Tot i que tinc feina i aquesta setmana no puc dedicar-me gaire al bloc, no puc estar-me de comentar unes quantes coses de l'actualitat política. La Vanguardia publica una enquesta
amb una clara intenció d'incidència en el vot. Sempre diem que les
enquestes no són cent per cent fiables però indiquen tendència. En
aquest sentit, podem estar d'acord en la previsió que CiU guanyarà vots i
que tant PSOE-C com Esquerra en perdran; és probable, tot i que com
sempre cal esperar a tenir els resultats d'unes eleccions que, si no
s'avancen -i dubto que s'avancin- seran d'aquí a mig any.
Siguin quines siguin les xifres finals, tot apunta que la coalició de govern d'aquestes dues darreres legislatures no es podrà repetir. Al principi semblava que tenia possibilitats. Durant els anys d'hegemonia esgotadora i estèril de CiU molts pregàvem perquè les forces d'esquerra es poguessin posar d'acord per trencar una majoria convergent que els havia conduït a una prepotència gairebé malaltissa. Calia una mica d'alternança. El govern d'esquerres i progressista s'hauria pogut afermar i avui tindria opcions de consolidar-se, però els socialistes s'han entestat a practicar el joc brut contra Esquerra per intentar debilitar els socis i reforçar-se ells. El resultat és que tots tres en surten debilitats i CiU en surt reforçada. Moltes gràcies, senyors i senyores del PSOE-C, per aquesta estratègia tan intel·ligent! Aviat tancarem una etapa de set anys i serà per culpa de tots vostès.
L'enquesta de La Vanguardia em resulta tan poc creïble com la que fa uns dies donava a conèixer CiU amb una intenció semblant i que ja va provocar cert debat amb Àngel Colom al Facebook. Tenim proves evidents que l'independentisme puja. Per molt que pugui baixar Esquerra, no m'empasso que tot això ho reculli una CiU que, de cara a la propera legislatura, i amb la llei de consultes aprovada, descarta fer-ne una sobre la independència.
A La Vanguardia llegim que "la oferta independentista radical que encarnan Joan Laporta y Joan Carretero exhibe una escasa capacidad de penetración en el espacio que deja libre el naufragio de Esquerra Republicana. En este momento, una marca electoral que congregara a Laporta y Carretero en torno a Reagrupament.Cat no tendría ninguna posibilidad de entrar en la Cámara catalana, ya que su estimación de voto no llega al 2%." Davant d'això, i de les informacions publicades, segons les quals la candidatura de Laporta podria arribar a ser la tercera força política, un servidor demana sentit comú, honestedat i responsabilitat. No pot ser que entre unes enquestes i les altres hi hagi aquestes diferències. Això vol dir que en un dels dos casos -o en tots dos- s'està manipulant de la manera més descarada i barroera, amb la qual cosa es fa un flac favor al país en un moment en què cal molta transparència, molta honestedat i molta responsabilitat.
Segurament és cert el que diran des de Reagrupament quant a les intencions de La Vanguardia tant amb l'enquesta com amb el llenguatge vergonyosament tendenciós que hi apareix, però tampoc cal oblidar que Joan Carretero ha trobat un aliat en aquest mitjà quan li ha convingut i que estava més clar que l'aigua que el farien servir mentre els resultés útil per debilitar Esquerra i li girarien l'esquena quan comencés a ser una amenaça per a CiU. I ho dic perquè, si al final de tot aquest procés resulta que el retrocés d'ERC no s'ha vist recompensat per l'aparició d'algun altre partit independentista, Carretero passarà a la història com el protagonista d'una jugada ben galdosa. Si les coses van així, no voldria estar a la seva pell.
L'enquesta de La Vanguardia em resulta tan poc creïble com la que fa uns dies donava a conèixer CiU amb una intenció semblant i que ja va provocar cert debat amb Àngel Colom al Facebook. Tenim proves evidents que l'independentisme puja. Per molt que pugui baixar Esquerra, no m'empasso que tot això ho reculli una CiU que, de cara a la propera legislatura, i amb la llei de consultes aprovada, descarta fer-ne una sobre la independència.
