Aquests dies en el Parlament de Catalunya es segueix el procés per la ILP per prohibir les corrides de toros, amb les compareixences favorables i desfavorables, amb una explicació raonada de cada argument, bé, això de raonada es un formalisme, ja que les essències més hispàniques han posat el crit al cel, i han començat la seva feina de barrejar molts temes alhora, i desvirtuar un debat que en principi era i hauria de ser prou clar. Com sempre han pregonat des de les espanyes de no barrejar política i esport, ara s’hauria de dir no barrejar política i tortura animal.
Aquest debat que ara te entretingut al Parlament, què de totes maneres, i degut al seu poc poder decisori no te massa més feina a fer, ha encès les alarmes a l’estat, ja que una de les icones de l’anomenada cultura espanyola pot quedar anul·lada en territori català, i percebries més clar la diferencia entre una cultura i l’altra, cosa que la voluntat uniforme “una grande y libre”, li deien, no pot permetre. La comunitat de Madrid ha decidit començar la declaració com a bé d’interès cultural de les corrides de toros, què posteriorment cada ajuntament haurà de protegir, i les escoles incorporaran als seus programes educatius. Una mesura sorpresa, ja que la festa com l’anomenen, no està en perill en aquests territoris, i a més formar les noves generacions amb la promoció de la tortura animal com un fet normal, no el veig el millor mètode pedagògic, però la paranoia nacionalista espanyola te aquestes coses.
S’han vist els últims dies diferents reaccions, com les de la socialista Leire Pajin, que troba inacceptable que es frivolitzi amb la violència de gènere, i es compari amb els toros, demostra la sensibilitat pel dolor i la tortura d’aquest personatge, o la de Toni Bolaño sempre al Servei del regim, dient que si “es tortura en català, es tortura amb glamour”, suposo amb clara referència als correbous, però amb una diferencia molt clara que no crec l’interessi massa, ja que la seva xenofòbia contra Catalunya l’impedeix veure, que els toros se’ls tortura fins la mort i els correbous no, em sembla que ningú se li acudiria relacionar els dos temes, i menys barrejar temes de sentiment nacional amb la civilització assolida se suposa al segle que vivim, i què impedeix fer segons que.
Les compareixences, per part dels defensors es demana respecte i els antitaurins apel·len a l’ètica i la moral. Destaca el torero Joselito, vinculant la seva espanyolitat amb el fet de ser torero, o l’expert de l’associació de veterinaris Enrique Zaldivar, explicant la lenta agonia que pateixen aquests animals que acaben morint ofegats per la seva pròpia sang, i ha recordat la prohibició a la Unió Europea de les puntes de pica per la seva crueltat. Fins hi tot un filòsof ha dit que els defensors dels toros mostren clar símptoma de poc desenvolupament moral i intel·lectual, cosa que ha indignat alguns polítics. També hi ha hagut una referència clara a la prohibició en el seu dia a les Illes Canàries que no va provocar enrenou, i en canvi ara a Catalunya sí. S’ha insistit des de la part defensora del toreig, en una persecució a la identitat nacional espanyola, arribant a comparar la prohibició amb la censura franquista, i atribuint tot al fanatisme d’uns quants.
En definitiva, el que va començar com una anècdota, i què va arribar al Parlament i va ser votat per la seva tramitació favorablement, ara es interpretat per Espanya i els seus defensors, com una amenaça pràcticament de la seva sobirania, i un atac a la identitat espanyola, amagant el vertader debat de fons, què es la defensa d’uns valors que res tenen a veure amb una festa, ni tradició cultural, sinó amb la barbàrie i la defensa sense complexos de la tortura i el patiment, cosa que demostra la mentalitat dels seus defensors, que només barrejant els temes han trobat arguments falsos, què en el fons amaguen la constatació de que no volen tolerar que res deslligui la identitat espanyola i la catalana, ja va passar amb la persecució amb les seleccions esportives, i ara també passarà amb el que ells anomenen festa nacional.
Una prova més del tarannà d’aquest poble què no tolera cap diferencia, i menys si be de terres catalanes.
designer watches main reason is to save money, but there are other Le
Locle replica watches reasons to buy replicas as well. Genuine high-end
watches can Complicated Timepieces watches cost thousands of dollars.
High quality Swiss Replica watches, on replica Mariner watches Replica Watches, why are so many
people choosing them? The cheap
Invicta watches main reason is to save money, but there are other replica
Ballon Bleu de Cartier reasons to buy replicas as well. Genuine high-end
watches can replica
Omega cost thousands of dollars. High quality Swiss Replica watches, on
replica
Omega Seamaster Planet Ocean Replica Watches, why are so many people
choosing them? The cheap
Jacques Lemans main reason is to save money, but there are other Invicta
Corduba watches reasons to buy replicas as well. Genuine high-end
watches can cheap
Rado Sintra watches cost thousands of dollars. High quality Swiss
Replica watches, on replica watches
Replica Watches, why are so many people choosing them? The IWC IWC
Portofino watches main reason is to save money, but there are other
designer watches reasons to buy replicas as well. Genuine
high-end watches can quality designer
watches cost thousands of dollars. High quality Swiss Replica watches,
on designer watches