Per Joan LLadóDiumenge havent dinat, vaig agafar la bici de carretera per anar a fer un tomb. Vaig voler tornar a Hortsavinyà però aquesta vegada sense desfer el camí d'anada i un xic paorós per si em trobaria, després de les pluges, la pista molt malmesa. La pujada de Calella per la carretera és molt tranquil·la i quan s'acaba l'asfalt, al Coll de l'Era d'en Mora, el pendent minva un xic. Les meves pors per l'estat de la pista s'esvaneixen, la trobo com sempre, molt llisa fins el Collet de Sant Andreu i el dels Tres Termes i fins i tot fins la Font dels Amics (1h.10'). He estat a punt d'aturar-m'hi però he resistit.
A partir d'aquí s'hi troben un xic més de pedres, però sense que en
dificultin l'ascensió tot i ser en fort pendent. Fins la petita
urbanització de les Mimoses, abans de baixar al Coll de Can Benet, es fa
el tram més dur de pujada. Quan arribo al coll, pateixo pel temps que
em resta de llum per la tornada i a més, m'he deixat el llum vermell.
Però el pensament de prendre la pista de Sant Martí i baixar a Sant
Celoni per guanyar temps el deixo córrer: no sé com estarà de ciclable.
Baixo cap a Hortsavinyà i continuo la ruta que tenia prevista fins a Tordera. Passo per can Pica, i sense arribar a Hortsavinyà, enfilo fins el Coll de Palomeres. Un parell de beteteros que em veuen des de dalt em xiulen i m'engresquen quan faig els darrers metres; se'n fan creus de veure'm pujar amb aquelles rodes:
-D'on véns?
-De Mataró.
-Qui em va parir! Pujar fins aquí amb aquesta bici...
-Home, té el seu al·licient.
-¿?
Mentre baixem plegats per la pista de Sant LLop, els pregunto:
-Com és que baixeu per aquí? Que ho faci jo, encara... Que no teniu un corriolet trialer per baixar fins a Tordera?
-Si, si que n'hi ha però el company no té experiència.
-Ah!
N'havia de tenir molt poca perquè l'havíem d'anar esperant tot baixant per la pista i baixant per aquí, de segur que no en sabrà mai.
Un quilòmetre i mig passat el Mallol, sota la Roca-Rossa, on comença l'asfalt fins a Tordera, els deixo i comença la contra-rellotge, és un quart i mig de sis. Em resta arribar a Tordera i tota la nacional fins a casa sense gaire llum. Passo Calella que són un quart i mig de set. Les vàlvules són a punt de petar. A Arenys comença a caure un gotim: ai, ai, ai. Res, arribo a casa tres hores justes després d'haver sortit, quan falten vint minuts per les set. Us asseguro que no em tornaré a deixar el llum, quin patiment!
Us recomano aquest tomb i si pot ser, acabeu-lo pel Vallès. És collonut de debò.
Baixo cap a Hortsavinyà i continuo la ruta que tenia prevista fins a Tordera. Passo per can Pica, i sense arribar a Hortsavinyà, enfilo fins el Coll de Palomeres. Un parell de beteteros que em veuen des de dalt em xiulen i m'engresquen quan faig els darrers metres; se'n fan creus de veure'm pujar amb aquelles rodes:
-D'on véns?
-De Mataró.
-Qui em va parir! Pujar fins aquí amb aquesta bici...
-Home, té el seu al·licient.
-¿?
Mentre baixem plegats per la pista de Sant LLop, els pregunto:
-Com és que baixeu per aquí? Que ho faci jo, encara... Que no teniu un corriolet trialer per baixar fins a Tordera?
-Si, si que n'hi ha però el company no té experiència.
-Ah!
N'havia de tenir molt poca perquè l'havíem d'anar esperant tot baixant per la pista i baixant per aquí, de segur que no en sabrà mai.
Un quilòmetre i mig passat el Mallol, sota la Roca-Rossa, on comença l'asfalt fins a Tordera, els deixo i comença la contra-rellotge, és un quart i mig de sis. Em resta arribar a Tordera i tota la nacional fins a casa sense gaire llum. Passo Calella que són un quart i mig de set. Les vàlvules són a punt de petar. A Arenys comença a caure un gotim: ai, ai, ai. Res, arribo a casa tres hores justes després d'haver sortit, quan falten vint minuts per les set. Us asseguro que no em tornaré a deixar el llum, quin patiment!
Us recomano aquest tomb i si pot ser, acabeu-lo pel Vallès. És collonut de debò.
A reveure,
Joan
Distància recorreguda: 84 km.
Desnivell + acum.: 910 m.
L'enllaç de la ruta: clica aquí.
