VilaWeb.cat
jordimartif69 | Directa | dijous, 11 de març de 2010 | 18:23h
Trenta-sis anys de lucidesa penjats d’una corda, o d’una corbata. Dius que no ho va suportar...?, que el món i les seves injustícies se’l van empassar...?, que la desigualtat i el racisme li feien tant de fàstic que es va ofegar...?, que a la vida no hi trobava sentit sense la veu que articulava les paraules de guerra a la guerra...?, que ni de nit ni de dia no oblidava que havia fet vibrar vibrant?

Sí, pot ser. Si fa no fot com la immensa majoria dels qui llegim o escrivim això. Tot i que també pots dir que la immensa majoria mai no hem cantat malgrat veure injustícies, que no hem parlat malgrat viure la pobresa, que no hem aixecat la veu tot i veure, patir i notar dins nostre el racisme. Diguis el que diguis, ell va “anar a la batalla de Nova Orleans” i va deixar clar que no hi aniria més. Mai més.

Els crancs han embogit i la mar s’agita quan l’odi esdevé respectable i fins i tot una feina amb prestigi. Matar els altres és un ofici respectable i qui el té i el fa bé, és a dir qui mata més i més ràpid, obté el reconeixement social que cal als herois. Sí. Perquè els assassins en sèrie contractats per l’estat els anomenen herois quan posen en perill la seva vida o fins i tot quan l’únic que fan és esborrar la d’altres, de molts altres, com més millor.

Però ell no hi anirà mai més.

Phil Ochs. La guitarra com a defensa. La veu com a atac contra la mort. Perquè la veu no la poden combatre. O sí? El 1973, l’atacaren amb el cos que la traginava i mai més no va poder cantar. Tres anys després, “el món que gira bojament, a la deriva, en la foscor” el va trobar penjat. Lluny els peus del terra, el seu propi pes l’havia asfixiat. Assassinat pels militars humanitaris a qui va combatre amb les armes del cant i la paraula, va cantar que “Sempre són els grans els qui ens empenyen a la guerra, sempre serà el jove qui caurà”. El jove i qui digui per a què serveix un militar. Ho sabem del cert de fa temps. Un militar no serveix per a res. Si servir el considerem un verb positiu. Un militar, o dos, o tres, separen el terra dels peus de Phil Ochs, perquè no hi toqui i no es repensi. I alhora, uns altres estiren la corda per dalt, perquè l’aire deixi d’entrar en el seu cos i esdevingui erm.

Mort el cos, però, roman la veu, la paraula. Ho deia Maragall i és cert del tot que un màuser pot matar un home però mai no s’ha vist un màuser que matés una paraula.
Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats