La veim de perfil, els ulls que miren d’amagat cap a l’esquerra, ajudats per un lleu moviment de la cara. Mira però no vol ser mirada, i les mans li cauen com si no sabés el que n'ha de fer. El fotògraf –Tolo Ramón- ha demostrat un coneixement profund del significat del retrat, i ens ha transmès una imatge que és un resum de la política dels darrers vint-i-cinc anys a les Illes Balears: la mirada d’esquitllentes de qui es mou cercant les escletxes, i sobretot les fronteres, de les normes. Una bona fotografia pot arribar fins i tot molt més enllà del cinema, perquè sovint el moviment ens impedeix veure l’essència d’una actitud, que es manifesta molt millor en el repòs: uns ulls que no es volen exposar a la transparència d’una mirada lliure, que no gosen mirar de front; un cos, que tot i la seva aparent indiferència ens mostra allò que intenta amagar. Les mans han perdut força, i és possible que la ferida sia ja un signe entrevist en el seu interior: no hi ha res a fer, tot és qüestió de dies, per ventura d’unes poques hores, i ho sap amb absoluta certesa. El lector del reportatge va botant del text a la fotografia, per intentar extreure’n, de cada frase, una confirmació d’allò que llegeix en la mirada de la presidenta, algun sentit ocult, més o menys críptic, o per intentar entreveure detalls que les paraules no són capaces de transmetre, ja que una bona fotografia mostra significacions profundes, sobretot si la persona que veim retratada és tan coneguda de tots que forma part de la nostra experiència col·lectiva.
Motiu:
Retrat de Maria Antònia Munar, en el diari El País (7 de març de 2010). L’autor de la fotografia és Tolo Ramón, i forma part del reportatge “Confesión y ‘vendetta’ balear”, de Luis Gómez / Andreu Manresa.
