Dia 16 de març, dimarts, a les 19.30, presentació a l'Espai Mallorca (carrer del Carme, 55) de Barcelona del llibre Míster Evasió, de Blai Bonet, número 2 de la col·lecció "L'In6". A càrrec de Maties Garcias, Director Insular de Cultura, de Biel Mesquida, autor del prefaci, i d'Antònia Vicens, directora de la col·lecció.
MÍSTER
EVASIÓ:
EL PALIMPSEST IMMENS I SENSORIAL
D’UN COS D’HOME JOVE (II)
El prefaci, aquest prefaci, vol ser un cant d’amor a l’escriptura de l’amic i mestre Blai Bonet, una explicació personal de les meves relectures del text i una recerca d’alguns detalls significatius. Cadascú frueix o pateix sol amb un llibre, s’ho fa sol. Però es poden compartir els efectes i els afectes. Anem per feina! El curs 1968-69 aquest prefacier vivia a Barcelona on acabava la carrera de Biològiques. En aquesta època tenia una correspondència i uns contactes telefònics llargs i ben seguits amb Blai Bonet, confegits, a més a més amb les visites que durant les meves vacances feia a ca seva, carrer Palma, 74, de Santanyí, on des que havia tornat de Barcelona, des que havia deixat Barcelona quasi per sempre —només hi va anar un parell de vegades vegades en breus estades que recordi per rebre premis i fer una conferència sobre l’erotisme pornogràfic de Picasso— vivia amb la seva mare, Maria Rigo. En la biografia ja s’ha dit que Blai Bonet va néixer a Santanyí el 1929 en la família humil d’un euguer. Que estudià al seminari, destí únic del molts nins pobres i intel·ligents, que als dinou anys li diagnosticaren una tuberculosi i va haver de ser ingressat al sanatori de Caubet, que escrivia poemes i guanyava premis importants, que un grup d’intel·lectuals i de burgesos catalans del Principat—Carles Riba, Joan Oliver, J. M. Castellet, els Bonet Garí, etc., el dugueren a Barcelona on el tractaren el millors especialistes dels pulmons, el Dr. Sagués era el més recordat per Blai, («El Dr. Sagués em va ensenyar a llegir Hölderlin. El primer vers de Hölderlin me'l va llegir ell, però en consultar-li el que havia de fer en el Montseny i el que no, em va dir: “No et donaré cap lliçó, ni una, només un vers d'en Hölderlin que diu: Qui té la tirada de cap al sublim es decanta sempre de cap al vital.” Ja ho vaig tenir entès. Al sublim, ja hi tenia la tirada.»), i en tres anys es va posar quasi bé. Que va seguir escrivint i publicant més llibres que foren guardonats per un cantó, i motiu d’escàndol per una cultura catalana burgesobenpensant per l’altra, però que eren, són, la llevadura, l’energia, d’una mala fi de llenguatges nous, invists, que vivificaven el català i l’omplien d’inèdites potencialitat espressives. I devers el 1967 tornà a Santanyí d’on no sortí més que per fer viatges breus i des d’on va seguir escrivint i publicant com un far orientador del seus fins a la mort el 1997. «Tornaré a Barcelona, quan Barcelona se m’assembli», deia.
[Vergonya, cavallers, vergonya! NO s'aturen els pressumptes corruptes. Ara un polític d'UM i un empresari de la IB3 i Canal 4 Jacint Farrús! Esquitxen de fems el govern d'Antich!]
I després d’escriure això m’arriba per dos indrets simultanis, un diàleg amb el poeta Carles Rebassa i la relectura de la contracoberta de la primera edició de M. E., l’autobiografia que hi col·locà Blai i que des de la primera vegada que la vaig veure em va fer pensar: «Vaig néixer a l’illa de Mallorca. A un poble del sud: Santanyí. Dia 10, desembre de 1929. Cursava el tercer any de Filosofia, tenia 19 anys; i malalt. Tot d’anys, repartits entre Mallorca i Barcelona i el Montseny: aquí vaig començar a ser escriptor. Escriure, com a professió diària, no m’agrada gens ni mica. Precisament perquè no hi gaudeixo, escric. Em conec profundament i, per una lògica economia existencial, deixo de banda quasi totes les coses que em donarien gust. No sóc un asceta, sobretot no sóc un místic, però m’agrada estar content de mi. Si escrivís el que m’agrada, seria més o menys un Hölderlin, Paul Valéry o Gabriel Miró. Escriure, però, com a acció humana m’agrada una cosa de no dir. Molt.»
&&&
