Per Joan LLadóDimecres va fer mal temps i no vam poder sortir amb les frontals. Fa dies que pensem amb el Mamalló que no pot sortir mai de nit i ja fa temps que buscàvem un divendres per ell i pels que no són habituals. Doncs vaaaaa... El secretari, el Nét de la Trini, s'encarregà de reservar taula a Can Víctor de Canyamars.
Doncs divendres a les vuit del vespre ens vam trobar a la Plaça, n'érem
nou: en Valentí, l'Anscari, en Ferran, l'Oriol, en Martí, en Giovanni,
en Carles, l'Albert i jo. No podíem fer massa filigranes perquè cap a
les deu ens esperàven a taula, així és que decidim d'anar per feina i
pujar per can Flaquer, la cabana dels Caçadors, la cornisa fins a can
Bruguera, font de n'Oms, cal Gaig i baixem la Guerra de les Galàxies,
que mai més ben dit, pels arbres que hi ha estesos per terra, sembla que
una gran batalla hi hagi esdevingut. Per fer temps, fem el camí dels
burros i l'enfilada a la bassa de can Gel i alguns, per arrodonir-ho
abans de sopar, el baixador de la línia elèctrica que està més potable
que mai, fins la riera de Canyamars.
Molt bon i copiós sopar amb l'amenització final d'uns xupitos fresquets per agafar "embranzida".
Després de les celebracions, toca agafar la bici. Pugem amb "tranquil·litat" fins la bassa de can Gel i baixem esperitats la trialera fins la pista de can Rimbles.
Al fons de la vall hi fa fred i calents com hem sortit del restaurant, encara ho notem més. Anem tocant la flauta fins a can LLibre i allí comença l'ascenció. La sang que necessita el nostre estómac per païr la pastarada la distraiem amb l'esforç de la pujada i arribem a la cornisa, a la Plana d'en Pere de la Pepa, amb el reactor a punt d'esclatar. Aigua ben freda per refrigerar-lo! A voltes, el nostre raciocini es perd pel camí.
Pugem al Coll de Roca Martina pels Plans de can Xerrac i a tocar de can Bruguera, on en Giovanni se'ns acomiada i no discutirem pas perquè, comencem el descens que ens preparà en Jordi pel Torrent del Pixador dels Ases fins a can Marquès. Divertit, divertit de debò.
Molt bon i copiós sopar amb l'amenització final d'uns xupitos fresquets per agafar "embranzida".
Després de les celebracions, toca agafar la bici. Pugem amb "tranquil·litat" fins la bassa de can Gel i baixem esperitats la trialera fins la pista de can Rimbles.
Al fons de la vall hi fa fred i calents com hem sortit del restaurant, encara ho notem més. Anem tocant la flauta fins a can LLibre i allí comença l'ascenció. La sang que necessita el nostre estómac per païr la pastarada la distraiem amb l'esforç de la pujada i arribem a la cornisa, a la Plana d'en Pere de la Pepa, amb el reactor a punt d'esclatar. Aigua ben freda per refrigerar-lo! A voltes, el nostre raciocini es perd pel camí.
Pugem al Coll de Roca Martina pels Plans de can Xerrac i a tocar de can Bruguera, on en Giovanni se'ns acomiada i no discutirem pas perquè, comencem el descens que ens preparà en Jordi pel Torrent del Pixador dels Ases fins a can Marquès. Divertit, divertit de debò.
Bona nit a tothom,
Joan
Les fotos d'en Joan: clica aquí.
A més, si hagués seguit amb vosaltres fins avall, m' hauría tocat després pujar fins a casa (20 minuts més cap amunt). Clar, a vosaltres aixó no us afecta....i, per acabar-ho, encar em tocaba treure tot el fang de la Canotrale de SBR, ja que tenía que tornar-la l' endemà a les 9.
Ho se, em vaig perdre l' estrena del nou corriol d' en Jordi, pero ja hi tornarem. Ara sí, prometo que la propera vegada beuré només colacau calent!
Ja ho sabia que havies plegat per això, però volia ser discret... En qualsevol cas, s'agraeix la teva franquesa. Et perdono que no hagueres baixat perquè havies de tornar fins a casa teva, però no per haver de netejar la bici. Va home, va!
Pistons