(En aquest darrer número del "Rojo y Negro", òrgan confederal de la CGT estatal, hi publico un article per reflexionar sobre els cent anys de l'anarcosindicalisme. El meu article en glossava un de Joan Peiró i podeu llegir els dos en el mateial afegit a l'apunt.)
Aristòtil, que sempre queda bé de citar tot i que hi discrepis més que amb ningú en aquest món, afirmava que la societat on li havia tocat viure no gaudia de llibertat ni de justícia, més o menys com la nostra. Per ell, l'ésser humà era evidentment polític i social, i per mi també. Polític perquè el seu voltant depenia d'ell i dels seus actes, per això pensar-lo, incidir-hi i modificar-lo era i és la política, i social perquè no entenia aquesta acció de l'ésser humà sobre el seu voltant com un fet aïllat d'un individu sinó de la col·lectivitat, necessàriament de la col·lectivitat. És en aquest sentit que definia la política, com el conjunt d'activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. Coincideix, de fet d'allà l'he manllevada, amb la definició de l'Enciclopèdia Catalana, una autèntica institució entre els llibres gruixuts de definicions que són referents en el nostre voltant cultural i per tant humà. I, malgrat sigui de referents llunyans com aquests d'on extrec el que jo afirmo avui, al segle XXI en aquest tros de món que són els Països Valencians, el que deia l'Aristòtil aquest no és cap ximpleria sinó una veritat com un temple; això sí, ni de la veritat ni del temple no en farem llei de Déu.
Aristòtil, que sempre queda bé de citar tot i que hi discrepis més que amb ningú en aquest món, afirmava que la societat on li havia tocat viure no gaudia de llibertat ni de justícia, més o menys com la nostra. Per ell, l'ésser humà era evidentment polític i social, i per mi també. Polític perquè el seu voltant depenia d'ell i dels seus actes, per això pensar-lo, incidir-hi i modificar-lo era i és la política, i social perquè no entenia aquesta acció de l'ésser humà sobre el seu voltant com un fet aïllat d'un individu sinó de la col·lectivitat, necessàriament de la col·lectivitat. És en aquest sentit que definia la política, com el conjunt d'activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. Coincideix, de fet d'allà l'he manllevada, amb la definició de l'Enciclopèdia Catalana, una autèntica institució entre els llibres gruixuts de definicions que són referents en el nostre voltant cultural i per tant humà. I, malgrat sigui de referents llunyans com aquests d'on extrec el que jo afirmo avui, al segle XXI en aquest tros de món que són els Països Valencians, el que deia l'Aristòtil aquest no és cap ximpleria sinó una veritat com un temple; això sí, ni de la veritat ni del temple no en farem llei de Déu.
