Moisesqb |
dijous, 11 de març de 2010 | 12:56h
La paciència! La de suportar el càrrec de conciència per un silenci que ratlla la mala educació i la de cercar-me amb constància per a veure si trec el nas en aquest bloc
i dono senyals de vida.
La primera no té cap mèrit.Només dolor.La segona no sabré mai com agraïr-la.
i dono senyals de vida.
La primera no té cap mèrit.Només dolor.La segona no sabré mai com agraïr-la.
Val a dir que el meu estat, que no explicarem, no em permet de fer gran cosa, entre problemes físics i dels altres. Passo moltes hores a casa com una persona i- nútil. Les circumstàncies fan que aquestes hores, llargues i lentes, trasncorrin amb solitud, la qual cosa agreuja l'estat d'ànim. Darrerament he avançat un xic. Diguem dues dècimes sobre 10 enters i dec estar pel mig de la cursa. A vegades sóc capaç d'esforçar-me (com ara).Però me'n surto molt poques vegades.
Però, això si, tinc sempre en el pensament aquelles i aquells que d'una manera o altra, pensen en mí qualque vegada. En especial via
Vilaweb.
Gràcies, mil vegades gràcies.
Però, això si, tinc sempre en el pensament aquelles i aquells que d'una manera o altra, pensen en mí qualque vegada. En especial via
Vilaweb.
Gràcies, mil vegades gràcies.
una abraçada
Constància, esforç, emocions, i bon veinatge. Què has pogut veure des de casa teva en aquests díes de fred i neu ?
Bon dia, molt plàcid !!