2.1. DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ.
Les quatre capelles del costat de l’epístola són dedicades a: La Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa, situada sobre el mur dels peus, la segona és l’atri d’accés de la portada lateral de la plaça de St. Llorenç. La tercera dedicada a la Immaculada Concepció, i la quarta al Crist dels navegants, recolzada gairebé, sobre l’accés al campanar. Estan separades, de la nau principal, per arcs formers de mig punt. I són cobertes per voltes bufades de maó en pla.
La intervenció de 1908 va suposar una intervenció molt important que modificà l’estructura i el concepte espacial de l’església en realitzar una capella de la Comunió dedicada a Sant Antoni de Pàdua, que discorre paral·lelament a la nau principal. Des dels peus fins a la sagristia.
Desapareixent les capelles del costat de l’Evangeli. Restant aquestes com a simples passos a la dita capella rectangular, inserint-se alhora quatre capelletes de menor fondària que les de l’Epístola, començant des dels peus tenim les dedicades a: la primera a la Mare de Déu del Castell (patrona de Cullera) amb pintures de Bellver i Cardells, la segona........., la tercera a sant Josep (patró de la ciutat) i la quarta a .........................
La sagristia s’organitza segons planta rectangular entre l’altar de la capella de la comunió dedicada a sant Antoni i el mur de separació del carreró del Sagrari de Sant Llorenç. Segurament feta sobre la base de l’antic campanar gòtic que enderrocà a l’any 1680, l’obrer de vila Llorenç Cassanya. Que és recollit per les vistes de Wijngaerde (1563) i Manceli (1608).
Sobre les voltes de canó de la nau principal de l’església hi ha quatre ovals, una a cada tram, on s’insereix una pintura al fresc al·lusiva al martirologi de sant Llorenç (procedents, segurament, de la Llegenda Daurada de Giacomo della Voragine).
De tots els llavors i aleshores. Des de la Contrareforma en aquest ciutat no hi hagut art d'avantguarda. Ens movem en un medi social molt estàtic, que sols té reflex quan està molt treballat per uns altres. És la manera de ser nostra. Estantissa. Sols quan s'emigra a d'altres contrades hi ha bons resultats dels propis en art contemporani de l'època que siga.
Una abraçada.
PS: això ho vaig detectar fa uns 30 anys però les condicions econòmiques dels pares em van fer romandre-hi. El bitllet cap a Austràlia el tenia gairebé demanat.