carme.laura |
dimarts, 9 de març de 2010 | 08:54h
Herrera, el líder ecosocialista català, es plany de la seva estatura política, vol tenir més vots a Catalunya i vol tenr-los per oferir-los al PSC-PSOE i fer possible el Govern tripartit III. La compra-venda és una ambició legítima. És l'única oportunitat d'IC-V de ser visible en un Govern.
Però aquesta ambició ha fet perdre la catalanitat i l'internacionalisme a Herrera. Creu que IC-V ha tocat sostre, admet implícitament que és un partit testimonial d'una esquerra verda amb poc seguidors a Catalunya car són pocs en l'àmbit dels treballadors ("els barris obrers" els anomena Herrera) i pocs en l'intel·lectual. IC-V ha mirat sorprenentment enrera cercant la causa de la desafecció : amb 30 anys de retard s'ha adonat que el PSC-PSOE ocupa el terreny que hauria pogut ser seu. Sant Feliu de Llobregat i el Prat, amb uns alcaldes irrepetibles, els induïren a error, els amagaven amb el seu color roig light el paisatge rosa del neosocialisme catalano espanyol.
Herrera ha seguit mirant enrera i hi ha trobat la solució al seu mal : no cal a l'esquerra ecosocialista catalana un discurs contemporani sense els previsibles tòpics pseudo-radicals i el vocabulari conegut, no li cal un discurs amb idees renovadores, no li cal, creu Herrera, una mirada nacional catalana jove i valenta i un punt visionària. Herrera creu, amb encarcarat immobilisme, que els treballadors catalans volen partits espanyols, sembla no saber quin partit català ha guanyat totes les eleccions nacionals. Confón Catalunya amb Espanya, eleccions nacionals amb eleccions espanyoles.
El líder ecosocialista, soci apèndix d'un partit catalanoespanyol, desitjaria convertir-se en un soci apèndix d'un partit espanyol, un pas més en la seva deriva. Voldria jugar a Catalunya el mateix partit en el mateix camp de joc del PSOE. Imagina Herrera que la paraula Espanya sedueix els catalans com a ell l'ha seduït en la seva llarga estada al Congrés de Diputats. Altres companys de partit pensen diferent, creuen que un nou discurs verd seria possible, pensat i dit genuïnament en català, lluny d'argumentaris obsolets i la cantarella coneguda.
Les paraules d'Herrera són les de la derrota.
El líder ecosocialista, soci apèndix d'un partit catalanoespanyol, desitjaria convertir-se en un soci apèndix d'un partit espanyol, un pas més en la seva deriva. Voldria jugar a Catalunya el mateix partit en el mateix camp de joc del PSOE. Imagina Herrera que la paraula Espanya sedueix els catalans com a ell l'ha seduït en la seva llarga estada al Congrés de Diputats. Altres companys de partit pensen diferent, creuen que un nou discurs verd seria possible, pensat i dit genuïnament en català, lluny d'argumentaris obsolets i la cantarella coneguda.
Les paraules d'Herrera són les de la derrota.
A banda, tenen sempre la disjuntiva que només poden governar amb el PSC però alhora vigilar que no els acabi fagocitant....