joanvila |
divendres, 12 de març de 2010 | 09:46h
La decisió del consell d'administració de Caixa Girona ens ha agafat per sorpresa. Costa escoltar dir a una entitat com aquesta que vol romandre petita i que intentarà sobreviure amb un pla de viabilitat. Que cru és escoltar això! Us ho tradueixo: intentarem no morir en l'intent per acabar en altres mans. Enric Vilert deu estar content en haver impedit la fusió amb les altres caixes. No sé les raons que han impulsat el consell a prendre aquesta decisió, però em temo que no deuen ser gaire transcendents i més aviat deuen ser polítiques. Sí que entenc que un consell que ha estat el responsable del desastre de crèdit hipotecari, del monocultiu econòmic de l'entitat, es resisteixi a canviar la manera de fer, que és tant com acceptar que ho han fet malament. No s'accepta i punt. Això és el que acaba de fer Caixa Girona. La decisió forma part també de la manera de fer empresarial d'aquí. Més val ser cap de ratolí que cua de lleó, diuen. Es prefereix ser autònom i decisiu essent petit que no pas eficient i englobat en una entitat més gran. Doncs ja m'explicaran de què volen viure. La caixa no té oficina d'empreses, li tremolen les cames quan ha de fer un descompte d'un valor una mica gran, no té prou cabals per donar crèdits de cert valor a les empreses,... només té el recurs a microoperacions i sembla ser el camí que vol seguir. Doncs bé, les empreses petites i mitjanes, en quantitat a les nostres comarques, hem de fer la nostra via, com diu en Vilert, hem de ser responsables. Tenim els grans bancs, La Caixa, Caixa de Catalunya i tindrem la nova caixa Unnim. Malauradament no podrem treballar amb la minicaixa de casa nostra. Però els temps que vénen són temps de sinergies amb els clients i amb les empreses de serveis i de proveïdors. Si no és possible treballar amb la caixa del país, l'haurem d'oblidar. I això vol dir també convèncer els treballadors que les nòmines han d'anar a una altra entitat que aporti sinergia. No són temps per malaguanyar cap esforç. I Caixa Girona ho acaba de fer. Adéu.
Respecto la seva opinió, tot i que m'agradaria aclarir que em sembla igualment polititzada, però en aquest cas és del color vermell del PSC. No em considero fan del Sr. Vilert, però m'agradaria aclarir-li que aquest senyor no va votar el passat dimarts, com ja deu saber, simplement ha expressat públicament la seva opinió com ha fet vostè avui al Diari de Girona.
Els 3 representants del PSC al Consell d'administració són els únics que varen votar SI a la fusió, seguint les ordres del Sr. Castells i el Sr. Montilla. Això no és política? D'altra banda el grup de consellers que varen votar que NO o es van abstenir és molt plural i divers ja que està format per impositors, sindicats, empresaris i la resta de colors polítics. Els va convèncer a tots el Sr. Vilert?
No s'ha plantejat que potser bona part dels empresaris gironins, els empleats, els ciutadans i els clients no es volen fusionar? Perquè ha de fer-ho Caixa Girona? Certament cal adaptar-se als nous mercats, créixer, expansionar-se i buscar sinergies, però no en qualsevol moment i a qualsevol preu.
Ha estudiat els seus resultats? Després de La Caixa és l'entitat catalana més solvent, i no ho dic jo ni el Sr. Vilert, ho diuen els números del Banc d'Espanya. Per cert, per la seva informació, Caixa Girona ja fa uns anys que té banca d'empreses.
Vostè és empresari gironí. Suposo que no li faria cap gràcia que els ciutadans gironins ens dediquéssim a divulgar que la seva petita-mitjana empresa no és viable i solvent, només pel fet que no es deixi absorbir per una gran multinacional.
Adéu Sr.Joan Vila, deixi de fer demagògia i fer mal a les empreses de la seva província!
Miri, jo només he expressat la meva opinió en dues vegades. Vilert ha estat fent el joc per sota des del principi. Se me'n fot la diputació i La Caixa. Només vull que es sàpiga que molts empresaris no la podrem fer servir i actuarem en conseqüència.
Això de divulgar males informacions va en sentit contrari. Quan la immobiliària Travessas va començar a tenir problemes per la Garrotxa va córrer la brama que la Caixa tancaria. Li asseguro que vaig fer el que va estar a la meva mà per diluir el moviment. I cregui'm que amb la meva trajectòria professional ja he passat per situacions en les que el sistema bancari ens ha tingut com insolvents durant més de 5 anys.
