Quan el diumenge escrivia al meu bloc sobre la manifestació del dia abans tot dient perquè no hi havia anat, no m'imaginava que no seria l'únic que manifestaria la meva disconformitat amb l'apropiació per part d'ERC d'un acte que havia de ser protagonitzat únicament pel que anomenem "societat civil". Veig que no soc l'únic que pensa en aquest sentit i això em fa sentir legitimat, com diuen alguns, a continuar per aquest camí.
Repassant els escrits als blocs de Mesvilaweb i els comentaris que hi ha afegit els lectors, es pot veure clarament la divisió d'opinions que hi ha al voltant de la participació d'un determinat partit polític a l'acte convocat per més de cinc-centes entitats del nostre país.
És bo que hi hagi aquesta divisió d'opinions i encara és més bo que es puguin expressar lliurement. Acabava el meu escrit amb l'advertència que qualsevol comentari fet sense una mínima educació i respecte seria contestat en els mateixos termes. No va caldre fer-ho en el meu cas i, pel que he llegit, tampoc hi ha hagut sortides de to en la resta de blocs. Tal com estan els ànims i en un moment tant delicat opinar sobre un tema com aquest podria fer-nos deixar de banda les més mínimes regles d'educació.
Davant l'opinió que la presència d'un partit a la manifestació del dissabte estava fora de lloc he llegit comentaris en contra que normalment van en dos sentits.
L'una en podríem dir l'opció integradora de dir que mai sobra ningú en una manifestació com aquesta. Realment mai sobra ningú quan es tracta de treballar pel que un creu que és un dret. El que passa que es pot treballar sent-hi, però també no sent-hi. Vull dir que hi ha qui té el paper de ser-hi present i qui té el paper de ser-hi absent. I de les dues maneres es fa la mateixa feina, els dos papers son protagonistes en la mateixa obra i en el mateix sentit.
L'altra opció seria la que en podríem dir d'assenyalar amb el dit, de dir qui no hi era, de dir que si ERC era l'únic partit era perquè els altres no hi eren. Crec que aquesta és una opció d'atacar per defensar-se. Com deia un famós entrenador de futbol, "la millor defensa és un bon atac". I en moltes ocasions és cert, però en aquest cas crec que no és la millor opció.
Com diu en Marc en el seu escrit "18-F: És la societat civil, estúpids!" al bloc "De l'Holocè estant", quan respon un comentari, "sobraven les banderoles. Va ser una manifestació muntada des de la societat civil, per a la societat civil".
És aquí on vull anar a parar, és aquí on hi ha el tema.
La manifestació es va convocar per donar un toc d'atenció als polítics, tots els polítics. Es va convocar per dir a la classe política que ja n'estem farts de claudicacions i que la nostra opinió no serveixi per a res més que per repartir-se el poder. Per tant, no hi cabien els partits.
Es va convocar per dir clar i fort el que estem convençuts que som i el que creiem que tenim dret a fer. Som una nació i tenim dret a decidir. Aquest era el lema. I amb aquest lema es dóna un toc d'atenció als polítics d'aquí i als d'allà.
Amb el tema de l'estatut no tant sols ha claudicat CiU, han claudicat tots sense excepció. El PSC mai va defensar un model de finançament com el que va aprovar el Parlament de Catalunya, ni creia que es pogués defensar la definició de nació a l'articulat del text. Ho va acceptar perquè sabia que ambdues coses es retallarien a Madrid, amb l'acord o sense dels partits catalans.
CiU va forçar fins l'últim moment la situació i va incloure un sistema de finançament molt millor que el que havia donat suport el tripartit, perquè sabia que no passaria pel sedàs de la Comissió Constitucional i, a més li donava força per negociar amb Zaptero i cedir, amb la qual cosa agafava més protagonisme.
Del partit o coalició d'en Saura no cal ni parlar-ne, perquè, amb tots els meus respectes, s'apunten a un bombardeig per tal de no perdre la cadira i sempre diuen que si a tot.
Del PP no cal ni parlar-ne, perquè els del tripartit li han posat les coses en safata. No estava d'acord amb fer una reforma estatutària i a sobre li diuen que no volen pactar amb ells. Que voleu que us digui, la millor excusa per tirar endavant la campanya ferotge que hem de suportar.
Sembla ser que ERC és l'únic que se salva de la foguera. Dons tampoc, al menys al meu entendre. Ja ningú recorda aquella fantàstica "Constitució de l'Estat lliure de Catalunya" on en l'apartat 3 de l'article 1 deia: "L'Estat de Catalunya adopta la forma política d'Estat Lliure, associat al Regne d'Espanya, d'acord amb el present Estatut i amb aquelles disposicions de la Constitució espanyola que li siguin d'aplicació de conformitat amb els articles següents."
