La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Escrit de Francesc Nicolàs i Montia 7 de març de 2010 al butlletí de la FEHC Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya “Si voleu la independència, estarem al vostre costat, perquè es tractarà d’un assumpte internacional; si voleu l’autonomia dins Espanya, no tenim res a dir, perquè es tractarà d’un afer intern d’aquest país”. Aquestes són les paraules adreçades pel president dels EUA Woodrow Wilson al nostre Francesc Cambó.
122. Els nord-americans i la independència de Catalunya
“Si voleu la independència, estarem al vostre costat, perquè es tractarà d’un assumpte internacional; si voleu l’autonomia dins Espanya, no tenim res a dir, perquè es tractarà d’un afer intern d’aquest país”. Aquestes són les paraules adreçades pel president dels EUA Woodrow Wilson a Francesc Cambó, les quals assenyalen de forma clara i precisa quin és el camí per assolir la fita desitjada pels catalans, la única que ha de permetre desfer-se del jou castellà que els cenyeix el coll des de finals ja del segle XV: la independència. És a dir, la sobirania de Catalunya passa, forçosament, segons l’eminent polític liberal, per la internacionalització de la lluita catalana per l’alliberament del seu país.
Cal recordar que el president Wilson fou guardonat amb el premi Nobel de la Pau el 1919 com a conseqüència, entre altres actuacions, de l’enunciat dels Fourteen Points, en els quals es feia declaració explícita de les mesures que calia prendre per assegurar la pau a Europa després de la Primera Guerra Mundial. La seva aplicació justificaria la lluita del poble català com una necessitat material, cultural i, sobretot, moral que s’havia satisfer. Tanmateix, d’aquests catorze punts només se n’aplicaren quatre, una mancança que portà inexorablement a la Segona Guerra Mundial.
El que, d’alguna manera i en tant que catalans, els concerneix especialment d’aquests Fourteen Points és el cinquè, que diu: “El lliure, obert i absolutament imparcial ajustament de tots els clams colonials, ha d’estar basat en l’estricta observança del principi que en la determinació de les qüestions de sobirania, els interessos dels pobles afectats han de tenir igual pes que les reclamacions equiparables del govern, la titularitat del qual haurà caldrà determinar”.
Queda clar, doncs, que si els catalans van de la ma dels qui van voler marcar el camí de la llibertat i la justícia, per a l’establiment de la pau definitiva, com Woodrow Wilson intuïa, i no el dels que van crear el marc adient per provocar la II Guerra Mundial amb el demencial Tractat de Versalles [1], com Clemenceau, Lloyd George i Orlando, en defensa de les pervertides pretensions del sempitern nacionalisme esclusivista, podran mostrar al món sencer la justa pretensió catalana i demandar-los el dret inalienable a ésser amos exclusius del propi destí.
Han passat els anys, dues guerres i desenes de milions de morts, però la situació no ha canviat gens, com ho demostren les diferents posicions polítiques envers la independència de Kosovo: furibunda oposició de Romania, Sèrbia, Grècia i Espanya, però acceptació plena de la resta països de la UE; desacord de Xina i Rússia, però recolzament ple i convençut dels EUA. Unes postures internacionals aquestes que, per la pròpia internacionalització del conflicte i per la naturalesa política d’aquells que hi ha a cadascun dels dos bàndols, garanteixen que la independència d’aquest país és irreversible i que el seu camí cap a la plena sobirania –l’Estat – n’és un sense retorn.
La tasca dels catalans ha d’ésser, doncs, i sobretot, mirar al Nord i parlar amb el Nord, per explicar-los qui son i que volen, perquè aquesta nació també és el Nord.
