta

Els paisatges agraris de la perifèria urbana tenen característiques específiques. En el nostre cas presenten tant valors naturals com culturals plasmats en un geosistema on s’integren d’una banda l’aprofitament econòmic que oferix el propi territori d’horta gràcies a l’activitat humana, i d’una altra la realitat històrica i sociocultural dels valors patrimonials i simbòlics de l’horta de Burjassot.

L’horta és el paisatge més valuós que té el municipi per diferents motius, per l’especificitat de les seues característiques culturals a nivell mundial, pels elements patrimonials i històrics que conté, pel seu valor econòmic i les possibilitats que pot oferir a l’hora de generar un autoabastiment local sostenible per al municipi, per ser un paisatge productiu tot i les dificultats que travessa l’agricultura a tot el primer món i també, i de manera molt rellevant, per la manca d’espais oberts que hi ha al municipi.

Cal tenir en compte que l’AMV és un territori densament poblat, i que en el sòl urbà de Burjassot trobem una de les majors densitats de població, és en aquest context on l’horta realitza l’important paper de matriu d’espais oberts on s’articulen els diferents nuclis urbans.

Ací veiem una de les majors contradiccions existents al municipi de Burjassot: d’una banda el terme està constret per infraestructures i mancat d’espais oberts per al gaudi de la ciutadania, d’una altra banda el municipi no treu profit de les potencialitats que li ofereix l’horta en aquesta direcció.

El patrimoni històric i cultural relacionat amb l’aigua és així mateix un dels seus aspectes més significatius. L’horta és un patrimoni conformat pel treball agrícola i les transformacions del medi al llarg de mil•lennis que es troba actualment en perill per la incertesa de la continuïtat de l’ús agrícola del sòl i per les infraestructures que es projecten a l’espai.

Paisatgísticament i pel que fa a les percepcions humanes, habitualment allò més valorat és la presència de biomassa i aigua en el paisatge. A l’horta, trobem aquesta combinació. L’aigua corre per les séquies, sent aquestes i la visió de l’element líquid una de les seues projeccions paisatgístiques més valuoses. A més a més el repartiment de l’aigua de les séquies és segurament la característica de Burjassot més valorada universalment, ja que el repartiment de les aigües de l’horta de València s’estudia a universitats de tot el món com a exemple de dret gestionat pels seus propis usuaris.

Un dels elements patrimonials que hi ha inherents a l’horta són, evidentment, les seues séquies, que en el cas de la Reial de Montcada es troba tapada en molts trams del seu pas pel costat del sol urbà al terme de Burjassot. Una séquia és un element de capital importància per poder entendre i fer entendre el significat del conjunt del patrimoni hidràulic.

Hem trobat testimonis tan orals com escrits que assenyalen que a la dècada del 1950 es podia pendre el bany a la séquia de Montcada, concretament a un indret anomenat “l’ample” que estava situat just darrere de la Devesa del Castell, on la séquia perdia velocitat, els sediments formaven arenes i la séquia assolia una amplària de 5 o 6 metres. L’estima que tenien les persones de Burjassot pel contacte amb la naturalesa i el paisatge va perdre un important referent en deixar d’usar-se aquest espai on la gent anava a banyar-se, pescar, berenar i jugar. Sabem també que hi havia peixos de diferents tipus i que es pescaven anguiles (López 1991).

La séquia de Montcada necessita un Programa de Paisatge (Decret 120/2006 del Consell pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge) que ordene i dirigisca les accions necessàries per a la seua regeneració paisatgística al seu pas per Burjassot, des de les perspectives estètica, cultural i ecològica. Un programa que permeta la seua posada en valor i evite que aquesta es tape. Les vessants estètica i cultural ja han estat explicades, i l’ecològica s’explica perquè els camins d’aigua son connectors ecològics de primer ordre per a nombroses espècies i donen refugi a moltes d’altres, per aquest motiu s’hauria de pensar en un projecte que integrara roques naturals i abundant vegetació de ribera, si pot ser provinent de llavors recollides en entorns immediats com el Parc Natural del Túria. En possibles activitats a realitzar conjuntament amb escolars del municipi trobaríem unes circumstàncies òptimes, aprofitant oportunitats per a fer educació ambiental amb allò local i generant sinergies ecològiques amb el sector educatiu del municipi.