Aquest text va estar penjat, ben visible per tothom, a la pàgina principal del web d'ERC des del 4 d'abril de 2003, dia en què Carod-Rovira la va presentar, fins pocs dies després de les darreres eleccions al Parlament de Catlunya. On és ara? L'heu de cercar. Està amagat, si utilitzeu el cercador de la part superior dreta no el trobareu, ja no és visible a la pàgina principal ni com a recordatori d'una promesa electoral ni com a fita política. Aquí teniu l'adreça del text: http://www.esquerra.org/web_nova/arxius/estatut03.pdf
ERC va guanyar molts vots dient que defensarien aquesta proposta, però sabien que no tindrien prous diputats per portar-la a terme, que dependrien dels altres. I així va ser, i la flamant Constitució Catalana va passar a l'arxiu. I no en van tenir prou amb això sinó que van firmar en el Pacte del Tinell que treballarien per aconseguir un sistema de finançament "que tingués els mateixos resultats que el concert econòmic". Tota una baixada de pantalons! I quan arriba l'hora de la veritat, tres dies abans que el Parlament de Catalunya aprovi el text del nou Estatut, ERC es dóna per satisfeta amb el model que proposa el PSC-PSOE, que és el model actual simplement revisat. És quan CiU força la situació que s'inclou en el redactat un model més ambiciós. I ERC s'hi punta per no perdre el carro. I ara que CiU ha cedit, resulta que ERC diu que es queda sola defensant els interessos del nostre poble. Ara resulta que el que van signar tres dies abans de l'aprovació del text al Parlament ja no és bo. Dons perquè donaven suport a la proposta del PSC-PSOE? Perquè no seguien forçant la màquina com va fer CiU? Ara podrien parlar de baixada de pantalons, ara podrien dir que ells mantenien la paraula. Però tal com ho han fet més val que callin i treballin.
Crec que hi ha molts ciutadans que n'estan farts de tanta "política de tercera divisió", de tanta baixada de pantalons per part de tots, de tant de teatre i tanta foto. I crec que és per això que la manifestació de dissabte tenia sentit, per dir als partits que la societat està viva, que no es deixa prendre el pèl, que potser seria bo d'aprofitat aquest moment tant "històric" que diuen que vivim, aquesta conjuntura tant favorable que no hem tingut mai ni sembla ser que tornarem a tenir fins d'aquí a trenta anys més.
Si aquest era el motiu de la convocatòria, aleshores cap partit hi era convidat, aleshores era una convocatòria dels ciutadans per als ciutadans. Aleshores sobraven les banderes i pancartes de partits.
Si cap partit s'hi hagués adherit ni hi hagués fet acte de presència, l'èxit hagués estat més important del que va ser per dos motius. Primer de tot s'hagués demostrat que el nostre poble es mobilitza sense seguir consignes, que surt al carrer quan ho creu convenient i que la societat civil catalana té prou poder de convocatòria al marge dels partits. En segon lloc els partits s'haguessin vist obligats a canviar d'estratègia, hagués estat l'excusa per replantejar-se el procés i anar a la capital del regne amb un altre tarannà i unes altres exigències.
Però el mal és que hi havia un partit entre els adherits i hi va anar fent tota l'ostentació possible. I a partir d'aquí s'ha perdut aquest caire cívic per passar a ser un acte de plebiscit sobre el camí que ha iniciat ERC. És una llàstima. Aquesta si que era una ocasió històrica.
Deia més amunt que hi ha qui té el paper de ser-hi present i qui té el paper de ser-hi absent. En aquest cas ERC i la resta de partits tenien el paper de ser-hi absents i la població tenia el paper de ser-hi present, no en va el dia abans els organitzadors van demanar explícitament que no hi hagués pancartes ni banderes de partits. I això donava una força immensa a la convocatòria.
És bo que hi hagi aquesta divisió d'opinions i encara és més bo que es puguin expressar lliurement. Acabava el meu escrit amb l'advertència que qualsevol comentari fet sense una mínima educació i respecte seria contestat en els mateixos termes. No va caldre fer-ho en el meu cas i, pel que he llegit, tampoc hi ha hagut sortides de to en la resta de blocs. Tal com estan els ànims i en un moment tant delicat opinar sobre un tema com aquest podria fer-nos deixar de banda les més mínimes regles d'educació.
Davant l'opinió que la presència d'un partit a la manifestació del dissabte estava fora de lloc he llegit comentaris en contra que normalment van en dos sentits.
L'una en podríem dir l'opció integradora de dir que mai sobra ningú en una manifestació com aquesta. Realment mai sobra ningú quan es tracta de treballar pel que un creu que és un dret. El que passa que es pot treballar sent-hi, però també no sent-hi. Vull dir que hi ha qui té el paper de ser-hi present i qui té el paper de ser-hi absent. I de les dues maneres es fa la mateixa feina, els dos papers son protagonistes en la mateixa obra i en el mateix sentit.
L'altra opció seria la que en podríem dir d'assenyalar amb el dit, de dir qui no hi era, de dir que si ERC era l'únic partit era perquè els altres no hi eren. Crec que aquesta és una opció d'atacar per defensar-se. Com deia un famós entrenador de futbol, "la millor defensa és un bon atac". I en moltes ocasions és cert, però en aquest cas crec que no és la millor opció.
Com diu en Marc en el seu escrit "18-F: És la societat civil, estúpids!" al bloc "De l'Holocè estant", quan respon un comentari, "sobraven les banderoles. Va ser una manifestació muntada des de la societat civil, per a la societat civil".
És aquí on vull anar a parar, és aquí on hi ha el tema.
La manifestació es va convocar per donar un toc d'atenció als polítics, tots els polítics. Es va convocar per dir a la classe política que ja n'estem farts de claudicacions i que la nostra opinió no serveixi per a res més que per repartir-se el poder. Per tant, no hi cabien els partits.
Es va convocar per dir clar i fort el que estem convençuts que som i el que creiem que tenim dret a fer. Som una nació i tenim dret a decidir. Aquest era el lema. I amb aquest lema es dóna un toc d'atenció als polítics d'aquí i als d'allà.
