No hi vaig poder entrar per la meva posició de desobediència, contra els actes públics en locals inaccessibles, però això no em va impedir contactar i conversar força estona amb la fantàstica gent que forma i dinamitza la "Plataforma per un equipament sociocultural al barri de Bufalà". Ser-hi en un dia significatiu com ho era la inauguració del local - fita a mig camí mentre no aconsegueixin Can Barriga - em venia molt de gust. Aquesta moguda és de les que m'agraden i m'interessen en molts sentits: participació ciutadana nascuda des de la base, no instrumentalitzada partidistament, amb vísió global i comunitària basada en el treball en xarxa, intergeneracional amb un actiu de gent jove compromesa serisament, conscients de les necessitats i els processos per resoldre-les, amb finalitat autogestionària i amb propostes culturals innovadores... (segueix)
El detall negatiu deno haver previst l'accessibilitat es resoldrà ràpid: és una constatació d'allò que jo mateixa he comentat tantes vegades, sovint pot semblar que no hi ha barreres... Ahir mateix, reconeixent l'errada, van assegurar amb entusiasme que es posen mans a la feina: tant el graó del carrer com els tres que hi ha a l'interior, són subsanables, potser, amb alguna mesura provisional o definitiva que caldrà estudiar amb rapidesa. Amb alguna rampa metàl·lica o de fusta que ells mateixos trobaran la forma d'adaptar: com han fet amb tots els arranjaments del local: pintura, instal·lacions, restauració de l'escenari...tothom hi posa el seu coneixement, el seu saber fer, les seves hores, altruistament, per bé del projecte comúnitari. Moltes de les seves accions i projectes són autogestionats, no tot (aquest local els el cedeix l'ajuntament), però l'esperit és aquest: per això impulsen coses com el BANC DEL TEMPS, basat en l'intercanvi voluntari de temps i coneixement. Seria interessant veure com es pot vincular tota aquesta feina d'identitat i cohesió de barri, imprescindible, amb la pertinença i identitat global de ciutat, de Badalona sencera. Una aportació necessària per a la sinergia que necessita la nostra ciutat per construir teixit social amb visió de cohesió no segmentada. En parlo de tot plegat a l'article d'aquesta quinzena a EL TOT
Algú vol parlar amb tu! - hem van cridar entre xerrameques i
disbauxa col·lectiva - Vaig recollir-me de saluda a més veïns i vaig
acostar-me a la porta del nou local. Allà vaig distingir a una dona a
la porta, abrigada amb bufanda, passant pel fret d'hivern que respirem
aquesta temporada a Bufalà.
Em volia veure? Entri, que fa fred! -No puc entrar-hi, el local és inaccessible-
Feia temps que algú no m'havia tocat el crostó utilitzant com a mètode
la pròpia militància. Teniu tota la raó. Ens havíem encarregat de tots
els detalls per a què aquell lloc fos acollidor, per a que la
participació col·laborativa dels veïns fes sentir aquell espai com a
propi, i en canvi no ens havíem adonat de les barreres arquitectòniques
que impedient el pas, d'aquells que també viuen amb nosaltres.
Segurament no podrem respondre a l'accessibilitat amb una resposta
immediata. Tot el que fem és fruit de la participació dels veïns, i no
acostumem a comprar els serveis de segons per a obtenir els mitjans que
necessitem. Entenem que el treball comunitari ens ha de permetre els
recursos i alhora a de ser útil per a educar en "valors", o més aviat
drets com aquest. Ara només ens falta convocar a veïns que ens ajudin a
treballar aquests accessos. Segur que els trobarem!
Ui, ara que mi fixo! Aquesta web no és accessible!! Potser que no hi entri? No!, estic segur que quan hi torni, em trobaré amb els canvis que és preveuen a la normativa WAI.
mariadolors |
dimecres, 17 de març de 2010 | 15:02h
Toni, la manca d'accessibilitat dels locals públics - i dels actes públics - té moltes vegades un protagonista principal: la pròpia administració. En el vostre cas crec que la propietat del local és municipal, i la responsabilitat de fer-lo accessible els pertoca. Entenc que com a entitat sap greu no haver-ho tingut en compte, però a l'hora de preveure solucions s'ha de comptar amb la part que li pertoca a l'ajuntament.