Aquestes situacions s'han de trampejar de la millor manera millor. Mai menyspreant actuacions de reforçament, cosa que acaba de fer Caixa de Girona.
Finalment veurem qui és el que fa demagògia. Qüestió de temps.
Tanmateix, això de les fusions és una altra cosa, crec. No es pot dir ni si ni no, per principi, sinò a la vista dels fets concrets i de com aniran les coses, si es perd la identitat.
Es evident que la decisió de no quedar-se a Unnim es política, com també era politica la d'entrar-hi, o com tambe ho va ser la de no conversar amb les altres caixes de fundacio publica. I es bo , i imprescindible, que siguin decisions polítiques. O es que no es una decisio política (aquesta del tripartit) deixara tranquil.la a la CAixa? O no es una decisio política, també la del tripartit,pressionar com mai s'havia fet al pais per a qe sortís un mapa de laboratori, sense fer el conreu necessari previ per que pogues sortir? SI s'han polititzat, sectàriament, les caixes catalanes, ha estat amb els tripartits. I el Banc d'Espanya, el Mafo de mal fer, el que triga 2 anys en intervenir la C.Castilla La Mancha perque el president era amic seu i del Psoe, com ell, i de moment, s'han pulit el 95% dels fons acumulats en el Fons de Garantia de Diposits de les Caixes (50%n aportat per les cixe si 50% pel BE) per a cobrir les retirades totals de fons que ha passat a la caixa psocialista de la Manxa? Aixono es política sectària?
Ja se que va escriure que el model alemnay no el podem instrumentar. Però moltes coses si, si volen, els qui manen, i vlen ser eficients de veritat. Vostè diu que no podran anar a la Caixa de Girona a demanar 18 M. € per manca dimensió per a un proiecte important. S'equivoca. Hi podrà anar, si la Caixa de Girona sap gestionar be, i s'organitza un pool de caixes que comparteixen risc, anàlsi, garanties i riscos. No partaicipen totes en emissions de la Generalitat, de l'Estat, o de la maleida Endesa? I son xifre smolt mes importants. Les 75 sparkassen de Baviera gestionen, com a finestreta, operacions mes grans, si cal. Cap problema. El fiançament no l'assumeix cap caixa individualment. I ja se sap: hi veuen mes 10 ulls que 2 ó 20. No es aquest, Sr. Vila, i disculpi, la no sinergia o sinergia de les fusions, que es com el traingle de les Bermudes. No.El tema es compartir, les entitats financeres, riscos, i això ja genera menys animalades, menys alegries i menys pressions d'un sol cantó. Per això fins ara no s'ha fet gaire, perque tampoc als grups industrials autoctons, els hi agrada ensenyar.ho tot, i a tots o a molts, per a tenir finaçament compartit. I encara pitjor als grups promotors inmobiliaris. Si el management es bó , prudent, i eficent, i mes conservador que agosarat, Caixa Girona, com Caixa MAnlleu, com Caixa Manresa, soles, tenen futur ben tranquil. SI s'obren a col.laborar i a compartir, evidentment, que no ho han fet fins ara. I, en definitiva, des de fora estant, hem de respectar les competències del Consell de Caixa Girona, i les seves decisions majoritàries. Aquestes fusions, Sr. Vila, són un diktat jacobí del Banco de Espanya i del BBVA i del Santander, amb el gran Emili Botí, catalanista de terra no picada, al capdavant. Res de bó, evidentment, per al pais.
Evidentment Caixa de Girona té el dret de prendre qualsevol decisió. Però s'ha de dir que aquesta que han pres no ajuda a bona part del teixit empresarial de Girona. Ja veurem si el management que dius no comporta tancar una quantitat important d'oficines. També s'ha de dir que la marxa enrere, apart de ser lletja envers els altres socis, té el risc que la gent no ho entengui.
Creu que la meva visió no és gens política. És empresarial.
Realment, com dius, em sembla llastimós que en una operació per a una empresa important del propi territori, i ben gestionada i amb bones perspectives, el topall de participacio sigui de 0,25 M: . De ben segur, el mateix dia que van decidir aquest topall, en van deixar 2 ó 3 milions a sengles promotors del totxo, no se sap si per apartaments a Les Canàries o a Cràcia o a Múrcia. That is the question.