Amb el tema de l'estatut no tant sols ha claudicat CiU, han claudicat tots sense excepció. El PSC mai va defensar un model de finançament com el que va aprovar el Parlament de Catalunya, ni creia que es pogués defensar la definició de nació a l'articulat del text. Ho va acceptar perquè sabia que ambdues coses es retallarien a Madrid, amb l'acord o sense dels partits catalans.
CiU va forçar fins l'últim moment la situació i va incloure un sistema de finançament molt millor que el que havia donat suport el tripartit, perquè sabia que no passaria pel sedàs de la Comissió Constitucional i, a més li donava força per negociar amb Zaptero i cedir, amb la qual cosa agafava més protagonisme.
Del partit o coalició d'en Saura no cal ni parlar-ne, perquè, amb tots els meus respectes, s'apunten a un bombardeig per tal de no perdre la cadira i sempre diuen que si a tot.
Del PP no cal ni parlar-ne, perquè els del tripartit li han posat les coses en safata. No estava d'acord amb fer una reforma estatutària i a sobre li diuen que no volen pactar amb ells. Que voleu que us digui, la millor excusa per tirar endavant la campanya ferotge que hem de suportar.
Sembla ser que ERC és l'únic que se salva de la foguera. Dons tampoc, al menys al meu entendre. Ja ningú recorda aquella fantàstica "Constitució de l'Estat lliure de Catalunya" on en l'apartat 3 de l'article 1 deia: "L'Estat de Catalunya adopta la forma política d'Estat Lliure, associat al Regne d'Espanya, d'acord amb el present Estatut i amb aquelles disposicions de la Constitució espanyola que li siguin d'aplicació de conformitat amb els articles següents."
Aquest text va estar penjat, ben visible per tothom, a la pàgina principal del web d'ERC des del 4 d'abril de 2003, dia en què Carod-Rovira la va presentar, fins pocs dies després de les darreres eleccions al Parlament de Catlunya. On és ara? L'heu de cercar. Està amagat, si utilitzeu el cercador de la part superior dreta no el trobareu, ja no és visible a la pàgina principal ni com a recordatori d'una promesa electoral ni com a fita política. Aquí teniu l'adreça del text: http://www.esquerra.org/web_nova/arxius/estatut03.pdf
ERC va guanyar molts vots dient que defensarien aquesta proposta, però sabien que no tindrien prous diputats per portar-la a terme, que dependrien dels altres. I així va ser, i la flamant Constitució Catalana va passar a l'arxiu. I no en van tenir prou amb això sinó que van firmar en el Pacte del Tinell que treballarien per aconseguir un sistema de finançament "que tingués els mateixos resultats que el concert econòmic". Tota una baixada de pantalons! I quan arriba l'hora de la veritat, tres dies abans que el Parlament de Catalunya aprovi el text del nou Estatut, ERC es dóna per satisfeta amb el model que proposa el PSC-PSOE, que és el model actual simplement revisat. És quan CiU força la situació que s'inclou en el redactat un model més ambiciós. I ERC s'hi punta per no perdre el carro. I ara que CiU ha cedit, resulta que ERC diu que es queda sola defensant els interessos del nostre poble. Ara resulta que el que van signar tres dies abans de l'aprovació del text al Parlament ja no és bo. Dons perquè donaven suport a la proposta del PSC-PSOE? Perquè no seguien forçant la màquina com va fer CiU? Ara podrien parlar de baixada de pantalons, ara podrien dir que ells mantenien la paraula. Però tal com ho han fet més val que callin i treballin.
Crec que hi ha molts ciutadans que n'estan farts de tanta "política de tercera divisió", de tanta baixada de pantalons per part de tots, de tant de teatre i tanta foto. I crec que és per això que la manifestació de dissabte tenia sentit, per dir als partits que la societat està viva, que no es deixa prendre el pèl, que potser seria bo d'aprofitat aquest moment tant "històric" que diuen que vivim, aquesta conjuntura tant favorable que no hem tingut mai ni sembla ser que tornarem a tenir fins d'aquí a trenta anys més.
Si aquest era el motiu de la convocatòria, aleshores cap partit hi era convidat, aleshores era una convocatòria dels ciutadans per als ciutadans. Aleshores sobraven les banderes i pancartes de partits.
Si cap partit s'hi hagués adherit ni hi hagués fet acte de presència, l'èxit hagués estat més important del que va ser per dos motius. Primer de tot s'hagués demostrat que el nostre poble es mobilitza sense seguir consignes, que surt al carrer quan ho creu convenient i que la societat civil catalana té prou poder de convocatòria al marge dels partits. En segon lloc els partits s'haguessin vist obligats a canviar d'estratègia, hagués estat l'excusa per replantejar-se el procés i anar a la capital del regne amb un altre tarannà i unes altres exigències.
Però el mal és que hi havia un partit entre els adherits i hi va anar fent tota l'ostentació possible. I a partir d'aquí s'ha perdut aquest caire cívic per passar a ser un acte de plebiscit sobre el camí que ha iniciat ERC. És una llàstima. Aquesta si que era una ocasió històrica.
Deia més amunt que hi ha qui té el paper de ser-hi present i qui té el paper de ser-hi absent. En aquest cas ERC i la resta de partits tenien el paper de ser-hi absents i la població tenia el paper de ser-hi present, no en va el dia abans els organitzadors van demanar explícitament que no hi hagués pancartes ni banderes de partits. I això donava una força immensa a la convocatòria.