A l’horta es podria oferir a la ciutadania un entorn on passejar i des d’on gaudir de les millors singularitats del paisatge de l’horta. En successius apartats desglossarem els seus valors patrimonials i les possibilitats per a millorar-ne l’ús.

Segons el PAT de l’Horta els principals perills que pateix aquest paisatge són l’abandonament de l’activitat agrícola que el fa possible, la fragmentació deguda a infraestructures, el creixement urbà i el deteriorament del patrimoni cultural que conté.

També hi ha reductes d’horta al sud-est del municipi que han quedat confinats entre els carrers urbanitzats, estant qualificats com a sòl urbanitzable, com a mostra del que ha succeït els darrers decennis i del que continua succeint en l’actualitat. Un altre exemple del mateix el trobem en l’horta que queda entre la séquia de Tormos i la de Montcada.

El poc ús social que es fa d’aquest paisatge és un bon indicador de la gestió negativa que es fa globalment del mateix.

Unitat de paisatge: Solars

Aquesta unitat de paisatge es correspon al sòl urbanitzat però no edificat del municipi a aquelles zones on encara no s’ha construït, i no se sap quan es construirà. Aquesta unitat de paisatge és efímera en una escala temporal àmplia, però pot perllongar-se més temps de l’esperat degut a les dificultats socioeconòmiques per les que passa la societat en els moments de redactar la present diagnosi. Les millores a realitzar depenen en gran mesura dels usos que se’ls hi done en acabat i dels projectes que allí es desenvolupen, sent importants les recomanacions a seguir que s’apunten en la resta d’unitats de paisatge.

Unitat de paisatge: Casc Antic

En general és aquesta una de les parts del municipi amb una millor qualitat del paisatge urbà, d’una banda gràcies a les millores que s’hi ha fet i d’una altra per la presència d’una component històrica significativa visible en monuments i cases amb valors patrimonials. Són carrers estrets amb cases baixes on gaudir de la component simbòlica dels entorns urbans amb història. Hi ha alguns menuts problemes per solucionar que acaben de caracteritzar aquesta unitat. Veiem quins són.

A carrers com Mariana Pineda es genera el debat de la conveniència de la seua conversió a carrer per a vianants. Pel costat positiu s’embelliria un entorn urbà necessitat d’una millora del paisatge urbà. Pel costat negatiu trobaríem una reducció en els escassos llocs d’aparcament que hi ha al municipi. Sense aportar una visió conclusiva al debat, possiblement la millora futura haja de respectar els llocs d’aparcament.

Al carrer Blasco Ibáñez tornem a trobar-nos amb debats del mateix gènere, pel que fa a la regeneració que necessita el carrer. Aquesta regeneració és possible, així com altres mesures que contribuïsquen a minorar la motorització del paisatge que pateix aquesta zona del casc antic. Regulacions parcials del trànsit de caràcter horari, diari o setmanal, amb diferenciació del tractament a aplicar segons període diürn/nocturn, dies entre setmana/cap de setmana, o altres iniciatives de reducció o pacificació del trànsit, així com reduccions de la velocitat amb mètodes dissuasoris com radars poden contribuir a millorar-ne els problemes, alhora que es pot intervenir per millorar el paisatge urbà d’un mode paral•lel a la resta del casc antic.

El mobiliari urbà que trobem en el conjunt del casc antic de Burjassot no és aquell més adequat per a permetre l’embelliment de l’àrea, en concret al voltant del Castell. Hi ha alguns elements dissonants, com per exemple faroles pròpies d’un ús del sòl terciari.

Unitat de paisatge: Casc Urbà

Fora del casc antic, la resta de sòl urbà de Burjassot està caracteritzat per una densa trama d’edificis de quatre o cinc plantes alternats amb construccions més antigues d’una o dues alçades que formen un conjunt heterogeni, resultant d’un creixement que ha multiplicat la població del municipi al llarg de la darrera meitat del segle XX, mostra d’un creixement planificat amb poca previsió, i que continua endavant al segle XXI, sense tenir en compte factors ambientals ni de densitat d’habitants. El resultat és un paisatge urbà que no disposa de les necessitats més bàsiques en quant a habitabilitat, on manquen elements que puguen esponjar la trama urbana.