Sé que la meva posició incomoda - a mi la primera quan els locals o els actes són de persones altruistes que dediquen moltes hores del seu temps, voluntàriament, a treballar per objectius comunitaris - però malgrat aquesta incomoditat personal, que assumeixo, crec que és una postura que té la seva utilitat. De sensibilització segur. És una postura personal que vaig prendre fa temps i sóc coherent amb ella, encara que m'obligui a situacions delicades. El dia de la vostra inauguració hi havia una nodrida representació de regidors i regidores de l'ajuntament, són persones que tenen un compromís amb la població que els ha escollit, i que alguns es dediquen professionalment a aquesta funció, i haurien de ser els primers de vetllar pel compliment de les lleis i normatives.
Ho aplico amb rigor només als actes públics, perquè en totes les lluites s'ha de prioritzar i focalitzar, i crec que és una reivindicació sensata si es limita en un àmbit que, a més, està normativitzat. (si és públic vol dir que hi ha de poder entrar tothom, sense cap tipus d'exclusió)
Sobre l'accessibilitat als entorns web, blocs, etc, et contestaré amb un nou apunt, doncs seria molt llarg i, a més, és un tema prou interessant per a més lectors.
Gràcies pel teu comentari, i felicitats per la vostra feina!
Algú vol parlar amb tu! - hem van cridar entre xerrameques i
disbauxa col·lectiva - Vaig recollir-me de saluda a més veïns i vaig
acostar-me a la porta del nou local. Allà vaig distingir a una dona a
la porta, abrigada amb bufanda, passant pel fret d'hivern que respirem
aquesta temporada a Bufalà.
Em volia veure? Entri, que fa fred! -No puc entrar-hi, el local és inaccessible-
Feia temps que algú no m'havia tocat el crostó utilitzant com a mètode
la pròpia militància. Teniu tota la raó. Ens havíem encarregat de tots
els detalls per a què aquell lloc fos acollidor, per a que la
participació col·laborativa dels veïns fes sentir aquell espai com a
propi, i en canvi no ens havíem adonat de les barreres arquitectòniques
que impedient el pas, d'aquells que també viuen amb nosaltres.
Segurament no podrem respondre a l'accessibilitat amb una resposta
immediata. Tot el que fem és fruit de la participació dels veïns, i no
acostumem a comprar els serveis de segons per a obtenir els mitjans que
necessitem. Entenem que el treball comunitari ens ha de permetre els
recursos i alhora a de ser útil per a educar en "valors", o més aviat
drets com aquest. Ara només ens falta convocar a veïns que ens ajudin a
treballar aquests accessos. Segur que els trobarem!
Ui, ara que mi fixo! Aquesta web no és accessible!! Potser que no hi entri? No!, estic segur que quan hi torni, em trobaré amb els canvis que és preveuen a la normativa WAI.
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
-->
Toni, la manca d'accessibilitat dels locals públics - i dels actes públics - té moltes vegades un protagonista principal: la pròpia administració. En el vostre cas crec que la propietat del local és municipal, i la responsabilitat de fer-lo accessible els pertoca. Entenc que com a entitat sap greu no haver-ho tingut en compte, però a l'hora de preveure solucions s'ha de comptar amb la part que li pertoca a l'ajuntament.
Sé que la meva posició incomoda - a mi la primera quan els locals o els actes són de persones altruistes que dediquen moltes hores del seu temps, voluntàriament, a treballar per objectius comunitaris - però malgrat aquesta incomoditat personal, que assumeixo, crec que és una postura que té la seva utilitat. De sensibilització segur. És una postura personal que vaig prendre fa temps i sóc coherent amb ella, encara que m'obligui a situacions delicades. El dia de la vostra inauguració hi havia una nodrida representació de regidors i regidores de l'ajuntament, són persones que tenen un compromís amb la població que els ha escollit, i que alguns es dediquen professionalment a aquesta funció, i haurien de ser els primers de vetllar pel compliment de les lleis i normatives.
Ho aplico amb rigor només als actes públics, perquè en totes les lluites s'ha de prioritzar i focalitzar, i crec que és una reivindicació sensata si es limita en un àmbit que, a més, està normativitzat. (si és públic vol dir que hi ha de poder entrar tothom, sense cap tipus d'exclusió)
Sobre l'accessibilitat als entorns web, blocs, etc, et contestaré amb un nou apunt, doncs seria molt llarg i, a més, és un tema prou interessant per a més lectors.
Gràcies pel teu comentari, i felicitats per la vostra feina!