M'ha sorprès veure que fins ara ja hi ha 16 comentaris al meu escrit sobre la'oportunitat o no de la'assistència d'ERC a la manifestació de dissabte. La veritat és que no esperava ser tant llegit.
De veritat que us agraeixo els vostres comentaris, uns més respectuosos que altres, però tots son benvinguts.
Volia respondre a tots a la vegada, però penso que serà millor que ho faci a cada un en particular.
De totes maneres vull dir un parell de coses a tots:
Primera. Aquesta paraula que s'està posant de moda darrerament, això de "sociovergència", no li veig el sentit al meu bloc, entre d'altres coses perquè ho veig més una moda que una opció de futur. No m'imagino a en Maragall de president i en Mas de Conseller Primer, o a en Mas de President i en Maragall de Conseller Primer. Masses dives sobre un mateix escenari, masses "cracks" en el mateix equip. Per tant, com que no hi crec, millor que no me la'apliqueu a mi.
Segona. Repeteixo que no dic que la militància d'un partit no hi hagués d'anar, el que dic i ho repeteixo és que no era la'hora dels partits com a tals. Segueixo pensant que la'èxit hagués estat més sonat. I en cap cas cap partit ho hagués pogut capitalitzar ni atacar.
Recordeu que la mateixa organització va demanar el dia abans que no es portessin pancartes ni banderes de partits. Per alguna cosa serà, no? Tant costa anar com a ciutadans?
Bé, dit això passo a respondre a cada un des del seu comentari.
A reveure.
Bones a tothom,
La veritat és que ja començo a estar una mica fartet de tanta manipulació política per part de la socioconvergència. Resulta que la Mani abans del dissabte, només era una trista manifestació d'ERC a la qual anirien 4 arreplegats. Que havíem de fer era baixar del burro, i sobretot, votar a favor del "flamant nou estatut" d'una vegada per totes. Llavors ens "currem" com sempre encartellades, organització d'autocars, repartiment de pamflets i etc., i un cop vist els resultats de la manifestació, ara resulta que hi sobràvem perquè era una manifestació de la societat civil...és que els militants d'ERC som extraterrestres?
Mira Oriol, jo no he dit res d'això. Ni vaig dir mai que la manifestació seria cosa de quatre ni estic dient ara que els d'ERC sigueu extraterrestres. Tampoc he dubtat de la feina que s'ha fet per tal que la manifestació fos un èxit. Penso que he deixat prou clar que hagués estat millor que cap partit com a tal s'hi afegís, simplement això.
Tant costa d'entendre?
Per aquí hi ha comentaris escrits com si els militants d'ERC fossin els únics que alhora pertanyen a associacions no polítiques i que treballen en les dues vies.
Jo no sé si els partits havien d'estar o no a la manifestació. Això em recorda aquelles manifestacions contra el trasvassament de l'Ebre, en que es discutia si els partits han de treballar en les esmenes o han de cridar al carrer. O fer les dues coses. O cridar una cosa al carrer i fer la contrària al Congrés. O aquells que cridaven al carrer contra algun túnel i després els seus consellers l'aprovaven.
El que sí que em fa l'efecte és que hi ha molta por a la direcció d'ERC a acceptar les contradiccions ideològiques que comporta estar al govern, sobretot pel poder assembleari d'una militància també poc acostumada a negociar.
Bé, penso que no hi ha por a la direcció d'ERC pels motius que tu dius. Penso que més aviat el que passa és que tothom vol tenir la darrera foto i que sigui la més grossa. Penso que tots fan mans i mànegues pel poder, uns per no perdre'la i altres per recuperar-lo. Amb les darreres decisions ERC s'està tancant moltes possibilitats de negociar i crec que ha agafat un camí que només porta a un carreró sense sortida. No m'agrada veure un partit català com ERC en la situació actual. Tant de bo m'equivoqui, però és la meva opinió.
Ja s'ha dit que sense la convocatòria per part d'ERC a la mani no hi hauria hagut tanta gent. No pots imaginar-te la quantitat de mails per a la convocatòria per part d'ERPV que hem rebut per a acudir-hi.
Hi havia, clar que sí, d'altres entitats, organitzacions, associacions, antics MDT de Gandia, com Partal ha ressaltat en els mail per Hipàtia, etc.
Recordeu que hi havia una pancarta on deia estatuts -no estatut- és a dir estem/estàvem parlant d'almenys 3. Estem/estàvem, per primera vegada parlant mediàticament de NACIÓ CATALANA. Estem parlant d'objectius, de passes endavant. Erc és un instrument, no una finalitat. Però cal dir que se l'ha jugat - i molt- amb tot el que plou i cau a hores d'ara. Possiblement estav en un atzucac, però ens està servint, i de tots, a hores d'ara és la menys messella. També Macià fracassà a Prats, i Companys al 36. Mireu si venim fracassant (el principatins inclosos- no alceu els dits amb el signe de la V, No ¡¡¡¡ )a hores d'ara a la meua ciutat, i tanmateix reviscola com l'au fènix.
Quan dic mediàticament estic dient en la ressenya de l'inMundo de l'endemà ja deixa anar que la cosa va més enllà. Habían manifestantes de la Comunidad Valenciana i una de las que realiza un parlamento es la escritora valenciana Isabel Simó.