Aquest conjunt heterogeni del que parlàvem abans es caracteritza per no donar descans a la manca de profunditat visual, afecció que es pateix en quasi tot el casc urbà, a excepció d’entorns privilegiats respecte al context com el passeig del Rajolar.

Tot i aquesta mancança d’elements que puguen esponjar la trama urbana i en conseqüència la seua component visual, alleugerint els volums que es presenten a l’observador, existeixen a dins del Paisatge del nucli urbà de Burjassot alguns espais d’alt valor que podrien alleugerir aquesta densitat, però a grans traces són de poca grandària, escassos, es troben dispersos i sobretot estan desconnectats de la resta.

Una solució a aquest problema pot ser la creació d’una anella verda. Nombrosos municipis de tot el mon disposen d’infraestructures verdes del tipus anella verda. Les anelles verdes destaquen per ser una xarxa circular que organitza i vertebra parcs urbans, periurbans i espais naturals i agrícoles circumdants. Una figura teòrica que podríem implementar fàcilment a Burjassot connectant les zones de parc urbà i d’espais agrícoles periurbans.

Consistiria en senyalitzar i adequar una ruta pedestre i a poder ser ciclista (encara que a alguns trams es compartisca l’espai viari circulatori amb els vehicles motoritzats) que connectara el parc de la Granja amb la Devesa del Castell i aquesta amb l’horta creant una entrada des del Pouet. A l’horta caldria habilitar alguns nous camins que permeteren aquest recorregut circular. La connexió de tornada de l’horta es realitzaria per l’eixereta, anant al Parc de la Granja pel passeig de Concepció Arenal i les Sitges. Es podria pensar en un segon recorregut que ampliara el primer per l’estació de Burjassot-Godella, la plaça de la Concòrdia i el passeig del Rajolar. Aquesta anella trencaria la major part de dinàmiques negatives pel que fa a la percepció del paisatge urbà del municipi, ja que aquesta connexió es realitzaria a través de carrers on es posaria un èmfasi especial en la component de l’arbrat urbà, l’amplària de les voreres i dels equipaments per al vianant, i les conseqüències per a tot el municipi tindrien un valor positiu incalculable.

Es tracta d’una oportunitat pel que fa a millorar els usos del conjunt d’espais naturals i urbans del municipi. Aquest projecte possibilitaria solucionar part de les dinàmiques nefastes que hi ha al municipi pel que fa a la desconnexió amb l’horta, la falta d’espais lliures o l’ús de la granja com a únic espai lliure on realitzar activitats físiques del tipus “ruta del colesterol” o passejada en família per un entorn agradable.

Aquesta infraestructura pot estructurar la recuperació ambiental i paisatgística del municipi, perseguint fonamentalment recuperar l’ús social d’uns espais amb un elevat valor socioambiental, creant un continu el més natural possible que encercle espais d’alt valor lúdic, natural i paisatgístic.

Per un altre costat, la CV-35 i l’espai del casc urbà que l’envolta tenen unes característiques molt diferents que condicionen de manera notable la resta del terme i de manera profunda l’entorn circumdant. Aquest espai està caracteritzat sensitivament per la presència d’una elevada motorització de l’entorn, amb unes conseqüències molt importants en les dimensions visible i sonora, principalment.

L’autovia irromp en el paisatge del municipi condicionant tot al seu pas, dominant per sobre de qualsevol altre ús o element que hi haja en l’entorn afectat, i condicionant visualment i funcional tot allò que pertany a la seua conca visual. Aquest problema de barrera i impacte auditiu que produeix l’autovia genera diferents opinions pel que fa a la seua solució.

