carme.laura |
dijous, 11 de març de 2010 | 08:58h
Res no havia llegit de l'escriptor americà, el nom m'era conegut, Salinger, sense saber si era o no un bon escriptor. La vida no és prou llarga per a llegir tot allò desitjable, el temps de lectura és obligadament selectiu i capriciós. En qualsevol cas, res no havia llegit de J.D.Salinger. La mort de l'escriptor el proppassat 27 de gener ha fet reviure durant un curt temps la seva extraordinària biografia, la seva complexa personalitat i la seva obra, convertida en clàssica, "The Catcher in the Rye", publicada l'any 1951 però amb copyright de l'autor del 1945. Una obra escrita fa 65 anys. Aquesta és l'obra que he llegit, "El vigilant en el camp de sègol", d'una tirada, fascinada i xuclada per la força absorbent de la narració.
Una obra insòlita, irrepetible, d'una frescor inimaginable i una profunditat amargant.
He entès el perquè de la seva categoria d'obra clàssica, he llegit literatura influïda conscientment o inconscient per l'estil de Salinger. Ara ho sé. Un Mark Twain modern. La narració en primera persona del jove Holden Caulfield m'ha recordat l'estil admirat d'una admiradíssima blocaire, la dels molts registres. Un llenguatge col·loquial elaboradíssim que dóna com a resultat una difícil simplicitat, amb repeticions, redundàncies intel·ligents, ironia, tendresa i un punt de tristor. L'estil narratiu "skatz" , paraula que en fusiona dues, jazz i scat, per a definir el sil·labeig ràpid en una peça de jazz.
Sorprenent. Inoblidable. Una obra postmoderna creada fa 65 anys. Un regal.
Sorprenent. Inoblidable. Una obra postmoderna creada fa 65 anys. Un regal.