Els espanyols, saben comptar, molt més que nosaltres. Quan Erc incorpora Bernat Joan (d'Eivissa) i Agustí Cerdà (valencià de Canals), està fent una opció, anys abans, en esta direcció. No es confongueu: està retornant, allò que als anys '30 fa esquerra republicana valenciana (Vicent Marco Miranda & co). Està retornant que el 18 de juliol del '36, l'alcalde republicà de València es posàs a les ordres, directament, de Companys, quan ací baix, encara no hi havia estatut aprovat encara). Fer totes estes disquicions ens porten a analitzar la situació, Castany, però ens fiquen el corc endins. A conntinuar sense defallir. A la faena¡ .
PS: Mireu el comentari vergonyós de la ressenya de l¡Avui, quan transcriu el comentari dels valencians Ja ens agradaria vore gent normal a una mani a València quan allà tots van amb mocadors palestins.
Eixe és l'objectiu, fer-la ací, amb gent normal uns, i amb gent de mocadors palestins, d'altres. Quan la repetim igual ací on es cou realment la llibertat, estarem a tocar-la. Mentre no capim això tot serà fer passes de pardal, quan entenguem això les passes seran de gegant. Això és UNA de les coses que hom deia el dissabte.
Crec que encara que ERC no s'hi hagués sumat a la manifestació hagués estat multitudinària, i amb això no trec mèrits als militants d'ERC que van participar en la'organització, però el que tu dius és menysprear una mica la feina de la resta d'organitzadors, no creus?
Macià i Companys no van fracassar, van triomfar. Macià no va poder tirar endavant la seva invasió de Catalunya, una cosa per altra banda bastant improbable que pogués sortir bé, però va convertir el seu judici i condemna en una propaganda impagable per la causa que defensava. Durant el judici que li van fer a França els més prestigiosos diaris europeus parlaven d'en Macià i de Catalunya. Va convertir una derrota en victòria, no ho dubtis. Companys no podia fer altra cosa el 1936 sinó mantenir-se fidel a la República que, no ho oblidem, ell mateix va proclamar a Barcelona. Imagino que et refereixes als fets del 6 d'octubre de 1934, més que al 1036, però llavors tampoc va fracassar, un any després ell i el Front Popular guanyaven les eleccions i feien fora les dretes del govern de la República.
El nostre poble sempre ha estat així, ha perdut moltes batalles però la darrera, la que realment importa, la guanyarem. En pots estar segur! I la guanyarem entre tots, per més protagonismes que hi hagin i fotos que es facin.
Podría contestar pas per pas, però degut a la falta de temps lamentablement ara, no puc.
Nomès et diré, que com a militant d'ERC, jo i un parell de companys, vam encartellar botigues, amb el lema de la manifestació, vam penjar pancartes, i després vam fer d'encartellaments de cola arreu dels pirulins.
Ja després a nivell de JERC, vam encartellar el barri. Tot això a nivell de Clot-Camp de l'Arpa. Si la feina de difusió ha estat treballada per ERC i la seva militancia, i es un lema amb el qual es l'únic partit polític que el vol, lamentablement ja ho capitalitza.
L'error no està en la bandera d'ERC, l'error està en que no hi hagin altres partits, per a que poble i polítics tornin a ser el mateix. I si això és un crim...
Que vols que et digui? Només puc felicitar-te sincerament per la feina. Penso que gent com tu tireu el país endavant. Però no creguis que heu estat els únics. Potser aquesta vegada heu estat vosaltres, però tots els que llegim i fem aquests blocs hem fet coses al llarg de les nostres vides. Cada un des del seu lloc, tots fem la nostra feina.
Però això no té res a veure amb el meu escrit. Quan dic que no hi havia d'anar els partits vull dir que no s'havia de fer ostentació de partit sinó de poble.
No pretenc en dir que la feina de tirar endavant Catalunya sigui nostra, tot i que sóc ben conscient de que en aquesta manifestació ERC va posar tota la carn en l'èxit de la manifestació. Ara bé, aquesta manifestació sobiranista en sa majoria, haguès pogut ésser una de les manifestacions catalanistes (si no ho és ara) més importants després de la del 1976, amb el fet que si s'haguès sumat el parlament de Catalunya (tret dels populars segurament), s'haguessin deixat banderes de partit, i haguessim donat un toc d'atenció a la societat cívil d'Espanya, i a la política. Amb el que es pendría amb més força una negociació de l'Estatut del Parlament. Però ha fallat, com sempre, la cohesió nacional, independentment de qui sigui la culpa. Aquesta és la meva crítica a la manifestació, que lógicament comparteix el fet de que ERC hagi hagut de monopolitzar la manifestació, però amb una altra visió a la teva. El que vull dir realment, es que des del meu punt de vista, societat cívil i política haurien de ser el mateix, i no sobrava ningú sino que en faltaven.
Que ERC s'ha fet la foto? Cert. Però no la considero pas tan buscada, sino que treballada, i en tot cas també s'ha fet la foto de l'error dels altres. Clar que la cosa està en saber si l'error ha estat un o altre, i aquí és on crec jo que discrepem.
Bé, no l'emprenyo més, si es veu saturat no cal que contesti les meves tonteries ;), ja he anotat el seu bloc per anarlo visitant tan de tant en tan. I merci per les felicitacions. Salut.
