"Meditar caminant pot ser molt agradable. Ho fem lentament, sols o amb amics, si és possible en un indret bonic. Meditar caminant és gaudir la passejada, caminar per no arribar a algun lloc, sinó per caminar. El propòsit d'aquesta activitat és gaudir el present i ser conscients de la respiració i del caminar per fruir cada pas. Per tant, cal que abans ens alliberem de qualsevol preocupació o angoixa que tinguem, que deixem de pensar en el futur i en el passat i ens concentrem a gaudir el present" (...) "Caminem constantment, però més que caminar, correm, i d'aquesta forma només deixem empremtes d'ansietat i dolor sobre la terra. (...) (n'hi ha més)
"Sigueu conscients del contacte dels peus amb la terra: camineu com si la besàreu amb aquests membres. Els éssers humans hem causat molts danys al planeta, i és hora que el comencem a cuidar. Una manera de fer-ho és traspassar pau i serenor a la superfície de la Terra i compartir-hi l'amor..." Cap a la pau interior, Angle editorial, 2009, p.44-5
novesflors |
dissabte, 13 de març de 2010 | 20:50h
M'hi sent identificada, i quan isc a caminar ho faig d'aquesta manera, és agradabilíssim, tot i que amb un hivern com aquest no estic caminant gens ni mica. Potser l'infern, o una de les formes d'infern, és la no pau interior.
