El proper diumenge 21 de març de 2010, a les 7 del vespre, al teatre "L'Escorxador", de Lleida, les terres de ponent retran homenatge a un dels seus fills més creatius: el compositor i cantautor Miquel Àngel Tena, el qual, al marge de les seves cançons amb lletra pròpia, ha musicat magistralment poetes com ara Màrius Torres, Miquel Àngel Riera, Carles Sanuy, Josep Espunyes, Jordi Pàmies o el nostre comú amic, el gran poeta Joan Barceló, tan prematurament desaparegut.
Com adhesió personal a l’homenatge a Miquel Àngel Tena, i, indirectament, també a l'escriptora i patriota Núria Cadenas, us convido a veure i escoltar la versió musical que va fer del meu poema "Cançó del cavallet negre" i que va cantar en l'homenatge multitudinari que es feu a la jove patriota catalana quan encara es trobava a la presó.
CANÇÓ DEL CAVALLET NEGRE
Oh, mia patria, si bella e perduta!
(NABUCCO)
Per les comes daurades de l‘ampla serra
galopa, a trenc d’albades, un cavall negre.
Cavallet meu,
cull-me una rosa blanca
d’entre la neu!
Hi ha, als cims, un pastor jove, que és en Jeroni.
S’encimbella pels cingles com un dimoni.
I un jove llenyataire, que és l‘Aniol.
Tot tallant fusta canta de sol a sol.
Cavallet meu
cull-me una rosa blava
d’entre la neu!
L’un n’és nascut a Prada, l‘altre, a Molló.
L’un en du una picota, l‘altre, un bastó.
Cada tarda els aplega l‘aire dels pics.
S’han fet, de tant de veure’s, tendres amics.
Cavallet meu,
cull-me una rosa lila
d’entre la neu!
Una mateixa llengua parlen tots dos.
Comparteixen paisatges, costums, amors...
Cada nit, per combatre freds i neguits,
ben abraçats s’adormen els dos amics.
Cavallet meu,
cull-me una rosa groga
d’entre la neu!
Un mal vent, tot de sobte, munta la serra.
Algú vol que els dos joves es facin guerra.
Homes que parlen llengües que ells negligeixen
els trameten consignes que no obeeixen.
Cavallet meu,
cull-me una rosa verda
d’entre la neu!
Els canvien les eines per una llança,
i els diuen: tu ets d‘Espanya, i tu, de França.
Mes ells, rebutgen l‘arma i, juntes les mans,
proclamen amb veu forta: Som catalans!
Cavallet meu,
cull-me una rosa roja
d’entre la neu!
Llunyans consells de guerra ja els han jutjat,
i ells moren per la terra i l‘amistat.
Ja un amic vora l’altre per sempre jeu.
Els cobreix l’ampla tomba del Pirineu.
Cavallet meu,
deixa totes les roses
dintre la neu!
Josepmiquel Servià
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Crec que valdria la pena d'escoltar més coses de Josepmiquel Servià. Suposo que ho faré amb el temps.
A reveure. Salutacions!!