Jo sóc d'Erc i de almenys tres associacions convocants de la mani.Em podeu aclarir si sóc dels aprofiats o bé algú s'aprofita de mi...
Abans de la mani tots els mitjans de comunicació i partits sucursalistes fent boicot i dient que era la mani d'erc...ara que ha estat un èxit, per tots els mitjans a dir que erc se'n vol aprofitar i que era una mani contra el pp.
A veure si no us deixeu enredar pels espanyols, després de tant anys de ser quatre arreplegats i barallats entre nosaltres, ara que comencem a despuntar tornem amb les bajanades de sempre. A mi tant me fa qui ho capitalitzi mentre sigui per anar cap a la INDEPENDÈNCIA que no ho oblideu és l'objectiu final d'Erc
Jo no crec que li estigui fent el joc a Espanya, és la darrera cosa que voldria. Més aviat crec que ha estat ERC qui ha donat en safata a la caverna espanyola els motius per desacreditar l'èxit de la convocatòria. A l'altra banda de l'Ebre qualsevol cosa que fa ERC és obra del dimoni en persona, sabent això, perquè no va fer cas de la petició de l'organització i va deixar les banderes i pancartes a casa? Ja sé que encara que no se'ls doni excuses sempre atacaran tot allò que faci olor de català, però si a sobre els ho posem tant planer...
Una altra cosa, si la finalitat d'ERC és la independència, aleshores coincidim en l'objectiu, però no en els mitjans ni en les formes, t'ho asseguro.
Noi (o noia), si aquest és el teu únic comentari millor que et dediquis a mirar "Salsa Rosa" o qualsevol altre programa de cultural espanyol.
De totes maneres gràcies per fer l'esforç.
Amb tots els respectes, però aquest escrit teu no és més que bla, bla, bla. El lema de la manifestació era "Som una nació. Tenim dret a decidir". Tu no hi vas anar i ERC sí. A toro passat, i a la vista de l'èxit espaterrant, és lògic que els que no hi vau anar us sentiu malament. Mira, t'ho il·lustraré amb un exemple ben senzill: Si una parella íntima amiga meva decideix casar-se, jo aniré encantat de la vida a la seva boda. Que allà potser m'hi trobaré la meva ex-dona (la "bruixa"), amb qui no em saludo? Doncs mala sort, m'aguantaré i posaré bona cara per fer feliços els nuvis. Que la meva ex-dona munta un pollastre? Ja s'ho farà. Que s'ho fa venir bé per sortir a totes les fotos? Se me'n refot. Però jo aniré a la boda, que és l'important, i em deixaré de pica-baralles partidistes i poca-soltes que només enutjaran els nuvis. Jo, i milers de catalans com jo, vam pensar en els nuvis i vam anar a la manifestació. Tu i, desgraciadament, molts altres com tu, vau pensar més en termes de partit, d'interès personal i egoista que no pas en clau nacional. Jo vaig anar a la manifestació independentista més gran que s'ha fet mai als PP.CC. I tu?
Mira "Armand", amb tots els respectes per tu també. Jo ni estic molest, ni parlo a "toro passat", ni el meu escrit és només "bla, bla, bla". Quan vaig decidir escriure sobre el tema ja imaginava que seria criticat, però d'això es tracta, de contrastar opinions.
Em sembla encertat el teu paral·lelisme i entenc el teu raonament perfectament. És una opció, i des d'aquest punt de vista vas fer el millor. Però hi ha d'altres punts de vista i jo vaig exercir el meu "dret a decidir". Perquè, hi tinc dret no?
Llàstima que el final t'ha quedat molt lleig, sincerament. I m'ha molestat.
"Tu i, desgraciadament, molts altres com tu, vau pensar més en termes de partit, d'interès personal i egoista que no pas en clau nacional. Jo vaig anar a la manifestació independentista més gran que s'ha fet mai als PP.CC. I tu?"
Mira, jo no puc posar interessos de partit per davant de res perquè no soc militant de cap partit.
Quin interès personal puc tenir en anar a una manifestació o no? Interès personal cap.
Si fos egoista no escriuria aquest bloc, ja t'ho asseguro. Els egoistes busquen beneficis personals en tot el que fan i jo mai tindré un benefici personal amb els meus escrits, ans al contrari, per escriure les meves opinions a vegades he de llegir comentaris d'intransigents (no és el teu cas).
La darrera pregunta realment està fora de lloc. Jo no he anat a la manifestació independentista més gran que s'ha fet mai als Països Catalans, però al llarg de la meva vida he nat a moltes manifestacions i actes per exigir els meus, i nostres, drets. I he anat a més manifestacions durant el franquisme que durant la democràcia, i això que he viscut més temps amb la democràcia que sota el franquisme. Vols que et pregunti que feies tu quan jo corria davant els "grisos" als anys setanta pels carrers de Barcelona? No tens cap dret a fer aquesta pregunta a ningú que no coneguis.
Una reflexió que faltava i que no sobra.
Gràcies. Simplement exerceixo el meu dret a opinar.
Mira, tot això els hi dius als convergents. Per part meva, donar una opinió no crec que sigui arrogància ni barra. A veure si ara resultarà que hem de callar, perquè no és correcte portar la contrària a un partit.
Jo també vaig ser votant d'ERC fa ja uns quants anys i a les darreres eleccions vaig estar a punt de tornar-los a votar, que ara no els voti no em treu el dret a donar la meva opinió.
