“Reivindico, doncs, la tasca d’un professor honest, que estava per la feina i complia puntualment l’encàrrec que havia acceptat d’aquella universitat agitada on s’interrompien les classes tan sovint: obrir els ulls i les ments dels seus alumnes a un munt d’idees i realitats desconegudes... Retinguem-ne, doncs només el mestratge, la bonhomia, el compromís, el somriure” (...)
Sense voler entrar en qüestions personals i polèmiques, recordar també que en Jordi Solé Tura, allevorens al PSUC, va ésser un dels que més s'oposaren a Xirinacs en la qüestió dels referendums (entre altres qüestions): Xirinacs era partidari que a la constitució espanyola hi aparegues el dret de la ciutadania a decidir més directament, sense haver de passar pel sedàs dels partits polítics (quelcom així coms els referéndums suíssos), mentre que en J. Solé Tura era del tot contrari als referéndums, pel fet de treure poder als partits polítics i donar-los als ciutadans. Desprès, ja se sap com va anar la relació entre els del PSUC i en Xirinacs... Atentament.
peremerono |
dimecres, 10 de març de 2010 | 12:33h
I ell com a portaveu, tenien una posició fixada, unitària, no pas de caràcter personal, per tal de facilitar-ne un consens en temes bàsics i tirar endavant un text constitucional amb ampli suport polític, i per tant social.
Les mancances del text, són prou sabudes per tothom. No ho és pas tant, el recordatori que les feines constitucionals foren estretament observades i tutelades, i no és pas una excusa, per la cúpula militar, la qual demanava que li fóssin enviats determinats redactes i en presentava esmenes de modificació i /o supressió.
Vull dir que, llavors, aquest era el pa que s'hi donava.
I no hi hava soleturas, ni adolfosuarez, ni miquelroca, ni el sumsum corda, capaç d'ultrapassar segons quines línies vermelles.
I malgrat el text, i la Consti, els intents, no reeixits, de rebel.lió militar foren diversos, i alguns, per poc, no varen vèncer.
Em referia a la Comissió que es va crear per redactar la Constitución.
D'acord que els militars -no solament la seva cúpula- estaven tutelant tot el cotarro, però això no treu que a la comissió de redacció cada ú va tenir el seu paper: Xirinacs a favor dels referendums, Solé Tura (PCE-PSUC) en contra.
En Solé Tura, quan ho creguè convenient, canvià de partit i grup parlamentari... i aqui pau i allà gloria.
Sobre els cops d'estat (no reeixits?), crec que tenen bastant a dir els socialistes (socialistes espanyols i catalans, una setmana abans del 23-F, van tindre una "trobada" a la costa catalana, a casa d'un polític català, amb militars, entre altres l'Armada). Però bé, com sempre passa en aquest país: això no toca, que la mèmoria quan no és curta és incomoda.
peremerono |
dimecres, 10 de març de 2010 | 14:00h
Queda clar quin va ser el paper de'n Xirinacs i d'en Solé Tura, a la Comissió Constitucional. Això ningú no ho pot canviar.
Els cops militars fracassats, varen tenir, com tothom sap, uns efectes polítics ben clars i concrets. No foren reeixits perquè, contràriament al que volien els seus promotors, aquí no s'hi va reinstaurar cap nova dictadura, i vivim en un estat democràtic com el dels països del nostre entorn.
I ell com a portaveu, tenien una posició fixada, unitària, no pas de caràcter personal, per tal de facilitar-ne un consens en temes bàsics i tirar endavant un text constitucional amb ampli suport polític, i per tant social.
Les mancances del text, són prou sabudes per tothom. No ho és pas tant, el recordatori que les feines constitucionals foren estretament observades i tutelades, i no és pas una excusa, per la cúpula militar, la qual demanava que li fóssin enviats determinats redactes i en presentava esmenes de modificació i /o supressió.
Vull dir que, llavors, aquest era el pa que s'hi donava.
I no hi hava soleturas, ni adolfosuarez, ni miquelroca, ni el sumsum corda, capaç d'ultrapassar segons quines línies vermelles.
I malgrat el text, i la Consti, els intents, no reeixits, de rebel.lió militar foren diversos, i alguns, per poc, no varen vèncer.
Cordialment,
Pere
Em referia a la Comissió que es va crear per redactar la Constitución.
D'acord que els militars -no solament la seva cúpula- estaven tutelant tot el cotarro, però això no treu que a la comissió de redacció cada ú va tenir el seu paper: Xirinacs a favor dels referendums, Solé Tura (PCE-PSUC) en contra.
En Solé Tura, quan ho creguè convenient, canvià de partit i grup parlamentari... i aqui pau i allà gloria.
Sobre els cops d'estat (no reeixits?), crec que tenen bastant a dir els socialistes (socialistes espanyols i catalans, una setmana abans del 23-F, van tindre una "trobada" a la costa catalana, a casa d'un polític català, amb militars, entre altres l'Armada). Però bé, com sempre passa en aquest país: això no toca, que la mèmoria quan no és curta és incomoda.
Atentament, rebi salutacions
Els cops militars fracassats, varen tenir, com tothom sap, uns efectes polítics ben clars i concrets. No foren reeixits perquè, contràriament al que volien els seus promotors, aquí no s'hi va reinstaurar cap nova dictadura, i vivim en un estat democràtic com el dels països del nostre entorn.
Cordialment,
Pere