Acabo de cruspir-me el factor humà de John Carlin, llibre a partir del qual s'ha elaborat el film Invictus que ara segurament veuré, vaig llegir alguna nota de premsa i la temàtica em va encuriosir, ja se sap als que som malalts de l'esport i la política, per separat i també perquè no barrejats, aquest llibre n'és la combinació perfecta.
La construcció i la cohesió de tot un país a partir del rugbi, una altra cosa que em va fascinar és que l'actual president de la Federació Catalana de Rugbi, el senyor Ignasi Planas va regalar un exemplar del llibre a gairebé tots els representants de la classe política catalana, quina moral la del senyor Planas, és una gran iniciativa, però totalment inútil i tant de bo m'equivoqui.
El llibre tracta la història de Nelson Mandela amb el rerefons de la fi del Apartheid i del mundial de Rugbi disputat a Sud-africa l'any 1995.
La història posa de manifest que l'esport espectacle és política, millor dit és també política, i compte no confonguem he dit l'esport espectacle, aquell a partir del qual es mouen les masses.
El que realment em treu de polleguera és tota aquesta colla d'imbècils (i ignorants), que pontifiquen que esport i política no s'han de barrejar, fixeu-vos però que això sempre ho diuen mirant cap una banda, curiosament mai ho diuen quan el Borbó fornicador o el ZP impresentable presideixen una llotja. Sempre ho diuen per parlar de Laporta o de les seleccions catalanes, la desgràcia que m'he trobat és que molts catalans de bona fe s'ho acaben empassant.
La història reflecteix com l'esport pot ajudar a cohesionar un país, cicatritzar ferides i crear esperança, és una bonica història.
L'altra dada negativa, és l'autor John Carlin, també articulista del País, un dels diaris que mai llegeixo per raons òbvies, l'altre dia vaig llegir unes declaracions seves que deia que en aquests moments la democràcia a Sud-africa està més ben travada que a Espanya perquè allí no hi ha moviments separatistes, un altre “demòcrata” que considera que els catalans hem de tenir menys drets que el negres (o els blancs).
Potser ens faria falta un Nelson Mandela català.
Home només cal veure l'exit de Tvs. amb temática plena de detritus i que caparen cada dia de la setmana a mil.lers de consciutadans davant la petita pantalla per "gaudir" de les excelencies culturals que si donen i reparteixen.
L'entorn de comunicació i de creació d'opinió a Catalunya, es a mans de unionistes amb Espanya. Els imputs diaris als mitjants de comunicació, son tots dirigits en una sola direcció, fomentar l'espanyolisme i l'auto odi contra tot el que sigui catalá.
Fa mes d'un any que el diari unionista, LA VANGUARDIA es destribueix gratuitament, tots els dies de la setmana a TOTS els BARS,CAFETERIES i RESTAURANTS de Catalunya, que ho vulguin i sota l'ombra i patrocini d'una coneguda marca de cervessa (catalana). Amb un principi l'acord entre el client i la marca de cervessa amb el diari que era per durar un any i ara mateix, ja hen fa mes d'un i mig. Les coses no passen per que si. Cal "CREAR OPINIÓ" i aquesta "creació de opinió OPINADA ja sabem a mans de qui esta i al servei per a qui treballa, que es ni mes ni mensy que pel UNIONISME CATALA CLAUDICANT davant Espanya.