Amnistia Internacional, amb motiu del dia de la dona, proposa una campanya per demanar al govern sudanès que posi fi a la barbaritat , de castigar amb 40 fuetades les nenes i dones que gosin vestir pantalons. Es tracta d'una sanció legal per “portar robes obscenes". Ser dona i tenir dret a vestir amb llibertat no és un fet universal ni tampoc tradicional. No fa tant, el debat sobre l'ús dels pantalons per part de les dones occidentals era present en moltes de les nostres cases. També a la meva. (segueix)L'ús dels pantalons, tradicionalment masculins, per part de les dones de l'estat espanyol, va ser una autèntica revolució entre els 60 i 70, i els arguments i posicionaments a favor i en contra eren motiu de pol·lèmica en molts cercles catòlics, també en els cercles en què es movien les persones de l'edat dels meus pares, quan jo era petita. Els tinc presents. Encara recordo algunes celebracions religioses en què no era ben vist que les dones portessin pantalons, en algunes podien estar fins i tot prohibits: hi havia un pensament estret que considerava que això anava en contra els preceptes i moral cristianes, absurdament.
A la meva mare li va costar força acceptar els pantalons com a vestimenta femenina, però s'hi va haver d'adaptar: la moda dels texans, pana i "pell de préssec" va dominar el vestuari de les seves tres filles adolescents. De tot això ja en fa unes quantes dècades, però ara, a 2010, conec dues joves pakistaneses que viuen a Badalona, que vesteixen habitualment amb pantalons texans i tenen alguns problemes per fer-ho. Malgrat els seus pares ho troben bé, a altres persones de la seva "comunitat" no els agrada, i les titllen de males persones per culpa del vestuari. Hi ha persones de ment estreta que consideren que portar pantalons va en contra els preceptes islàmics, absurdament, i per això han retirat la salutació a les joves, malparlen d'elles i no les deixen relacionar-se amb llurs filles.
El dret a la lliure vestimenta pot semblar un dret menor. Però no ho és. Més enllà de les convencions socials que ens poden condicionar a certs codis en les formes de vestir, i més enllà de l'acceptació o no - voluntàriament - d'aquestes normes, per sobre de tot la llibertat en l'ús del vestuari i els ornaments personals hauria d'estar totalment garantit. El dret a la llibertat i el dret a no ser jutjat per prejudicis i perjudicis al voltant de la vestimenta, sigui quina sigui: siguin uns texans o un mocador. Sigui una mini faldilla o una xil·laba.
A la meva mare li va costar força acceptar els pantalons com a vestimenta femenina, però s'hi va haver d'adaptar: la moda dels texans, pana i "pell de préssec" va dominar el vestuari de les seves tres filles adolescents. De tot això ja en fa unes quantes dècades, però ara, a 2010, conec dues joves pakistaneses que viuen a Badalona, que vesteixen habitualment amb pantalons texans i tenen alguns problemes per fer-ho. Malgrat els seus pares ho troben bé, a altres persones de la seva "comunitat" no els agrada, i les titllen de males persones per culpa del vestuari. Hi ha persones de ment estreta que consideren que portar pantalons va en contra els preceptes islàmics, absurdament, i per això han retirat la salutació a les joves, malparlen d'elles i no les deixen relacionar-se amb llurs filles.
El dret a la lliure vestimenta pot semblar un dret menor. Però no ho és. Més enllà de les convencions socials que ens poden condicionar a certs codis en les formes de vestir, i més enllà de l'acceptació o no - voluntàriament - d'aquestes normes, per sobre de tot la llibertat en l'ús del vestuari i els ornaments personals hauria d'estar totalment garantit. El dret a la llibertat i el dret a no ser jutjat per prejudicis i perjudicis al voltant de la vestimenta, sigui quina sigui: siguin uns texans o un mocador. Sigui una mini faldilla o una xil·laba.
