jmateuimarti |
divendres, 12 de març de 2010 | 12:13h
En el congrés del Partit Popular de les Illes
Balears celebrat el passat cap de setmana, Joan Flaquer, que en presidia la
mesa, en començar la presentació dels resultats electorals en català, va ser
escridassat per un grup de congressistes que li exigien que parlàs en espanyol.
No consta que Flaquer s’hagi dirigit a l’Oficina de Drets Lingüístics per
denunciar aquesta claríssima –i gravíssima- agressió. Hauríem de valorar, per
tant, la necessitat que aquesta Oficina pogués actuar d’ofici. Tota manera, que
sàpiga que al telèfon 902 075 052 l’atendran degudament.
O accedint a http://dretslinguistics.blogspot.com/.
És clar, diran amb la boca petita alguns confrares seus, que no eren radicals,
aquests vociferants irats que se sentiren vexats en sentir que s’hi dirigien en
llengua bàrbara, on vas a parar! Ni forassenyats amants del terror i de la
corrupció ideològica, què dius, bojarro! De fet, don José Ramon Bauzá, el
president electe del PP-IB, en una entrevista antològica de Pep Verger en el dBalears
(Diari de Balears) de dilluns dia 8 d’aquest mes de març, sortia en defensa
d’aquests modèlics ciutadans pepeibers dient textualment: “Personalment,
sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una
arma per llançar contra algú”.
Aleshores, aquests correligionaris seus, no usaren el castellà com un
totxo contra Flaquer? I cinc preguntes més enllà rebla el clau: “És
necessari no crear problemes on no n’hi ha i que la gent es pugui expressar
lliurement en qualsevol de les nostres llengües”. El PP-IB, per tant,
practica amb l’exemple, com es veu, no deixant que els seus dirigents parlin en
català en públic. Tota manera, don José Ramón Bauzá, en aquesta mateixa entrevista
també deixa clar que no sap ben bé quina és la llengua pròpia de les Illes
Balears, o si més no que aquest parlar idiosincràtic li provoca erupcions a la
consciència. Pep Verger li exposa que fa uns anys el PP tenia assumit amb
naturalitat que a Mallorca es parla el català i li demana si ell ho assumeix
així. La resposta inicialment fa petar de riure però ben aviat, en parar-hi
prou esment, les rialles s’envinagren
en percebre’n el deix de misèria que destil·la: Jo assumesc que
nosaltres aquí deim moix i no diem gat, que deim tassó i no got... Això és el
que jo assumesc. Si això no és apologia de la incultura i del
descervellament... Però, és català el
que parlam o no?, el repta Pep Verger. És mallorquí. Per mi és mallorquí.
Ens en sortim i l’encertam si deim que és patètic?. Pensant així de tèrbolament
i dient en conseqüència; vivint realitats que no toquen de peus a terra,
s’entén que don José Ramón vulgui derogar el Decret de Mínims –que va fer un
govern del seu partit- perquè s’ha transformat en un decret de màxims.
Vol dir el nou president del PP-IB que,
om és públic i notori, a les illes el castellà no treu cap aixafat pel
català i les seves imperials botes. No se sent gens, el castellà, ve a dir el
batlle de Marratxí, ni al carrer, ni a la televisió, ni als palaus de Justícia,
ni a les prefectures de policia, ni als magatzems i botigues. Els
castellanoparlants com ell són perseguits i vexats per les hosts
catalanoparlants que inoculen la seva llengua salvatge a foc i a sang. Tot
plegat, científicament esquizofrènic, en no ser que don José Ramón consideri,
personalment, que en mallorquí s’ha de dir “de locos”. No puc acabar
sense transcriure literalment la pregunta i la resposta sobre l’escridassada a
Joan Flaquer amb la que començava. Pep Verger li diu: “Dissabte, quan Joan
Flaquer inaugurava el congrés, un grup de militants l’escridassà dient que
parlàs en espanyol”. Resposta del president del PP-IB, don José Ramón Bauzá: “En
Joan ho va dir molt bé: nosaltres som bilingües i tenim la riquesa de xerrar
dos idiomes. El que hem de fer és practicar la llibertat. En Joan va xerrar una
estona en mallorquí i una altra estona en castellà, però això és normal”.
La veritat és que ens volen fer parar bojos: com tothom sap, a les illes
Balears xerram dos idiomes a l’hora, un botet aquí i un saltito allá. Alerta,
però, que parlam de dos idiomes, perquè, de llengües, només en tenim una, els
balears, com la resta de mortals continentals. Els altres partits polítics
illencs, també pensen doblement i hi parlen? Per això, no li han de receptar
res, a don José Ramón?
