No passa res greu, però no és de rebut no poder rebre el senyal digital, una vegada l’analògic s’ha apagat. Onze mil persones no poden veure la tele avui a Catalunya, com a conseqüència. Algú no ha fet els deures quan tocava.
Vaig estar no fa massa al Solsonès. Un alcalde em va dir que ja no sabia què fer per garantir que els ciutadans del seu poble poguessin seguir veient la televisió. Anava a
Imagino que és costós instal·lar un emissor de televisió en segons quines àrees per servir pocs receptors.
Però és imprescindible fer-ho, encara que la televisió no sigui un servei universal, si es vol que en determinades contrades de Catalunya hi segueixi vivint la gent, en les mateixes condicions, fins on sigui possible, que tenen la resta dels ciutadans.
I a costos similars. No valdria una solució que per als habitants de municipis més o menys aïllats els suposés un cost que dupliqués o tripliqués el que han tingut els ciutadans de Barcelona o Terrassa, per posar algun exemple, per seguir veient la televisió.
Si no, Catalunya no serà el país de qualitat que ens hem esmerçat a construir de fa anys i panys.
Podem reclamar la part proporcional per el
temps que no rebem senyal de les televisions publiques ?