Una de les opcions que es contempla per a solucionar l’actual escenari desfavorable és convertir l’autovia en un bulevard. Cal tenir en compte que qualsevol actuació que ralentitze la velocitat de pas dels vehicles per aquesta via multiplicarà les emissions atmosfèriques, que augmenten significativament a velocitats baixes i en els processos d’arrancada. Així mateix i per a la contaminació acústica, a velocitats baixes i en processos d’arrancada, la font de sorolls més importants és el motor, mentre que a velocitats altes és la interacció pneumàtic-calçada (Garcia 94), problema que es pot minorar amb ferms preparats per a produir menys sorolls. Veiem per tant que qualsevol opció que passe per disminuir la velocitat de pas dels vehicles serà més problemàtica mentre es conserven les intensitats mitjanes diàries actuals del trànsit a la CV-35.

Probablement allò més favorable fora desconnectar la via d’aquestos dos sentits implicats principalment en el problema, la vista i l’oïda, de la seua presència. L’única manera de fer-ho és mitjançant el seu soterrament, cosa que tindria un efecte positiu doble ja que alliberaria sòl per a l’ús públic, una necessitat tan manifesta en un municipi dens com Burjassot.

D’altra banda, per la informació que oferirem en el capítol de metabolisme urbà, sabem que no es compleixen les condicions establertes en quant a valors llindar de soroll en l’entorn de la CV-35 a Burjassot, per tant Conselleria d’Infraestructures té la responsabilitat manifesta d’instal·lar-hi els mitjans adequats perquè aquest problema desaparega. Mentre no es prenga cap decisió més, com a mínim cal instal·lar-hi pantalles sonores.

El barri Lucense no mostra unes característiques paisatgístiques específiques, encara que ací els problemes que pateixen els habitants en quant a les infraestructures són més aguts degut a la barrera física de l’autovia i la separació de la resta del terme es deixa sentir en diferents aspectes relacionats amb l’accessibilitat als serveis. El barri forma part del sector profundament influenciat per la presència de la CV-35, i en moments de molta intensitat de trànsit el soroll es fa patent en tot el sector.

En una altra zona al sud-est del municipi una de les qüestions que estan afectant el paisatge urbà de Burjassot són uns processos de despersonalització relacionats amb la construcció de grans edificis que trenquen amb la tipologia típica del municipi per enllaçar amb les formes que es troben a l’altre costat de la ronda nord, a València. Aquesta tendència a la banalització del paisatge urbà, creant morfologies urbanes relativament autistes en relació amb el territori, reproduïbles independentment del lloc i les seues característiques (Muñoz 2008), impulsa el municipi cap a nous processos de pèrdua de qualitat paisatgística.

Aquestos edificis trenquen el conjunt paisatgístic del casc antic per la seua proximitat i visibilitat, donat que queden emmarcats en l’horitzó darrera d’algunes interessants perspectives del Castell o l’església de sant Miquel vistos des de l’horta. Uns edificis que poden contribuir a augmentar encara més la densitat del municipi, la motorització i la saturació de les seues vies d’accés, aspecte últim que descriuen algunes de les persones entrevistades en el procés de diagnosi qualitativa.

Unitat de paisatge: Zona universitària i poliesportius

Paisatge on predomina la component funcional i d’ús públic dels elements construïts que tenen una escala generalment major que els de la resta del nucli urbà. Hi ha pocs problemes a comentar en aquesta unitat. S’hauria de prioritzar la vegetació en totes les voreres de la zona, doncs per exemple al carrer Teodor Llorente, que a més fa de llindar amb la unitat de casc urbà, tan sols trobem vegetació en una part del carrer, el mateix passa en altres carrers.

Unitat de paisatge: Sòl industrial i terciari

A Burjassot no podem parlar de sòl industrial pròpiament dit, ja que tan sols es tracta de la parcel·la que ocupa una empresa. Aquest ús industrial del sòl ha quedat arraconat entre els nous grans edificis i la ronda nord, on se situa la matriceria Segura.

El tipus d’usos que s’estan desenvolupant en aquests espais corresponen a un sector comercial articulat a través d’un parc comercial obert, un model d’organització del territori que necessita l’ús del cotxe per a poder funcionar i que no podem qualificar de sostenible. La petjada ecològica d’aquestos territoris és molt ampla, aquest tipus d’espais comercials d’una banda disminueixen el potencial del comerç de proximitat i d’una altra obliguen als seus usuaris a dependre del cotxe, fet que genera una barrera econòmica i funcional a les persones que no en tenen.

