L'home és Ricky Falkner. Aquell senyor que es passeja amb roba negra (i abric) amagat sota un barret (tot i que també l'hem vist amb perruca 'y a lo loco'). Ricky Falkner és un nom que apareix en gran quantitat de crèdits de discos sota el titulat de 'productor' (i col·laborador, i guitarrista, i...). El que va guanyar el Premi Joan Trayter dels Premis Enderrock d'alguna edició prou recent com per ser recordada. Sí, Ricky Falkner és co-responsable del brillant so d'Al marge d'un camí (BankRobber, 2010) de Sanjosex, té part de culpa en els discos de Sidonie i Love Of Lesbian, ha fet el cim –Himalaya (Les Petites Coses, 2009)– amb els Anímic, és part del brillant de l'indiscutible emprenta i personalitat dels Sanpedro, també ha estat part implicada en els darrers cafès matiners dels Élena, ha posat el seu toc en el brutal Manual del génere Catastròfic (RGB Suports, 2008) dels Raydibaum, ha contribuït en el so de l'Stat Jònic (Temps Record, 2010) de la Bikimel... I quina és la seva altra cara?
La seva altra cara és una veu. No és ni un nom a uns crèdits, ni una guitarra en segon pla ni un agraïment d'algun músic que diu en directe 'meri Ricky'. La seva altra cara és la veu (i guitarra) al capdavant dels Egon Soda. Un grup que van editar ara fa un any un disc homònim sota el segell Cydonia. Un grup amb cançons tan boniques com "¿Sueñan las ovejas con nosotros?", que L'Abdominable Gallina Nauseabunda (us podeu descarregar el seu abdominable discu aquí) va decidir versionar en una de les fases de la darrera edició del concurs de maquetes Sona 9. Per poc que pugueu, escolteu-los. Perquè si tothom confia amb ell per fer els seus discos, el seu projecte no pot ser en va. Ahir van omplir la Sala Sidecar d'aquella gent que ha compartit
aventures amb ell i té ganes de sentir-lo. No és habitual que toquin en
directe, i efemèrides com aquesta s'han d'aprofitar. Per veure'l i
sentir-lo, al capdavant.
Standstill, Eli, Standstill
Els més grans!!!!!!!!!!