A La Vanguardia llegim que "la oferta independentista radical que encarnan Joan Laporta y Joan Carretero exhibe una escasa capacidad de penetración en el espacio que deja libre el naufragio de Esquerra Republicana. En este momento, una marca electoral que congregara a Laporta y Carretero en torno a Reagrupament.Cat no tendría ninguna posibilidad de entrar en la Cámara catalana, ya que su estimación de voto no llega al 2%." Davant d'això, i de les informacions publicades, segons les quals la candidatura de Laporta podria arribar a ser la tercera força política, un servidor demana sentit comú, honestedat i responsabilitat. No pot ser que entre unes enquestes i les altres hi hagi aquestes diferències. Això vol dir que en un dels dos casos -o en tots dos- s'està manipulant de la manera més descarada i barroera, amb la qual cosa es fa un flac favor al país en un moment en què cal molta transparència, molta honestedat i molta responsabilitat.
Segurament és cert el que diran des de Reagrupament quant a les intencions de La Vanguardia tant amb l'enquesta com amb el llenguatge vergonyosament tendenciós que hi apareix, però tampoc cal oblidar que Joan Carretero ha trobat un aliat en aquest mitjà quan li ha convingut i que estava més clar que l'aigua que el farien servir mentre els resultés útil per debilitar Esquerra i li girarien l'esquena quan comencés a ser una amenaça per a CiU. I ho dic perquè, si al final de tot aquest procés resulta que el retrocés d'ERC no s'ha vist recompensat per l'aparició d'algun altre partit independentista, Carretero passarà a la història com el protagonista d'una jugada ben galdosa. Si les coses van així, no voldria estar a la seva pell.
Només un apunt, Reagrupament i Laporta no estan registrats com a partit polític i per això és molt probable que quan facin l'enquesta no donin RCat com a opció possible i s'hagin vist forçats a incloure-la només pels casos en que l'entrevistat respon RCat.
Jutjant per la quantitat d'associats a poc que se'ls doni una oportunitat Reagrupament farà història i si ve en Laporta potser dintre de molt poc serem lliures.
No ens deixem desmoralitzar per l'enemic.
Visca Catalunya lliure!
Sobre això que et "diuen" constantment gent que treballa a la Generalitat et diré una altra cosa. Jo fa anys que hi treballo, per tant he viscut tant amb governs convergents com de l'entesa. I de directius "calamitosos", també de funcionaris, n'hi ha ara com abans. I de tots els colors. Per tant, des del meu punt de vista, això no és raó suficient per a res. A més, si l'experiència dels càrrecs fos la mare dels ous, potser alguns us trobarieu més a gust a Cuba.
Jo sí que veig que els convergents podeu fer bandera d'una cosa, d'un govern fort. Quan CIU manava no estava per massa contemplacions, ho fes bé o malament, i tenia tots els mitjans al seu favor. I els utilitzava segurament indiscriminadament. Així i per exemple, no m'imagino un programa Polònia amb en Pujol o en Mas.
Els que treballem dins de "casa", tècnics i/o funcionaris, sense ser alts càrrecs, podem constatar que en aquests darrers anys el govern "feble" d'Entesa ha treballat molt en molts àmbits, però és cert que és un govern de pacte on hi ha equilibris més difícils. I? Si al final les coses es fan millor, a mi m'és igual que hi hagi debat al govern. De fet, jo entenc que el debat beneficia fer millor les coses, generalment. Clar que a molts, el debat el percebeu com una llosa, i aquí Ciu en surt beneficiada, ja que no li calia debatre. Al final CIU feia menys però com que no hi havia debat sembla que ho feia millor: quimera. CIU potser venia millor a la tele, però de fer-ho millor res de res. Per això, et recomano que segueixis aquesta línia de crítica, ja que té capacitat de fer forat a la societat: un exemple, a molta gent és millor dir-li que no es fan informes, és a dir, amagar-los com feia CIU, abans que fer-los públics: té menys costos polítics. Els ciutadans piquem l'ham que ens perjudica perquè crieiem que guanyem un cert "lideratge". Fals, i perdem transparència.
Et podria posar un munt d'exemples on les coses s'han fet més i millor amb l'Entesa que amb CIU, començant per analitzar i planificar el país en molts àmbits (energia, comunicacions, territori...) però em temo que no t'interessarà. Tu mateix.
