En les Corts Españoles. En 1946 l'Organització de Nacions Unides, seguint la resolució de l'assemblea general del 9 de febrer, insta els seus estats membres a que abandonen tota relació diplomàtica amb Espanya i que retiren els seus ambaixadors. Feu gran el retall de paper de diari i llegiu-lo. En riureu.
El que no sabien els pobres incauts de l'ONU en aprovar aquesta resolució, és el tros de mise en scène que provocava. Si més no, el sr. Esteban Bilbao era un gran actor. Aquells d'ara són putapènics i sense gens de gràcia. Encara que conserven las "hidalguía vs-ergo sum Guia dels fills d'algú"....seria la traducció, no?.
Almenys aquells no gastaven ni autobusos ni paelles, ni IVA's, ni Loapes, lofca's, Tribunals Constitucionals, Garzons, etc.... El teatre aquell era d'un nivell superior a l'actual. Ni anòmals (entengueu-me, de nivell dessota de la mitjana) de casa bé en defensa de les essències nazionals: paella i sevillanes. Precisament, dos símbols manllevats o robats a sengles colònies. La decadència del teatre español és un fet. Ergo : Ezpaña, zin tiatro -nazioná-...; no é nâ!
perquè les fotos i alguna cosa del text eren d'un altre bloc que no era el teu. Gràcies per la informació. És molt bo, eh! El teu vull dir... Salutacions cordials
josepblesa |
dimecres, 17 de març de 2010 | 10:30h
També ´s una manera a lalrga distància temporal anar apropant aquells pasïos dictatorials al debat i no deixar-los en estat d'incomunicació, donc, al seu interior, elñs perjudicats són els seus habitant sotmessos.
Això que ens has regalat avui és sensacional! Quin discurs! No sé si fins i tot és superior a les proclames de Girón de Velasco. Record una exposició al Palacio de Cristal del Retiro fa molts anys, on s'hi presentaven unes imatges de Girón: era un discurs d'una poesia frenètica, d'una expressivitat fantàstica. Em queda sempre un dubte: s'ho creien ells mateixos? Jo he arribat a la conclussió que sí: no es pot parlar així sense creure allò que es diu! Mon pare fou testimoni d'un discurs d'Alejandro Rodríguez de Valcárcel al balcó de l'Ajuntament del poble, i va quedar astorat. L'escepticisme també els arribà, és clar, però només a Ridruejo i companyia. Intentar entendre la història -la més pròxima a la nostra vida, sobretot- és una experiència necessària.
Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
http://historiasconhistoria.es/2010/03/05/vaya-genio-que-gasta-el-presidente.php
Salutacions cordials
Altra cosa: Com ha canviat l'ONU. Ara qualsevol dictador hi te veu...
Una abraçada.