Veure nevar a Barcelona no és habitual, però tampoc és del tot excepcional. En les gairebé cinc dècades que he viscut en aquesta ciutat, he vist nevar mitja dotzena de vegades. Però sempre fa una certa il·lusió infantil. La nevada d'avui no ha estat gaire llarga, però sí força intensa i, a més, ha coincidit en una hora de la tarda a la qual la gent sol desplaçar-se amunt i avall, perquè surt de l'escola o de la feina i ha de tornar a casa. La foto l'ha fet l'Elena, la meva dona, des del balcó de casa, a la cantonada de la Travessera de Gràcia amb Sardenya, al barri del Camp d'en Grassot, una mica després de dos quarts de sis de la tarda, enfocant cap al Tibidabo. (N'hi ha més)
Jo no tinc per costum moure'm en cotxe per la ciutat, però avui ho he fet i he gaudit de la nevada sense mullar-me ni quedar-me xop de genolls en avall, com sí que han hagut de fer molts barcelonins. Duia el cotxe perquè al migdia havia de desplaçar-me fins a Esplugues i a la tarda fins a Sant Cugat i l'Autònoma. El primer desplaçament l'he fet, però mente dinava a Esplugues, la nevada ha començat a caure amb força, han anunciat per la televisió que a Bellaterra havien cancel·lat les classes i he decidit tornar a Barcelona. L'entrada per la Diagonal a quarts de cinc de la tarda era de pel·lícula, amb els arbres blancs i els estudiants sortint de les facultats i començant a jugar amb la neu. Quan he arribat al despatx, al bell mig de l'Eixample, em pensava que pararia aviat, però anàven passant els minuts i les voreres començaven a acumular gruixos importants. Els companys de feina havien marxat tots i només quedava la Sònia, que havia d'anar fins a Sants. Així que he tornat a agafar el cotxe i l'he portada a Sants, en el moment que la ciutat ja no tenia autobusos circulant (eren quarts de set) i encara nevava copiosament. M'ha costat una mica però he arribat a Sants i he tornat a creuar l'Eixample fins a casa meva, a Gràcia, sense excessius problemes, només la precaució de circular a poc a poc i no fer frenades brusques. Els vianants eren els que s'ho passaven pitjor, perquè les voreres eren veritables bassals i creuar els carrers una veritable proesa.
Una nota periodística final: la cobertura del temporal per part de les ràdios (tant RAC1 com Catalunya Ràdio, que són les dues que anava escoltant en el cotxe) ha estat molt completa i professional. Fins i tot el programa de la Còppulo, que no em sol agradar gaire, avui sonava bé i t'enganxava.
El dilluns d´autos, de la gran nevada, un servidor es va quedar sense poder desplaçar-se a casa seva a Girona. Com uns quants miler més de ciutadans desinformats ens vam tenir que espavilar per fer nit a la capital. Mentre, a Girona, a casa meva, la Teresa, la meva dona i els meus dos nins, van passar la nit sense llum, telefon fixa, telefon mòvil, ni gas...una nit, que els hi va semblar tota una vida... imagina´t els que porten tres nits sense llum. Ho trobo tremendo, culpidor i lo pitjor que és tercermundista... vivim en un país tercemundista on els govern es ineficaç absolutament i que tenim sort que encara avui, la gent és solidaria amb la gent.
Vaig viure en la meva pell l'apagada del juliol del 2007 a Barcelona i em va semblar molt dura. I això que era estiu... M'imagino el fred que deuen haver passat milers de persones a les comarques gironines... Ànims! Moltes gràcies per deixar el teu comentari i una abraçada ben forta! Joan
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Veure nevar a Barcelona no és habitual, però tampoc és del tot excepcional. En les gairebé cinc dècades que he viscut en aquesta ciutat, he vist nevar mitja dotzena de vegades. Però sempre fa una certa il·lusió infantil. La nevada d'avui no ha estat gaire llarga, però sí força intensa i, a més, ha coincidit en una hora de la tarda a la qual la gent sol desplaçar-se amunt i avall, perquè surt de l'escola o de la feina i ha de tornar a casa. La foto l'ha fet l'Elena, la meva dona, des del balcó de casa, a la cantonada de la Travessera de Gràcia amb Sardenya, al barri del Camp d'en Grassot, una mica després de dos quarts de sis de la tarda, enfocant cap al Tibidabo.
Estimat Joan,
El dilluns d´autos, de la gran nevada, un servidor es va quedar sense poder desplaçar-se a casa seva a Girona. Com uns quants miler més de ciutadans desinformats ens vam tenir que espavilar per fer nit a la capital. Mentre, a Girona, a casa meva, la Teresa, la meva dona i els meus dos nins, van passar la nit sense llum, telefon fixa, telefon mòvil, ni gas...una nit, que els hi va semblar tota una vida... imagina´t els que porten tres nits sense llum. Ho trobo tremendo, culpidor i lo pitjor que és tercermundista... vivim en un país tercemundista on els govern es ineficaç absolutament i que tenim sort que encara avui, la gent és solidaria amb la gent.
Joan