ealonso |
diumenge, 14 de març de 2010 | 04:03h
Ben Gurion va ser fundador de l'estat d'Israel. En el seu diari parla del poeta H.N. Bialik:"Bialik és el poeta jueu més gran després dels profetes i els salmistes... Va ser la guia espiritual del seu poble i la persona que va donar l'impuls més gran al renaixement d'Israel." En els versos que apareixen a continuació, Bialik dirigeix a l'Estel errant" la invocació que il.lumini el seu camí de nòmada i que mai no li manqui l'esperança:
Un estel errabund a la foscor flamejà.
Alleuja'm, oh estel, el dolor del camí!
No és el Sheol el que temo,
sinó la vida. Em cansa, la vida solitària.
M'he acostumat al jou i al farcell,
sóc pobre, el degà dels nòmades.
Exili s' anomena el meu pare. Misèria la meva mare,
per això no temo el bastó i el sarró.
Perquè més cruel que no pas cert, i més que no pas cert odiós,
és viure sense esperança, sense llum als ulls...
Un estel errabund a la foscor flamejà.
Alleuja'm, oh estel, el dolor del camí!
No és el Sheol el que temo,
sinó la vida. Em cansa, la vida solitària.
M'he acostumat al jou i al farcell,
sóc pobre, el degà dels nòmades.
Exili s' anomena el meu pare. Misèria la meva mare,
per això no temo el bastó i el sarró.
Perquè més cruel que no pas cert, i més que no pas cert odiós,
és viure sense esperança, sense llum als ulls...
Alleuja, per tant, el meu cor, oh estel vagabund,
de la vida estrangera deprimit i de l'exili:
fes brillar la teva llum, quia'm en les tenebres!
Estic llest per partir, estic disposat a esperar.
Qui sap quant encara haurà de durar la nit,
i quant camí encara hauré de recórrer!...
de la vida estrangera deprimit i de l'exili:
fes brillar la teva llum, quia'm en les tenebres!
Estic llest per partir, estic disposat a esperar.
Qui sap quant encara haurà de durar la nit,
i quant camí encara hauré de recórrer!...
