Hagués estat molt fàcil dir que hi vaig anar i omplir-me la boca amb frases sobre els drets del nostre poble, però no jo no vaig anar a la manifestació d'ahir.Potser en vaig equivocar, però "tinc el dret a decidir" hi ho vaig fer.
I us diré el motiu.
Penso que la manifestació d'ahir havia de ser de tothom, sense protagonismes. Millor dit, que el protagonista d'ahir havia de ser el poble de Catalunya. Vull dir amb això que els partits s'havien de mantenir al marge de l'organització. Si hi havia més de cinc-centes entitats que hi donaven suport ja no calí que els partits hi intervinguessin. Però sempre hi ha algú que vol estar a tot arreu, sempre hi ha d'haver algú que sigui el protagonista. I ERC havia de ser el protagonista, havia de donar "tot el seu suport", havia de fer "crides a la participació", havia de dir que la manifestació "seria un acte de suport a la seva política", en definitiva havia de fer seva una convocatòria que havia sortit de la iniciativa del poble.
ERC no sap ben bé on és el seu lloc, no preveu les conseqüències dels seus actes.
Tant bon punt ERC hi va donar suport els mitjans de comunicació de l'Espanya reaccionaria ja van tenir el motiu per desacreditar la manifestació. Ja sé que haguessin trobat un motiu qualsevol, però hagués estat un motiu sense base, sense noms concrets. En canvi amb ERC fent-se notar, el motiu era el separatisme, els que pacten amb terroristes, i no sé quantes coses més. I ja sabem que més enllà de l'Ebre tot val i res no es comprova. A la resta d'Espanya l'acte era d'ERC i a favor del separatisme.
Per això no em sap greu haver-me quedat a casa. Si ERC vol fer una manifestació de suport a la seva política de defensa de l'Estatut, que el convoqui amb aquesta finalitat i amb les seves sigles, però que no aprofiti la iniciativa de la societat civil per apropiar-se d'una cosa que no ha iniciat.
El divendres al Tele Noticies de TV3 els organitzadors van demanar que ningú anés a la manifestació amb banderes de partits ni pancartes pròpies. El primer que se'm va passar pel cap va ser que ERC hi aniria amb els seus símbols, i així va ser. Van anar amb les seves banderes i una pancarta portada per la plana major del partit. Ni tant sols van ser capaços de respectar l'acord dels organitzadors. No van ser capaços d'anar com a ciutadans, ells havien d'anar com a partit, com a polítics, diferenciant-se dels demés.
Llegeixo als diaris que després tampoc no han sabut estar a l'alçada de les circumstàncies i ja han fet les seves interpretacions particulars sobre l'èxit de la convocatòria, ja estan utilitzant la manifestació per dir que ells són els que ho fan bé i segueixen el bon camí, que ara estan més legitimats que mai per seguir amb la seva política.
Crec que això està fora de lloc, que l'èxit o el fracàs d'una iniciativa com la d'ahir és de la gent, no dels partits.
Jo vaig votar ERC durant els primers anys de la democràcia, però vaig deixar de fer-ho fa molts anys. Vaig estar a punt de tornar a votar ERC les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, però no ho vaig fer. Ni ho tornaré a fer mentre al capdavant hi hagi gent que té l'afany de protagonisme que té en Carod.
Soc català (i per tant europeu), republicà i demòcrata. Però no m'agrada que algú digui que ratifico la seva política, perquè això ho faig cada quatre anys quan vaig a votar.
Ahir es tractava de dir clar i català a la resta d'Espanya que tenim el dret a decidir per nosaltres mateixos, no de dir si estàvem d'acord amb un partit o no.
Nota: en alguns blocs de Vilaweb he vist darrerament que la gent que respon als escrits ho fa en to bastant intolerant amb qui no pensa com el lector. Respondré a tots els comentaris en el mateix to del qui els escrigui..
ERC no sap ben bé on és el seu lloc, no preveu les conseqüències dels seus actes.
Tant bon punt ERC hi va donar suport els mitjans de comunicació de l'Espanya reaccionaria ja van tenir el motiu per desacreditar la manifestació. Ja sé que haguessin trobat un motiu qualsevol, però hagués estat un motiu sense base, sense noms concrets. En canvi amb ERC fent-se notar, el motiu era el separatisme, els que pacten amb terroristes, i no sé quantes coses més. I ja sabem que més enllà de l'Ebre tot val i res no es comprova. A la resta d'Espanya l'acte era d'ERC i a favor del separatisme.
Per això no em sap greu haver-me quedat a casa. Si ERC vol fer una manifestació de suport a la seva política de defensa de l'Estatut, que el convoqui amb aquesta finalitat i amb les seves sigles, però que no aprofiti la iniciativa de la societat civil per apropiar-se d'una cosa que no ha iniciat.
El divendres al Tele Noticies de TV3 els organitzadors van demanar que ningú anés a la manifestació amb banderes de partits ni pancartes pròpies. El primer que se'm va passar pel cap va ser que ERC hi aniria amb els seus símbols, i així va ser. Van anar amb les seves banderes i una pancarta portada per la plana major del partit. Ni tant sols van ser capaços de respectar l'acord dels organitzadors. No van ser capaços d'anar com a ciutadans, ells havien d'anar com a partit, com a polítics, diferenciant-se dels demés.