El management (amb transparència, amb contrapesos interns, amb rigor.) amb prioritats marcades i seguides pel Consell i la Presidència. Si no s'haguessin concentrat, com "avars equivocats" en el totxo, deixant el que no tenien en dipòsits, haguessin pogut mantenir finançament rigorós per a empreses mitjanes, petites i grans, del propi territori.
Tanmaeix, en caixes més grans també s'ha donat aquest esbiaix, i en intensitats encara molt més fortes. Els problemes deriven del management amb decisions i estratègies agosarades, errònies, i poc rigoroses financerament. I en això, Vila, les caixes "grans (deixant una mica, una mica nomès, de banda a la CAixa) ho han fet molt pitjor, molt pitjor que a Caixa de Girona, de Manresa o de Manlleu, en termes també relatius.
La propaganda ho tapa durant molt de temps, però també hi ha hagut i hi ha molt d'incompetència a caixes, i a bancs, grans o molt grans.
Ben cordialment,
Andreu
M'agrada poder fer aquest debat constructiu. El model alemany a Catalunya no és possible perquè les caixes grans i petites es fan la competència en el mateix espai. Per tant, si Caixa Girona vol sobreviure essent petita, sense recursos, només li queda la sortida de reduir despeses, tancar oficines fent-se més petita i esperar a que les hipoteques tornin a arrencar.
De fet és l'única cosa que saben fer. Aquest monocultiu del que és responsable l'actual equip tècnic és la carta de presentació pel nou període. Tu creus que es pot confiar que aquest equip tècnic faci una gestió millor, fina, amb bona estratègia, amb el curriculum que presenten? Només pel fet d'haver anat i reculat ja haurien d'haver presentat la dimissió.
La bogeria de les comissions a particulars també acabarà aviat. O hi haurà revoltes. No pot ser que es cobrin comissions, en xifres absolutes, mes elevades que a GBretanya o que a Alemanya o a França.
Però mira: en 10/15 anys s'han fet edificis centrals nous, o centres informàtics nous, a les caixes de Girona,Manresa,Catalunya,Terrassa, Sabadell, Penedès i potser me'n deixo. Necessaris? No fotem.
I com es que cada caixa té encara el seu propi centre informàtic? I si ho han externalitzat ho han fet malament ide manera cara. Per què han fet acords de banque-assurance cadascu pel seu cantó amb una companyia diferent? Es la competència...No, es la tonteria del management poc apte.Perquè no agrupen les seves carteres i xarxes i fan subhasta al millr postor? Perquè no han creat una empresa de tasació propietat 100% i amb gestors professionals que puguin resistir les pressions (gens professionals) que s'ha produit arreu? I tenir 8 ó 10 centres de formacio, absurd absurd. El core business es el management rigorós, la comercialitzacio seriosa i no de televisió, i les funcions internes compartides per a fer-les la meitat del que ara resulten, per separat. Ho volen fer? Ho dubto. Ara, tingueu en compte, que per molta fusionitis entre les mitjanes i les petites, seguiran sent mitjanes. I caldrà la coperacio. The Banker publicaren que la marca de Caixa Catalunya val més de 4.000 M. dolars. El triple del que demanen al FORB, al 7,5% (?) per a fer mes aturats-prejubilats(???)I es volen, alguns, carregar el nom del pais, de la nacio, de l'entitat resultant. LLençar 4.000 M. dolars. Això, això son bestiesses, amb segona intencio, que alguns volen fer. Sense cooperacio de veritat, totes seguiran sent petites from La Caixa, el Santander o le BBVA. I si no cooperen fortament, evident, no pdem competir d'igual a igual, si, a més, perdenl a identitat i l'arrelament, derivat d'un bon servei. Mireu, les tres caixes mes sanejades i amb mes recurs propis de l'Estat són les tres basques: senzill. No s'han trepitjat territoris. Araba i Vitòria,per un canto; Guipuzcoa i Donostia, per un altre, i Bilbo-Bizcaia Kutxa per un altre. Menys estructura que ningu, meny s aventures que ningú, i un EAJ-PNB amb idees molt clares que els hi defini lstratègia: no es fan competència territorial entre elles. I van de nasos. Les volen fusionar en una sola gran caixa basca? SI, però. No es indispensable. Cooperen i no es fan el llit. I això per a tot el que sigui nou, o a mesura que vagin vencent contractes de serveis, es fàcil bastir-ho conjuntament. Si es vol fer. Aquesta es la questio. Bona nit.