Una part de mi s'aferrava a la creença que la nostra classe política, tot i els esforços que fa per dissimular-ho, era conscient que existeixen uns límits marcats principalment pel sentit del ridícul i la misèria intel·lectual.
L'altra part, en canvi, em deia que no. Que vivim temps pre-electorals -és a dir, que tot s'hi val- i que què m'hi jugava a que no trigaríem gaire a sentir en boca d'algun polític en el poder referències al fet que el temporal de neu del 2001 va agafar l'aleshores Conseller en Cap Artur Mas festejant en una discoteca de la costa.
Enmig d'aquest maremàgnum de dubtes interns, però, em semblava que sabríem ser seriosos i que el debat no baixaria a aquests nivells...
I no, tu. Resulta que em vaig equivocar. Anit, durant el TN-Vespre, tothom va poder veure la senyora Carme Figueras, portaveu socialista al Parlament de Catalunya, recordant la cosa de la ballaruga arturmasiana.
