rpala |
dilluns, 8 de març de 2010 | 10:35h
Si una cosa tenen en comú moltes de les propostes musicals de qualitat que estan sacsejant l'escena catalana –es moguin en l'àmbit del pop, la cançó d'autor o, en el cas que ens ocupa, del hip-hop– és que han entès a la perfecció una nova lògica de consum cultural que va guanyant adeptes. Si cada cop és més normal que, quan anem comprar verdura o formatge, recelem de les grans superfícies impersonals i prioritzem la producció ecològica, feta des del territori, a petita escala i amb gust i passió, amb la música passa una cosa semblant: cada cop més el públic recela dels grups transgènics i impersonals i simpatitza amb projectes que prioritzen la qualitat per sobre de la rendibilitat express i, potser per això, amb el temps arriben a ser sostenibles. [Més]
Aquest és el paradigma que expressa a la perfecció la cançó d'At Versaris No és vendre, dedicada a certes empreses discogràfiques i artistes fast food
entestats a perpetuar models caducs. Un tema que, tot i que no ha estat
mai gravat en cap disc, La [2] d'Apolo, plena a rebentar, va corejar de
principi a fi seguint el flow dels rimadors Pau Llonch i Rodrigo Laviña. És una de les moltes cançons que els dos rapers han recuperat per al xou Per principis elegants, l'experiment de fusió de jazz, rock i hip-hop
que han treballat colze amb colze amb Asstrio. Els dos grups van
col·laborar per primer cop en un escenari de forma gairebé accidental
l'estiu de 2008 al Festival Mas i Mas i van repetir l'experiència al
cicle Expressió Directa de 2009. La feliç trobada va cristal·litzar en dues col·laboracions d'Asstrio al segon disc d'At Versaris, A cada passa, i ara en un espectacle conjunt d'alt voltatge que uneix jazz, rock, electrònica i hip-hop.
Amb la sòlida base que els proporcionen l'incisiu guitarrista Santi Careta, l'hipnòtic teclista Arecio Smith i l'atòmic bateria Santi Serratosa, les rimes d'At Versaris prenen cos i guanyen lucidesa i pulcritud. Cançons com Orfes d'occident, Quan tornis i Itinerari solidari sonen més fresques, en alguns moments amb aquelles pinzellades de ragga que Rodrigo Laviña ja havia practicat al capdavant de Pirat's Sound Sistema, i d'altres aproximant-se a les sonoritats més tralleres que Pau Llonch ja havia treballat amb projectes com Batzak. Capítol a part per a les més intimistes Vudú particular i El meu paradís, on els dos versadors es mostren capaços d'aportar matisos i registres que fins ara no els coneixíem, o Hem de millorar, amarada de soul amb la veu de Sara Pi. Els dos grups també reten tribut a referents comuns com Rage Against the Machine, amb una versió de Bullet in your Head amb apunts de surf i bossa nova.
Més enllà de les imprecisions puntuals d'una estrena on encara cal acabar d'engreixar alguns mecanismes, At Versaris i Asstrio es van mostrar pletòrics en un espectacle que torna a demostrar que les coses importants que passen en la música d'aquest país no es gesten en cap laboratori discogràfic.
[Crònica del concert d'At Versaris i Asstrio a La [2] el passat 4 de març de 2010, publicada al diari El Punt]
Amb la sòlida base que els proporcionen l'incisiu guitarrista Santi Careta, l'hipnòtic teclista Arecio Smith i l'atòmic bateria Santi Serratosa, les rimes d'At Versaris prenen cos i guanyen lucidesa i pulcritud. Cançons com Orfes d'occident, Quan tornis i Itinerari solidari sonen més fresques, en alguns moments amb aquelles pinzellades de ragga que Rodrigo Laviña ja havia practicat al capdavant de Pirat's Sound Sistema, i d'altres aproximant-se a les sonoritats més tralleres que Pau Llonch ja havia treballat amb projectes com Batzak. Capítol a part per a les més intimistes Vudú particular i El meu paradís, on els dos versadors es mostren capaços d'aportar matisos i registres que fins ara no els coneixíem, o Hem de millorar, amarada de soul amb la veu de Sara Pi. Els dos grups també reten tribut a referents comuns com Rage Against the Machine, amb una versió de Bullet in your Head amb apunts de surf i bossa nova.
Més enllà de les imprecisions puntuals d'una estrena on encara cal acabar d'engreixar alguns mecanismes, At Versaris i Asstrio es van mostrar pletòrics en un espectacle que torna a demostrar que les coses importants que passen en la música d'aquest país no es gesten en cap laboratori discogràfic.
[Crònica del concert d'At Versaris i Asstrio a La [2] el passat 4 de març de 2010, publicada al diari El Punt]
I deixem afegir que hi ha alguns periodistes que amb la seva dosi de militància-vocacional ens ajuden a entendre i, sobretot, a DIFONDRE