És una fotografía sense més ... núvols blancs, un cel blau, l'horitzó, l'amplitud del riu, les aigües tranquil.les i movent-se molt lentament riu avall. I jo semi-estirada en una barqueta, darrera uns matolls, sense fer res, només mirant aquest horitzó, aquest riu.
Potser la fotografía hagués quedat millor amb una barca, un pescador, més moviments, però la realitat és aquesta, no hi ha moviments, poquetes barques que només les veus pel matí per recollir el peix de les xarxes que han deixat al capvespre.
I quan la barca et porta prop d'un poblet, els infants jugant amb l'aigua, i les mares fent la bugada o també prenent un bany, els pares arreglant les xarxes i els avis dins a casa preparant el sopar o senzillament collint unes quantes mongetes i fruites o vigilant al més petit dels infants que encara no camina.
És així com m'agrada viatjar .... i en Way Ne Lin en té la culpa d'haver anat al sud de Laos. Si no hagués vist les seves fotografíes a Trekearth no hagués fet canvis d'itinerari. Continúem tots dos escrivint-nos comentaris i aprenent. És la virtualitat convertida en realitat.