Aquestos espais també estan patint en l’actualitat un procés molt fort d’urbanalització, és a dir de repetició del paisatges urbans reproduïbles independentment del lloc i les seues característiques (Muñoz 2008). Aquest paisatge està caracteritzat per zones molt “dures”, és a dir per moltes superfícies artificials: cobertes, pàrquings, accessos, etc. La vegetació hi pot fer un gran paper manllevant aquesta duresa, no sols vegetació ornamental, especialment aquella amb gran superfície foliar que genere ombra alhora que augmenta la humitat relativa.

A grans trets, una millora paisatgística de sòl industrial o terciari ha de complir amb els següents aspectes i prerrogatives:

-La inversió en la millora paisatgística reverteix en la valoració de les empreses i també del conjunt de l’espai industrial.

-La vegetació ben utilitzada és un excel·lent recurs de millora paisatgística i d’integració de construccions i infraestructures. Per evitar els espais durs amb predomini de la superfície pavimentada cal situar-ne als límits de les parcel·les acompanyant o substituint les tanques.

-Disposar les àrees d’emmagatzematge allà on els materials siguen menys visibles des de l’exterior.

-Evitar els colors llampants i assumir la paleta cromàtica existent en el paisatge de l’entorn circumdant.

-Regular la volumetria en funció de factors visuals, mirant de no alterar massa la línia d’horitzó i creant seqüències d’aproximació endreçades des dels punt d’observació que puguen entrar en conflicte amb el sòl industrial, per exemple des dels elements patrimonials.

-Facilitar la mobilitat de vianants i ciclistes per tot el conjunt industrial.

-Evitar l’excés de protagonisme de les lluminàries.

-Homogeneïtzar la senyalització.

1.3.      Figures de protecció

El municipi no té actualment cap figura de protecció relacionada amb les característiques naturals del medi.

Existeix un projecte supramunicipal de protecció dels valors paisatgístics de l’horta, el Pla d’Acció Territorial (en avant PAT) de l’Horta, que en els moments de redactar la present diagnosi ha superat la fase de participació pública, no havent-se presentat encara com a PAT i coneixent-se solament una versió preliminar del mateix.

En aquesta versió preliminar del PAT del l’Horta, el sòl agrícola que pertany al terme municipal de Burjassot es troba classificat dins la categoria de major valor, és a dir Horta de Protecció Integral (en avant HPI), a excepció del sòl qualificat com a urbanitzable en el planejament municipal vigent a Burjassot en l’actualitat.

Aquesta Horta de Protecció Integral segons la versió preliminar del PAT disponible en els moments de redactar la present diagnosi, precisa la seua classificació com a sòl no urbanitzable de protecció especial (FONT: VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA DE L’HORTA, DOCUMENTS D’ORDENACIÓ, 6. EL MODEL DE PROTECCIÓ, PÀGINA 4, 2N PARÀGRAF).

Aquesta horta del Burjassot que segons el PAT ha d’estar inclosa a l’HPI correspon a l’horta més valuosa i a la més fràgil, i requereix un tractament diferenciat a causa del seu patrimoni hidràulic, de la seua estructura parcel•lària i dels seus cultius d’horta.

Per tant aquesta classificació, si es fa definitiva, derivaria en una protecció del sòl i dels usos agrícoles d’una part del terme, si cal amb aportacions econòmiques derivades de la condició patrimonial del Tribunal de les Aigües i la supeditació que té aquest als regants de les séquies, concretament les de Tormos i la Reial de Montcada a l’àrea que tractem, i al manteniment de l’activitat agrícola, sempre segons el PAT de l’Horta.

Pel que fa als canvis que es pogueren introduir a causa de les infraestructures en el paisatge de l’horta, el PAT de l’Horta recomana el soterrament de nous traçats d’infraestructures (FONT: VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA DE L’HORTA, DOCUMENTS D’ORDENACIÓ, 8. EL MODEL D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LES INFRAESTRUCTURES I EL LLINDAR URBÀ).