Llegeixo als diaris que després tampoc no han sabut estar a l'alçada de les circumstàncies i ja han fet les seves interpretacions particulars sobre l'èxit de la convocatòria, ja estan utilitzant la manifestació per dir que ells són els que ho fan bé i segueixen el bon camí, que ara estan més legitimats que mai per seguir amb la seva política.
Crec que això està fora de lloc, que l'èxit o el fracàs d'una iniciativa com la d'ahir és de la gent, no dels partits.
Jo vaig votar ERC durant els primers anys de la democràcia, però vaig deixar de fer-ho fa molts anys. Vaig estar a punt de tornar a votar ERC les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, però no ho vaig fer. Ni ho tornaré a fer mentre al capdavant hi hagi gent que té l'afany de protagonisme que té en Carod.
Soc català (i per tant europeu), republicà i demòcrata. Però no m'agrada que algú digui que ratifico la seva política, perquè això ho faig cada quatre anys quan vaig a votar.
Ahir es tractava de dir clar i català a la resta d'Espanya que tenim el dret a decidir per nosaltres mateixos, no de dir si estàvem d'acord amb un partit o no.
Nota: en alguns blocs de Vilaweb he vist darrerament que la gent que respon als escrits ho fa en to bastant intolerant amb qui no pensa com el lector. Respondré a tots els comentaris en el mateix to del qui els escrigui..
jo hi estava
milers com jo hi estàvem
erc hi estava
psc no hi estava (mai se on está)
ciu no hi estava
icv no hi estava
jo hem vaig sentir acompanyat pels qui hi estaven i no pels qui no hi estaven .
Jo si que hi vaig anar, malgrat la molt probable lectura partidista d'ERC. Respecte a com s'ho prenen a la resta de l'Estat, com s'ha pogut comprovar després del pacte a la baixa de Mas i Zapatero, les mentides no paren de créixer, així que jo no em capficaria sobre si el suport d'ERC dóna o no mala premsa.
Del que estic content, i s'ha constatat, és que hi ha molt més interès en la societat civil del que els polítics creien o volien admetre, i que hi ha més senyeres guardades al calaix del que em podia imaginar. Va ser un plaer (malgrat les banderoles d'ERC) veure'n tantes de juntes.
Sense que pretengui ser un desgreuge a ERC, tota la negociació de l'estatut ha estat i és un lamentable espectacle de tacticisme partidista. L'apropiació de manifestació n'és un exemple, però també ho és l'acord Mas-ZP i tants d'altres. Per sobre de tot això, queda al meu parer la concentració de dissabte.
Per sort trobem una persona assenyada i reparteix greuges per tots els partits, com així ha estat.( Això si, uns en més mala idea que altres)
Hola,
Jo sí que vaig anar a la manifestació del dia 18 de febrer. Estic d'acord amb que molts del que hi erem hi erem perque som catalans i no perque som d'un partit polític o d'un altre, ni tampoc perque no volguem un Estatut, sinó perque estem cansats que ens ataquin gratuitament i de forma injusta, perque tenim dret de sentir-nos orgullosos del que som i del nostre pais i perque reivindiquem el que ens correspon. Som ciutadans del mon, però no volem seguir posant més l'altra galta i que ens atropellin injustament.
És una de les herències amb què ens ha empastifat Espanya. Ve de lluny, com deia l'inoblidable Francesc Ferrer, de mol més enllà del franquisme.
Com t'ha comentat en Carles, encara en som alguns que no ens empassem bou per bèstia grossa. Per sort (o dissort: som tots que hi perdem) les "vedets" de la Direcció d'ERC són capaços de fer-ho el més malament possible tot solets i, amb l'ajut dels seus "amics" del PSOE, encara pitjor...
Així que a veure-les venir, i mentre, anem pensant i actuant, que hi ha molta feina a fer i la Independència de Catalunya és possible i l'hem de veure i fruir!
PS: Arran d'uns "comentaris" fastigosos --i no precisament contra mi-- apareguts al meu bloc, els de MesVilaWeb van decidir de posar-nos l'opció "esborrar". Normalment no la faig servir, perquè cadascú és com és i pensa com pensa, però algun cop és necessari de fer-ho. Només cal fer clic, així de fàcil.
Estic totalment d'acord amb tu. M'estic adonant, que malgrat siguem una minoria, hi ha molta més gent que pensa com nosaltres. Des de fa dies que m'estic expressant amb els mateixos termes. He rebut alguna resposta fora de lloc, però no els hi faig cas.
Endavant!!
El problema no és qui era a la mani, si no qui no hi era. On són els convergents?
En els Blocs de MesVilaweb i, en general, a tota la blogosfera, amic Castany, proliferen d'un temps ençà els exabruptes i els comentaris malcarats, poca-soltes, desprovistos de substància o, senzillament, curts de gambals. Hi ha molta tonteria escampada i molta mala hòstia reprimida sense tenir els collons de dirigir-la cap on toca. Hi ha també -ho he dit repetides vegades en el meu Bloc- molta adolescència mal resolta en el seu moment i que encara la porten instal·lada ganàpies de trenta i de quaranta tacos. Vet-ho aquí.
Si em vols fer cas i estalviar-te enrabiades, fes com jo. Ja fa més d'un any que vaig engegar un solemne "Que us moqui la mama!" -acompanyat d'una no menys solemne butifarra- i vaig tancar l'opció de posar-m'hi comentaris. Prefereixo equivocar-me solet. Que ja en sé.
Joan Josep Isern