adasi |
dimarts, 9 de març de 2010 | 08:33h
El col·lapse del cap de setmana ens ha deixat muts, sense ganes d'escriure, de veure què passa al món, al món dels valencians, especialment, després de censurar públicament una exposició de fotografies. No eren textos d'opinió, ni editorials, ni articles que tingueren una particular direccionalitat contra ningú: que explicaren realment què passa en la vida política i social valenciana, per exemple. No. Eren imatges de la vida pública i política valenciana, instantànies al segon, al moment just, sense trampa ni cartró. Tampoc no eren fotomuntatges ni treballs estilistes a favor de photoshop. Era la realitat, exclusivament, la realitat valenciana. Però això era massa dur, i excessivament evident per als polítics del PP valencià, que han dit no, que ací governen ells, i són ells qui decideixen la realitat, malgrat les fotografies, els periodistes, la democràcia mateix.Són ells qui fan i desfan gestionen l'economia, la cultura, l'administració, la premsa, la corrupció, els jutges… No, ací potser que m'he passat. Els jutges, no. Ni la premsa. Potser que una part important de la premsa, que necessita de la seua publicitat, de la seua adulació, d'aquella veritat que ells van fent-se com a única opció del viure valencià. N'hi ha que n'han parlat, i n'hi ha que s'han quedat en sllenci, durant el cap de setmana, esperant de veure per on eixirà el pollastre, davant de falles. Davant la festa, els gramàntols del PP trauen cresta, ploma i, si els cal, els regals i les prohibicions per a plaer i goig de milers de fallers i falleres que els riuran les gràcies. El feixisme valencià. El silenci. (ja l'acabaré)
