De Suïssa estant:
"(...) Els que no estan d’acord amb les posicions de la senyora Díez, que suposo i espero que siguin molts, podien no anar a la conferencia o anar-hi i en el torn de preguntes posar les coses clares. El camí de les escridassades i la violència no és el correcte, sobretot quan les urnes tenen la boca oberta perquè tothom posi la papereta que vulgui. (...)"
Comento:
"Penso que tens raó, i que a més de tenir millor informació sobre les idees polítiques que defensa la senyora Rosa Díez, si a la conferència se li plantegessin preguntes, milloraríem la comprensió del què passa, i tindríem algun que altre benefici.
Penso en que es pogués respondre i anotar el que sosté, qüestionar-ho allà on es pugui si no ho vols acceptar, comentar-ho, i recordar-ho per quan calgui contrast (amb el que facin políticament, o amb coses que ens sembli hi ha xoc, per alguna anàlisi).
No tinc notícia de quines coses va explicar, i la notícia són els aldarulls. Aquí tindríem un altre benefici si es planteja la discrepància enraonada. Sí que la he escoltat al matí a Ràdio4, trobo discutible la seva consideració de què és fer política, i també anotaria que sosté que els referèndums per la independència que estem fent "són una anècdota".
Ho ha repetit un parell de vegades al menys, seguit de la cantarella de que són, a més, coses que "a la gent no importen" i "nosaltres (diu Rosa Díez), els polítics, ens hem de preocupar del què importa a la gent".
El primer vot a Arenys de Munt
A una conferència li podríem preguntar, aleshores: en quines coses es basa la seva afirmació de que sap "el què importa a la gent"? És olfacte? Anàlisi d'observacions curoses? Algun estudi que pot presentar a contrast? És malevolència? Quina cosa n'afegeix a la realitat que vol vendre perquè el pes d'aquests referèndums passi a ser "anècdota" (que en diu en to despectiu, de res d'importància)? Ho recordarà d'aquí una mica, i acceptarà que o es va equivocar o declarava coses amb mala fe? Ho recordarem? O seguirem amb sorolls i que la diguin grossa qui vulgui i no passa res? És esgotador, trobo."
I tenim maneres de mostrar-li, així com força material per donar informació a l'auditori, detall i detalls de la importància, de les importàncies, o importància a diferents bandes que tenen aquests referèndums.
A diferents bandes. Un parell de pes els trobareu a les dades i anàlisi que ens ofereix Xavier Mir a: Llavaneres, una setmana després del 28-F, com a exemple i en trobem molts, li podem adreçar a qui ho pretèn negar.
"Sant Andreu de Llavaneres, aquest municipi del Maresme amb fama de benestant, acomodat i fins "pepero" a causa dels anys d'alcaldia de Víctor Ros, va fer la consulta diumenge passat. 1.067 persones van dir que volen que Catalunya sigui un estat independent. No estem parlant d'un sondeig ni d'una enquesta ni de dades desfasades que calgui actualitzar. Estem parlant de persones de carn i ossos que diumenge passat es van acostar al Casal i van triar una de les cinc meses amb les corresponents urnes que hi havia -la que els oferia un somriure més captivador. D'aquesta dada se'n poden treure unes quantes conclusions. (...)"
Avui fa un any érem deu mil a Brussel·les, anem cap a Ginebra, el referèndum segueix
Em dóna error, Silvia. M'ha surtit tres cops el punyetero! Com a mínim no se'm penja.