Titular d’un diari: El President del Congrés opina que aquest dret de la dona”no és un bé, és un mal”. El dret, suposat, és el de l’avortament. El diari traeix l’opinió d’en Bono en fer la portada.
En pàgines interiors, es reflecteix l’opinió veritable d’en Bono: Per mi, l’avortament no és un bé ni un dret. És un mal.
El diari introdueix l’opinió de la línia editorial, cal creure-ho, en portada, tot posant en boca d’en Bono el que Bono ni pensa ni creu. També podria ser que el que reflectís la portada fos l’opinió de qui la va fer i tancà el diari.
No espero cap rectificació del diari, ni la busco, i mai no sabré si en Bono se n’ha queixat. De fet, el diari ha tingut cura de només posar entre cometes una part de l’opinió d’en Bono. Tampoc no sé si aquestes coses es debaten en el si dels diaris.
No vull pas que vegin en aquest apunt cap retret particular a cap diari concret. És només una reflexió sobre la mediació dels diaris i la seva capacitat de traslladar subtilment, o no tant, missatges a l’opinió pública, de vegades fent ús de formes de fer que no sempre comparteixo.
És per això que són tan importants i tan apreciats, i temuts alhora, pels poders públics.
I també per això, és gran la responsabilitat que tenen: els diaris han de ser especialment curosos en la creació i difusió de valors i d’opinions.