I parlant d'arrogància, que me'n dius de la imatge que va donar Carod-Rovira després de les eleccions sortint a un programa de TV3 ensenyant una clau i dient "la clau la tinc jo, veu?". Potser no és arrogància això?
On és ara la clau? Vols que et digui de què li ha servit la clau? Li ha servit per donar suport a un partit que a l'hora de la veritat ha pactat el tema més important de la legislatura amb l'oposició, tant a Barcelona com a Madrid. Per vanitat la de Carod-Rovira.
Bon dia.
Molts dels que vam anar a la manifestació pertanyem a alguna de les entitats convocants, i per tant som la societat civil de la que parles, i alhora fa temps vam decidir militar en algun dels partits catalans. Perquè?, doncs perquè són dos enfocs de l'activitat pública. En una entitat treballes per alguna cosa amb una determinada ideologia (sigui el respecte a la natura, sigui la protecció del català, la potenciació de la cultura popular o siguin temes econòmico-socials...). I en el marc d'un partit polític, treballes (amb la mateixa ideologia, no ho oblidem) per adaptar les estructures de les nostres institucions per aconseguir uns objectius col.lectius.
Del que es tracta és que els partits "beguin" de les entitats. No que les estructurin, ni les manipulin, ni les condicionin. Però no són incompatibles. Son dos llenguatges per treballar pel mateix: el país, tots nosaltres.
Tradicionalment els dictadors (recordem en Franco) presumeixen d'apolítics. Que el cansament que la dialèctica connatural a la política, no ens faci caure en el parany!.
Salut i sort!
Montserrat.
Totalment d'acord amb tu. Precisament perquè penso com tu que "Del que es tracta és que els partits "beguin" de les entitats. No que les estructurin, ni les manipulin, ni les condicionin" és perquè m'emprenya que ERC vulgui ser el protagonista d'una cosa que havia de ser de tots.
Jo no presumeixo d'apolític, ni molt menys. No hi ha ningú apolític, i qui digui ser-ho amaga un feixista, en pots estar segura.
Només penso que el dissabte passat els partits havien de "beure" de les entitats, com tu dius. I hi va haver que partit que va voler ser actor en lloc de públic.
Bon dia,
gràcies per respondre.
he de dir que quan vaig veure les banderes de erc vaig pensar: han demanat que no en portessim, i vaig témer que en veure-les algunes persones que no en fossin votants s'apartessin de la manifestació. Però això és perquè en el nostre subconcient (i t'ho diu una militant) hi ha un pòsit de desconfiança cap a les sigles dels partits que hem d'anar "psicoanalitzant" i resolent. Crec que ERC no està apropiant-se de l'èxit de la manifestació.No està dient: "ep, tots els que hi van anar ho han fet per mi i em votarán: feu-me cas que sóc molt fort". Com a molt està dient: "veieu: som uns quants els que pensem molt semblant. I per tant no és veritat que la posició d'ERC en la ponència de l'estatut a Madrid, tingui només suports marginals en el país".
Per altra banda, deixa'm afegir una altra reflexió: que els partits no estructurin ni manipulin les entitats, és cosa de tots. Si les bases dels partits busquen estar-hi per aconseguir "enxufes" no anem bé. Si les persones que creiem en que la política ha de ser honesta (i permet-me la immodèstia d'incloure-m'hi) no ens impliquem en l'estructura, d'altres ho faran per nosaltres i tindrem partits allunyats i incompatibles en la societat.
Salut.
Doncs jo el que penso és que alguns a CiU s'estan fent creus de com es pot organitzar la manifestació sobiranista més important de tota la història sense ells. Recalco, "LA Manifestació".
El teu text és bastant acceptable en general, excepte en el punt en què es justifica les absències vergonyants d'uns (tots sabem qui son), dient que "estaven fent el seu paper". Senzillament és mentida, estaven totalment en contra de la Manifestació (Madí dixit).
El que puguin pensar els de CiU no ho sé ni m'importa, jo no milito a cap partit.
Tampoc justifico les absències dels altres partits, jo dic que no era la manifestació dels partits sinó de la ciutadania, llegeix bé, si us plau.
Tampoc dic que els que no hi van ser fessin el seu paper, no sé si el feien o no en feien cap. Ells s'ho trobaran. El que dic és que hi ha vegades que toca fer el paper de present i d'altres que cal fer el paper d'absent. Hi ha vegades que els partits han de demanar el suport dels ciutadans i s'han de posar al capdavant d'una manifestació, i d'altres vegades és la societat qui reclama el protagonisme per dir als polítics el que pensa, i aleshores, els partits han d'escoltar i meditar. Crec que el dissabte passat als partits (a tots sense excepció) els tocava escoltar i meditar.
Volen fer-nos creure que CyU no hi va ser perquè no s'hi havia d'estar. Mentida podrida. S'hi havia d'estar tant o tant poc com a la manifestació contra la Guerra. CyU no hi va ser perquè no hi podia estar. Després d'haver pactat a Madrid 1 mes abans d'hora, eliminar la nació del redactat, no podien estar a la manifestació.
És això el que escou.
Sobre el tema de si ERC hauria d'estar allà a dalt de la muntanya, solet, amb una pancarta dient Independència o res. Bé, aquesta era l'ERC del colom i colom, i així li va anar.
ERC ara per ara és l'únic partit No extremista que hi ha al parlament. Perquè és l'únic que entén una gran veritat.
