La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Crisi i UÈ.- Necessitat i oportunitat d’arreglar la UÈ per separar-la i treure-la de la Crisi.- Adoptar el model espanyol de Concert Fiscal i Quota.-
Salvar la UÈ.- Deslliurar-la de la Crisi.- Més Microeconomia i molt menys Macroeconomia. La UÈ es massa Macro, s'haurà de simplificar i aprimar, i hauria d'alliberar, facilitar i permetre la microeconomia, i ser un estat autònom instituit el 56 per sobre dels estats.
1.- Grècia podria fer fallida. Ja n'estaria si no fos un estat, diuen. En ser un estat de zona èu no pot recórrer a la devaluació de la moneda. Com a solidaritat nacional i com a empresahauria de ferreducció de capital; hauria patit un devaluació del seu capital. Ha viscut en la xauxa de les subvencions europees i les ha malgastat. En pots anterior, en pensar el seu cas, em sortia: reducció i devaluació de capital, limitar i aïllar la Macroeconomiagrega. i alliberar l’Economia - la microeconomia -. El crèdit financer europeu hauria d’anar tan sols a la microeconomia.
2.- Espanya també presentaria un quadro força semblant. La qüestió no es el volum en xifres absolutes de capital, producte interior brut, endeutament públic i privat, burocratització i de la macroeconomia oficial o paraoficial. La situació d’un país es relativa i s’ha de veure en relació amb el nombre d’habitants.
3.- En estudiarel finançament de les comunitats autònomes, entitats i administracions municipals iadministracions generals centrals de l’estat, i amb independència de les competènciesatribuïdes a cada administració pública, hom pot concloure que l’única manera de posar en solfa els governants i legisladorsi posar fi a aquest “Estat” malgastador, arbitrari, discriminador i contrari a l’Economia i la Constitució es establir com arègim general de finançament de les comunitats autònomes i dels poders centralsel
de Concert Fiscal i Quota. No s’ha d’aplicar tan sols a les CA sinó també als Poders Centrals. Això s’hauria d’aprovar urgentment per llei orgànica modificant la LOFCA i convertint-laen Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú ide les administracions centrals de l’estat.
4.-El Parlament Europeui els estats membres per majoria,haurien de modificar els Tractats de la Unió Europeaper establir:
4.1.-Un finançament general de la UÈ – de les institucions de la UÈ – amb uns tributs propis i participacionsenl’IVA ( 15 %) i l’IRPF ( 10% ) de tots els estats, peatges d’autopistes, vies fèrries i ports de la UÈ, drets d’aduanes, i establir imposts europeus sobre les fusions, opaes i absorcions d’empreses i sobre els beneficis de les vendes d’accions.
4.2.- Un sistemapressupostari i de serveis i competènciesde la UÈ quantificable, que definís els sistemes generals transeuropeus de la seva competència i gestió: autopistesi autovies de peatge, vies fèrries de mercaderies de peatge, ports comercials, etc
4.3.- Un règim de finançament de la UÈ inspirat en el model Concert Fiscal i Quota que Espanya té per a Nabarra i Euskadi. Cada estat pagaria a la UÈ la Quota partde les despeses anuals limitades de les institucions europees que superin els rendiments dels ingressos propis referits, en proporció a la població i a la superfícieterritorial i quilòmetres d’autopistes, vies fèrriesi ports comercials europeus que tinguin al seu territori.
4.4.- Els sistemes impositius, fiscals i de finançament interns dels estats de la UÈ no poden comportarredistribucions territorials de rendes per tots els conceptes superiors al 5% net del total de tributacionsregionals, estatals i de la UÈ liquidades i recaptades al seu territori.
