vicent |
divendres, 5 de març de 2010 | 17:37h
Sona el telèfon de casa. Des de Cugat.cat em demanen per a parlar de Ramon Barnils ara que s'acosta l'aniversari de la seua mort. La xicota que fa l'entrevista, crec que m'ha dit que es diu Anna, de repent fa una desinència verbal en -e. Ep! tu eres valenciana! De Banyeres de Mariola, que em diu. Una lletra, una -e en comptes d'una -o canvia l'entrevista i acabem parlant del Barnils valencià: Fuster deia que era l'únic del nord. Una lletra només és prou...
PD. Han publicat l'entrevista a la web cugat.cat (la trobareu ací) i la xicota efectivament es diu Anna. Anna Berenguer.
PD. Han publicat l'entrevista a la web cugat.cat (la trobareu ací) i la xicota efectivament es diu Anna. Anna Berenguer.
La burrera, de vegades, se'ns presenta així.
A molta gent ens agrada que faces servir el nostre català per allà dalt i pertot arreu.
Salutacions des de València.
PD.: Demà, com cada diumenge, passaré pel teu poble amb la bici, camí d'Olocau. A la tornada, Canteres, Oronet, girarem cua i a per la paelleta. ;-)
Ara bé, si ets de Banyeres, entrevistar en Partal en català oriental és estrany. Potser no sabia que en Partal és valencià, però això sí que és estranyíssim!
Jo empre expressions, variants dialectals valencianes i fonètica "apitxada" i em sent tant català com un paio que haja nascut al carrer Muntaner.
I la periodista de Banyeres va emprar, si no vaig errat, les desinències verbals valencianes, i en això rau el comentari d'en Partal.
Salut des del sud.
Ara bé, si ets de Banyeres, entrevistar en Partal en català oriental és estrany. Potser no sabia que en Partal és valencià, però això sí que és estranyíssim!