He sigut usuari del metro de Barcelona des de sempre, encara que últimament hi vaig menys sobretot perquè treballo fora de la ciutat.
Ara l'agafo especialment els caps de setmana i sempre em trobo amb curiositats sorprenents, algunes de les quals són greus i fàcilment esmenables.
Faré unes quantes preguntes a l'aire, a veure si les llegeix algun responsable de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i posen fil a l'agulla:
- Per què a dues parades de la línia blava, la 5, (Maragall i Virrei Amat) no s'avisa que la distància entre el vagó i l'andana és superior a la d'altres estacions i hi ha perill de caiguda? A Londres t'avisen constantment amb el famós Mind the gap (vigila la distància, en traducció lliure meva). Al metro de Madrid t'avisen quan arribes a alguna estació d'aquest estil. A París també està indicat correctament. Tant costa posar unes enganxines o avisar per altaveu quan arribes a aquestes estacions?
- Avui m'he quedat esmaperdut quan per l'altaveu que anuncia les parades s'ha sentit: "Propera parada...Alfons Deu". M'he quedat garratibat. Des de quan anuncien Alfons X de la línia 4, la groga, amb el nom del número 10? Si és des de sempre que l'anomenen així, és encara més greu i us asseguro que mai m'havia fixat. Si us plau, canviïn-ho, això, pel de Alfons Desè o encara que sigui més lleig pel de Alfons Dècim. Penseu una mica: li diem a l'antic papa de Roma Juan Pau Dos? O al sinistre Felip V li diem Felip Cinc? Només faltaria que ara haguéssim de dir al Borbó Juan Carlos U o Un. Com a mínim li podrien dir a la parada Alfons el Savi.
-Per què no es netegen els vagons els diumenges al matí? Més tenint en compte que la nit de dissabte hi ha metro tota la nit. A partir de les 3 de la matinada o quarts de 4 allò no és el Metro de Barcelona, és l'antic Far-west americà. Corres el risc que algú et vomiti les sabates, que algú et fumi a la cara o, fins i tot, que intentin assetjar la teva parella. Fins aquí tot normal, és la llei de la selva i has de sobreviure, però...I diumenge al matí? No volem ni hem d'acceptar que encara puguis trepitjar la trallada de l'energumen, conviure amb les burilles dels fumadors i altres papers de dubtosa procedència que apareixen pels vagons o infectar-te amb alguna malaltia pels efluvis que s'hi respiren...
S'admeten més preguntes i curiositats sorprenents a veure si entre tots i totes podem millorar el transport metropolità de la ciutat (ja que les autoritats no ho fan).
Amic Sergi, voltant per aquests mons, quan torno a casa, el Metro i el bus, els trobo absolutament meravellosos i millor que en Ciutats, anomenades 'de culte', organitzades, capdavanteres ... de vegades som tan i tan primmirats i tan exigents amb nosaltres mateixos .... Recordo tantes vegades haver estat dins el metro de Londres, línia Northern, deu, vint minuts parats sense que ningú ens digués res de res o pujar tantes i tantes escales al metro de Paris carregada amb la maleta plena de papers per anar a fer visites, ni una trista escala automàtica, o vomiteres dins els vagons ... però el mon, la gent son així i cercar la perfecció és difícil i potser a Singapore volen ser tan perfectes, que quan passeges per un barri atrotinat, saltes d'alegria i t'agrada ... ''wow no existeix la perfecció ' ....
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