No es tracta d'Independència sí o no. Igual que no es tracta de deixar la feina o no deixar-la. Es tracta de saber d'una vegada si existeix un encaix possible dins Espanya.
Si existeix, l'independentisme no tindrà tanta raó de ser. Si no existeix, la tindrà tota.
Els socioconvergents esperàven una ERC tipus Colom. Integrista. Però s'han trobat una ERC tot al contrari.
I això és el que emprenya. Per això, després de la manifestació, s'ha de parlar de si ERC hi havia d'estar o no. Perquè l'estratègia d'"Acoso y derribo" contra ERC és la cosa que més uneix CyU, PSC, La Vanguardia, El Pais, El Periodico, el director de TV3 i pel que veig, tu mateix.
Noi, no comparis les manifestacions contra la guerra amb la d'el dissabte passat. Son coses diferents. Aquella guerra només li interessava al partit del Govern. Allò va ser una desautorització a una guerra provocada pels Estats Units amb el suport d'uns quants governs titelles.
Em sembla que la comparació no és encertada, amb tots els respectes.
Per altra banda jo no vull fer creure res a ningú ni justificar cap partit. Jo només explico els motius pels quals no hi vaig anar, que és molt diferent. I si llegeixes bé els critico a tots, uns més que altres, però a tots.
Tampoc segueixo cap estratègia d'"acoso y derribo", això ho va fer Felipe González amb Adolfo Suárez. Ni estic unit amb CyU, PSC, La Vanguardia, El Pais, El Periodico ni amb el director de TV3. A mi no m'uneix res d'això amb ningú.
No vegis fantasmes on no n'hi ha, només he expressat la meva opinió personal, creu-me.
Bona nit, ja que l'hora en què tu escrius i jo et llegeixo deu-n'hi-dó.
Voldria estar a l'alçada de l'exigència de respecte que fas amb tot el dret. Al cap i a la fi, el bloc de cada un és una mica com casa seva, oi?
Jo si em permets discreparé, amb el benentès que ens posariem ràpidament d'acord en objectius. Sempre he cregut, i crec, que el gran problema nostre és barallar-nos per les petites coses. Els espanyols ho tenen molt clar. Quan toquen a somatén, per la unitat de la seva pàtria, la seva llengua, etc, "todos a una". Aquí no. Desenes i desenes (i més desenes) de milers de compatriotes surten al carrer sota un lema ben clar: "Som una Nació i tenim el dret de decidir" i acte seguit ens posem a interpretar què hi havia al darrera de les motivacions de cada una per ser-hi o no ser-hi, qui hi havia de ser i qui no.
Jo hi vaig ser. I tant de bo altres que no hi van ser hi haguessin sigut. Crec que s'hauria d'haver fet abans. I crec també que els partits que no hi foren hi haurien d'haver estat.
Dit això, queda clar que per a mi no hi va sobrar ningú.
Que només hi havia de ser la societat civil? És menys societat civil un militant de les Joventuts d'Esquerra d'un poble de La Garrotxa, que un membre d'una entitat cultural de Manresa?
La societat civil és la gent organitzada; per fer política o per jugar a la pilota.
Que tu interpretes que la mani de dissabte havia de ser un calvot a tots els polítics del país? Jo també. I crec que ho va ser. Diguin el que diguin tots n'han pres nota.
Jo hi vaig anar perquè no s'arroncin; perquè es lluiti de nou, a poder ser tornant a començar.
Demano amic, a tu i als que han opinat com tu, que a la propera pensem més en el que ens uneix i menys en el que ens separa. Ells ho fan així quan creuen que se la juguen. Ara ens la juguem nosaltres.
Salut.
Hola Tomàs.
Estic totalment d'acord amb tu, només aclarir-te que jo no dic que no hi pugui anar un militant de qualsevol partit de qualsevol poble. Jo només dic que hi hauria d'haver anat com a ciutadà en lloc de com a militant. Sigui del partit que sigui. Només això.
Senzillament deixar testimoni que si la manifestació hagués estat un fracas, TOTS no hagessiu trigat un sol segon en llançar-se sobre d'ERC com llops.
La societat civil hagés rebut, però res comparat amb l'escarni a ERC, que per altre banda estem acostumats a patir quan van mal dades. Doncs amb tota la llegitimitat que ens dona ser coherents, també tenim dret a recollir els fruits.
I si pica, doncs.......
No tens raó en el que dius, però ho pots pensar. Fent especulacions tots podem predir el que haguéssim fet si hagués passat tal cosa o tal altre. Parlem de fets reals i opinem sobre el que passa, que és el que s'ha de fer. Les elucubracions deixem-les pels "pitonissos".
Doncs no, no crec que hi sobrés ningú en aquesta manifestació. Perquè si volem una nació catalana, hem de ser conscients que aquesta nació la formem tots, les entitats, la societat civil, els polítics, TOTS (bé potser excepte els del PP, que son uns renegats). Ens agradi o no. Jo no hi vaig poder anar degut a un accident que vaig patir el passat novembre i del qual encara m'estic recuperant, però hi era en esperit! Visca Catalunya.
Sento lo del teu accident, espero que la recuperació vagi el millor possible.
Jo no excloc ningú, només dic que no hi ha dret que un partit vulgui capitalitzar una iniciativa que hauria d'haver estat de tota la societat.
Que et milloris.