La defensora del lector d'El País, Milagros Pérez Oliva, entona avui el mea culpa pel reportatge sobre l'homeopatia que publicava eixe diari la setmana passada. Pérez Oliva, que té una llarga experiència en divulgació científica, sap molt bé de què parla quan diu que no es pot ser equidistant entre les propostes científiques i les acientífiques (ep!, que no sempre són pseudocientífiques). Admet a més que l'article de Josep Garriga contenia un greu error en atribuir a l'Agencia Española del Medicamento una declaració sobre l'eficàcia demostrada científicament dels remeis homeopàtics. Aquesta afirmació havia desfermat la immediata queixa de Cristina Avendaño, directora de la agència.
"L'eficàcia demostrada científicament" és deu referir a publicar estudis de científics subvencionats/pagats (males llengües en diuen sobornats) per les farmacèutiques. No sempre deus ser aixì, però més d'un cop potser sí. En la homeopatia no existeixen els "medicaments", són preparats. El País, com qualsevol altre diari o publicació, per dir-se "seriós" de debó, ha de dedicar dues planes blasmant l'homeopatia. Qué per a ser inquisidor, s'ha de tenir classe... i no anar en espardenyes! Atentament
"L'eficacia demostrada científicament" es refereix a publicar estudis que compleixen el mètode científic i que poden ser reproduïts per altres investigadors. És a dir, es refereix a demostrar que els medicaments curen.
"I a qui interessa això? Ja ho sabeu, a les farmacèutiques" (m'has recordat a la monja del Polònia, ho sent) Oblides que els preparats homeopàtics son ara com ara un negoci i que algunes farmacèutiques, amb Boiron al capdavant, guanyen molts diners gràcies a aquestos preparats. Però aquestes mateixes farmacèutiques han sigut incapaces de demostrar que els preparats homeopàtics funcionen.
Per a què l'agència del medicament aprove un medicament, aquest ha de demostrar que cura. Però per alguna estranya raó -i ara sóc jo el que insinua que alguna cosa hi té a veure els interessos d'una indústria- l'únic que es demana a un preparat homeopàtic es que siga inofensiu i que siga "homeopàtic" (és a dir, que no continga principis actius).
Tot i així, la major part dels medicaments homeopàtics que es venen a les nostres farmàcies no disposen de cap autorització legal; molts d'ells contenen en quantitats relevants substàncies actives i, per tant, no són homeopàtics i no poden ser autoritzats a través d'aquesta llei. L'agència del medicament fa la vista grossa, els hauria de retirar del mercat.
L'homeopatia no cura. Això no es sorprenent, ja que un preparat homeopàtic de veritat només conté mol.lècules de la substància dissolvent -normalment aigua.
El País, com qualsevol altre diari o publicació, per dir-se "seriós" de debó, ha de dedicar dues planes blasmant l'homeopatia. Qué per a ser inquisidor, s'ha de tenir classe... i no anar en espardenyes!
Atentament
"I a qui interessa això? Ja ho sabeu, a les farmacèutiques" (m'has recordat a la monja del Polònia, ho sent)
Oblides que els preparats homeopàtics son ara com ara un negoci i que algunes farmacèutiques, amb Boiron al capdavant, guanyen molts diners gràcies a aquestos preparats. Però aquestes mateixes farmacèutiques han sigut incapaces de demostrar que els preparats homeopàtics funcionen.
Per a què l'agència del medicament aprove un medicament, aquest ha de demostrar que cura. Però per alguna estranya raó -i ara sóc jo el que insinua que alguna cosa hi té a veure els interessos d'una indústria- l'únic que es demana a un preparat homeopàtic es que siga inofensiu i que siga "homeopàtic" (és a dir, que no continga principis actius).
Tot i així, la major part dels medicaments homeopàtics que es venen a les nostres farmàcies no disposen de cap autorització legal; molts d'ells contenen en quantitats relevants substàncies actives i, per tant, no són homeopàtics i no poden ser autoritzats a través d'aquesta llei. L'agència del medicament fa la vista grossa, els hauria de retirar del mercat.
L'homeopatia no cura. Això no es sorprenent, ja que un preparat homeopàtic de veritat només conté mol.lècules de la substància dissolvent -normalment aigua.