1.4.      Accessibilitat al paisatge

Com hem vist, el paisatge més valuós que té el municipi és el de l’horta. L’accessibilitat a aquest paisatge és molt dolenta. Per accedir a peu a la xarxa de camins de l’horta de Burjassot sense creuar la infraestructura ferroviària per llocs no preparats a tal efecte tan sols existeix dos passos, que no estan senyalitzats per a aquesta finalitat: el pas a través de la plataforma de la parada de Metro de Burjassot i el pas a través del pont que creua les vies de Metro a continuació del carrer Ronda del Castell.

A Burjassot l’únic lloc on la població local pot accedir al medi natural és als paisatges agrícoles, i és en aquest llindar on es manifesten molts dels problemes que té tant el paisatge i el medi ambient de la perifèria urbana com els condicionants negatius que es manifesten als territoris agrícoles i al seu patrimoni històric.

La perifèria urbana de Burjassot, en tram en el que el sòl urbà entra en contacte amb l’agrícola, presenta una moderada degradació de l’espai causada principalment per la deixadesa en la gestió d’aquest. Cap senyalització ens indicarà quins són o on estan els elements patrimonials de l’horta, cap panell ens explicarà els seus valors i a la persona que no conega en profunditat aquesta part del terme li costarà trobar itineraris per a seguir.

La sensació de deixadesa que hom té en el llindar amb els espais agrícoles a Burjassot està relacionada amb els problemes d’accessibilitat que presenta l’horta. Per tal de mantenir un paisatge adequat s’han de cuidar especialment les transicions entre les diferents tipologies paisatgístiques, mantenint la qualitat de l’espai.

El que proposa el PAT de l’Horta pel que fa a l’accessibilitat està molt relacionat amb els tractaments dels llindars urbans, en aquest pla, per tal de solucionar els problemes descrits es proposa “desenvolupar actuacions de remat de les perifèries urbanes en la seua relació amb l’Horta, que delimiten nítidament les zones edificades i permeten generar llindars amb major atractiu”, inclosa la protecció dels 200 primers metres per motius visuals. (FONT: VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA DE L’HORTA, DOCUMENTS D’ORDENACIÓ, 8. EL MODEL D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LES INFRAESTRUCTURES I EL LLINDAR URBÀ).

1.5.      Usos dels espais naturals i activitats al medi

La no realització de moltes activitats en l’entorn agrícola del municipi per part de la població té a veure amb aquesta manca de connexió urbana que hem descrit. Això influeix en el poc ús que en fa la ciutadania. Diguem que Burjassot dóna l’esquena a l’horta en quant a organització del municipi, i això té les conseqüències nefastes que hem descrit a la imatge que té la població del medi territorial que habita: constret i emmurallat per les infraestructures d’una banda, i sense comunicació amb el seu principal espai obert, d’una altra.

Actualment al sòl agrícola del municipi tan sols es realitzen activitats relacionades amb aquest subsector econòmic, i l’horta té la potencialitat de solucionar la carència significativa que hi ha al terme municipal pel que fa a espais oberts i zones d’esplai.

Una altra de les potencialitats no assolides del municipi es tracta del caràcter privat que té actualment la Devesa del Castell, un jardí que sota cap concepte pot deixar-se amb aquest ús no públic per molt més temps, sabuda la necessitat que es té al municipi de zones d’esbargiment i lleure.

1.6.      Vessaments incontrolats de residus

Els problemes derivats de la manca de consciència ciutadana es fan patents pel que fa a la neteja del municipi de burjassot i pel que fa als vessaments de residus. A la zona paisatgísticament més valuosa, l’horta, aquests vessaments incontrolats de residus es repeteixen amb una freqüència no massa elevada però sense que desaparega el problema.

Un altre sector amb problemes de vessaments incontrolats de residus és el llindar amb Benimàmet, en els terrenys on es volen desenvolupar futurs usos terciaris, allí regna una certa confusió. En no estar clar el llindar dels termes i en no haver cap ús del sòl actual, la zona pareix estar abandonada i això ràpidament té conseqüències pel que fa als vessaments de residus. Aquest fenomen es repeteix a escassos metres de la séquia de Montcada, que s’ha vist afectada pel problema, motiu pel qual se li hauria de donar especial atenció.