Com a resum de l'actitud de CIU al Govern et diré que després de les eleccions on ja no va podeer tornar a sumar amb el PP, el o la titular de la conselleria on treballava va dir com acomiadament (era Nadal) que "fèssim bondat perquè tornarien". Sí, molta experiència amb CIU, potser massa.
De tota manera, i amb l'eclosió d'internet, CIU ja no podrà governar com abans, com si el Govern fos casa seva. Una cosa és segura, amb el factor internet, si CIU arriba no serà "com abans".
Parles de que LV és tendenciosa, i hi estic d'acord. Però en fi, fa certa gràcia perquè tu encara ho ets una mica més, si és possible, responsabilitzant del fracàs tripartit al PSC-PSOE, quan resulta que E fa anys que ha oblidat el seu independentisme i no ha estat capaç de fer absolutament res de postitu pel país.
La gent no és imbècil, fa uns anys van votar ERC pensant que votarien idependència, i va i es troben que fan un govern amb els que més depenen de Madrid possible. I demostra que l'estratègia d'ERC és una entelèquia i un absurd que no funciona i només ha servit per engreixar certs estòmacs famolencs.
D'altra banda, encara crec que l'enquesta es queda curta i E baixarà encara més del que es diu, i, Rcat obtindrà uns resultats molt millors dels que els hi preveuen els venuts de LV.
Temps al temps.
I aquells que deixen de votar Erc perquè encara no proclamat la independència ho són més. Des de quan té la majoria absoluta pe poder-ho fer? S'ha de ser sapastre per difondre aquesta opinió, o estar a sou al fundació Catalunya Oberta.
Un partit sobiranista al govern ha fet augmentar la independència dels nostres empresaris: s'ha duplicat el perfentatge d'exportacions i la nostra economia ja no depén tant del mercat espanyol. Així no li repercutirà tant el boicot que puguin organitzar aquest segment de consumidors i el Mas no anirà corrent a Madrid a anul·lar allò que el Parlament de Catalunya havia votat.
La Vanguardia va donar canxa a Carretero mentre era un ull de poll d'Erc, quan s'ha convertit un problema per Ciu ... l'han enviat a l'ostracisme. La Vanguardia vol el pacte Ciu-Pp, per això ara dóna tans escons als convergents: a veure si desmobilitza el seu vot ies pot tornar a editar el govern regionalista de dretes. Això va així company.
Quines polítiques d'esquerres ha fomentat Esquerra?
Què ha fet per l'independentisme Esquerra?
I el que és pitjor, per Catalunya?
La resposta és ben simple, el zero absolut.
Però bé, tothom és lliure de pensar el que vulgui. Jo ja fa temps que no discuteixo els que defenseu les estratègies "inteligentíssimes" d'Esquerra, perquè l'enquesta més optimista us deixa a la meitat del que ereu. I em sembla que sou fruit del passat de dues legislatures marcades per la més absoluta mediocritat.
Sou passat i necessiteu una renovació en tota regla per l'abandó dels vostres ideals.
Quant al segon, no sé si val la pena entrar a debatre afirmacions com aquesta que fas: "[Esquerra] no ha estat capaç de fer absolutament res de postitu pel país." Veig que n'estàs molt convençut i dubto que jo et pugui fer canviar d'opinió. Si m'haguessis admès alguna aportació positiva et veuria més predisposició al debat, però aquesta contundència em sembla sospitosa.
Com tu dius, temps al temps. Jo, sincerament, i malgrat el que puguis creure, amb els resultats de l'enquesta de La Vanguardia a la mà preferiria 45 diputats per a CiU i 20 per a un nou partit independentista que no pas els 65 aquests de CiU que no compten per a la independència.
Un altre dia ja miraré d'explicar millor quina part de culpa es pot atribuir al PSOE-C quant al govern, tot i que crec que al bloc ja n'he anat donant indicis.
Escolto
transparència, molta honestedat i molta responsabilitat. "
"quant a les intencions de La Vanguardia
tant amb l'enquesta com amb el llenguatge vergonyosament tendenciós que
hi apareix, però tampoc cal oblidar que",
Unes bones exigència i observació, respectivament, Xavier Mir.