El 21 de febrer ja vaig fer un apunt sobre la qüestió. Insisteixo: no en sóc partidari. Tanmateix, hi ha indicis que em fan pensar que l’artefacte inestable no s’aguanta.
I ho lamento. Un govern en descomposició quan la crisi econòmica encara està ben viva, i no pas poc, és una mala notícia.
Ara l’enfrontament és per
De Lleida estant, el que es veu apunta a una certa degradació de les relacions entre els socis tripartits arreu, fins i tot les personals.
Són precisament les constants picabaralles entre socis que em duen a pensar que davant la perspectiva de perdre bous i esquelles el M.H. José Montilla avançarà les eleccions.
I segons com, és el millor que pot passar: quan abans s’acabi l’agonia i es faci foc nou millor.
Malgrat tot, segueixo pensant que els governs han de procurar esgotar els mandats.
Anticipar les eleccions seria l'expressió d'un cert fracàs col·lectiu. En primer lloc del Govern de la Generalitat i dels partits que li donen suport, poc o molt.
Però no només.
