Rodamots, enllaç al mot d'avui.
Agustí Esparducer, com bé dius: Benvolguts companys de lluita
"Avui faré només un petit comentari, molt curt.
A Sabadell, ahir, alegria de trobar als companys de lluita (sí, lluita).
La Faràndula, plena.
A la sortida, plovisquejava. Jo, per dins, buit.
Ja està."
Sí, i tant. L’acte, tot i que m’alegra (a veure si hi ha reacció clara i decidida) que les notícies el recullen com una crida a la unió i generositat, tenia un títol massa pretensiós o no reeixit. I no trobo com a valor que es trobin posicions “enfrontades” simplement perquè, com va dir en Titot: ja ens discutirem en les propostes de la fase de la constitució. De proposta d’actualitat forta en vaig alguna…., la d’en Titot, Guia i Junqueras, però…
Agustí, jo també esperava una clara i explícita agafada de mans i forces de cara a les properes eleccions, i no em val a pensar que és cosa de discreció, ja que és fita inel·ludible a qualssevol “full de ruta”, i prou ben vista fa temps…, i temps. Trobo que, si no ho fan així ja mateix els representants o portaveus del moviment, ho haurem de fer la gent, que en diem.
Ja hauríem d’estar registrant una candidatura dissenyada sense cap embolic a aplegar les forces i el vot independentista per les properes eleccions, Sí. I crec que la responsabilitat primera de que encara no estigui en marxa és de l’afluixada de pressió dels votants independentistes de CiU, que sembla voldrien compaginar la caiguda de babes de “la il·lusió de campanya” amb la claredat del moment i del moviment i procés d’independència en que ens trobem, amb l’exigència als programes de les properes eleccions. A veure també, sí, si els que ens movem deixem de dir que la culpa de tot la té qui sigui, i assumim la responsabilitat i compromís de cada un.
Fa prou temps que això s’ha vist clar, i crec que la clau que pot fer el clic que necessitem per la propera elecció al Parlament no la tenen ni partits ni ningú més que nosaltres, els qui estem fent pressió i acció fa temps, un temps, molt de temps.
